BarcelonaELS PREMIATS

'Plans de futur' de Màrius Serra (Proa)

L'Àngels Carbona, una de les dues cosines que narren bona part de Plans de futur , de Màrius Serra -últim premi Sant Jordi-, diu a la seva mare en un passatge de la novel·la que "la matemàtica no és ciència perquè no li cal fer concessions a la realitat del món". L'escriptor no s'ha volgut cenyir a l'afirmació del seu personatge i s'ha decidit a ficcionalitzar la vida íntima i familiar de Ferran Sunyer (1912-1967). En comptes de convertir el llibre en una successió de fites cronològiques del personatge, l'autor de novel·les com Farsa (2006) i Mon oncle (1996) integra l'excepcionalitat del matemàtic amb les relacions personals. En el seu cas, la cadira de rodes no és cap impediment per tirar endavant.

Dues preguntes a Màrius Serra: "En Ferran representa un model De genialitat diferent del de Dalí"

1. La premissa de la novel·la era tot un repte: un matemàtic tetraplègic a qui li toca viure durant els anys més negres del franquisme.

Era la primera vegada que partia d'un terreny molt adobat per ser convertit en novel·la: d'una banda, hi havia les fites matemàtiques d'en Ferran, i de l'altra, la família desestructurada que l'envoltava, amb un pare i una tieta morts, un tiet desaparegut, tres cosins i una mare que, ajudada per la baba Modesta, s'ocupa de tot.

2. Dalí hi té cert protagonisme, a partir d'un quadre que pinta...

Dalí va aconseguir dotar el geni d'unes característiques molt concretes: l'extravagància, la fatuïtat i el fet de creure's un déu. En Ferran representa un model de genialitat diferent del de Dalí, però estic segur que des d'una òptica de carrer també se'l pot considerar així.

----------------------------------

'Una família exemplar' de Genís Sinca (Destino)

Genís Sinca situa l'acció de la seva primera novel·la, premi Josep Pla, a Tortosa i Manresa, l'any 2004. Hi explica la història del prometatge entre Marina Bou i Ricard Mirabaix: la noia, llicenciada en filologia anglesa, prové d'una família burgesa tortosina; ell es dedica a la informàtica i ha heretat l'ambició i la mesquinesa dels Mirabaix, raça de grimpadors socials radicada a Manresa. El periodista debuta amb un llibre en què combina la millor tradició realista amb un punt evident de sàtira estripada.

'Tornar és lluny' de Francesc Garriga (Proa)

Introspectiu i desemmascarador, Francesc Garriga passa comptes amb ell mateix, amb l'entorn on va créixer i amb l'ofici d'escriure. Llibres de poemes com La nit dels peixos , Camins de serp , Ragtime i Tornar és lluny -premi Carles Riba- són mostres magnífiques d'una cosmovisió que es llegeix amb voracitat i que no deixa indiferent. "Els vells ens tornem egoistes i ens agrada més parlar de nosaltres que no del que veiem. En cas que ens decidim a parlar del que veiem, sempre ho fem en relació a nosaltres", diu Garriga.

'Societat negra' d'Andreu Martín (RBA La Magrana)

Ambientada a la Barcelona bigarradament multiètnica d'avui, Societat Negra és, sobretot, una exploració del funcionament de la màfia xinesa que hi ha instal·lada a la capital catalana. O que presumptament hi ha instal·lada. Està protagonitzada per dos homes de caràcter, actitud i biografia antagònics. D'una banda, l'inspector en cap Diego Cañas, policia veterà; de l'altra, Liang Huan, el confident hispanoxinès de Cañas, jove temerari que s'atreveix a ficar el nas al lloc menys recomanable.

'La passió italiana' de J.L. Carod-Rovira (Edicions 3 i 4)

Llibre de memòries i quadern de viatges, col·lecció de retrats literaris i de referències culturals, mirada a la història amb tocs de prosa lírica, La passió italiana , de Josep-Lluís Carod-Rovira, s'ha emportat l'últim premi Octubre de narrativa. L'exlíder d'Esquerra Republicana de Catalunya planteja un recorregut per la seva devoció italiana, geogràfica, però també cultural i amb ponts bastits per nombrosos autors, com ara Josep Pla, Joan F. Mira, Josep M. de Sagarra, Josep Piera i Tomàs Garcés.

'La néta d'Adam' de Patrícia Gabancho (Columna)

L'any 2010, poques setmanes abans del Mundial de futbol, l'Angélica, de 50 anys, divorciada i mare d'un fill adolescent, viatja de Barcelona a Buenos Aires, la seva ciutat natal, perquè ha mort la mare. En el procés de buidar el pis familiar, la dona inicia una barreja d'indagació i memòria per recuperar la figura de la Bela, que ha quedat desdibuixada després de tants anys d'absència. La néta d'Adam és la primera novel·la de Gabancho. S'ha emportat l'última edició del premi Prudenci Bertrana.

'Canvis' de Mo Yan (Edicions 62/Seix Barral)

A Canvis, l'escriptor xinès Mo Yan -guanyador de l'últim premi Nobel de literatura- personalitza els canvis socials i polítics de les últimes dècades al país on va néixer, créixer i on encara viu en una narració disfressada d'autobiografia. Mo Yan se centra en la "història de la gent", en el dia a dia de les persones, i ofereix una visió del flux d'un país de baix a dalt. El relat explica la infantesa de manera commovedora i alhora relata les conseqüències dels grans fets en les vides dels ciutadans anònims.

'El parèntesi més llarg' de Tina Vallès (Proa)

"En lloc de fugir cap enfora, molts dels personatges del llibre fugen cap endins", diu Vallès, guanyadora de l'últim premi Mercè Rodoreda. La manera d'explicitar-ho en les narracions és a través dels monòlegs interiors. A Portabilitat , per exemple, un home pateix un llarg viacrucis amb una companyia telefònica, després d'acceptar una oferta per unificar la tarifa telefònica i l'internet. Les situacions quotidianes i domèstiques continuen inspirant la major part de contes.

'L'estiu que comença' de Sílvia Soler (Columna)

L'estiu que comença, premi Ramon Llull, recorre els cinquanta anys de vida de Júlia Reig i Andreu Balart, units des d'abans de néixer per la intensa amistat entre les seves mares. El dia a dia dels personatges al poble de costa fictici de Sorrals és alterat pels esdeveniments familiars -n'hi ha algun de tràgic-, però la Júlia i l'Andreu sempre intenten superar les contrarietats. Nascuda a Figueres el 1961, Sílvia Soler ha publicat novel·les com Petons de diumenge , 39 + 1 i Una família fora de sèrie.

'Música de cámara' de Rosa Regàs (Seix Barral)

Música de cámara, de Rosa Regàs -premi Biblioteca Breve 2013-, arrenca amb la tornada a Barcelona de l'Arcadia, una noia de 12 anys, filla de republicans exiliats a França. La jove es refugia en la música per tirar endavant en el clima de la postguerra. Vuit anys després, l'Arcadia coneix el Javier, un estudiant de dret amb qui començarà una història d'amor, amb el rerefons familiar ben present: si els orígens de l'Arcadia són llibertaris, els parents del Javier formen part de la burgesia, i no s'escapen de la corrupció.

LES ALTRES CATEGORIES

• Joies literàries
• Novel·les amb història
• Novel·les d'ànima negra
• Fenòmens editorials
• En primera persona
• Pensament i història
• Fem memòria
• Per entendre el present
• Sobiranisme i política
• Poesia
• Contes
• Còmic
• Infantil i juvenil
• Esports