Si passegeu per les llibreries, ensopegareu amb el rostre enigmàtic de l'italià Kurt Erick Suckert (Prato, 1898 - Roma, 1957), més conegut com a Curzio Malaparte. L'home màscara de mil cares, el fascinant seductor, el sempre polèmic, odiat i estimat autor d'un admirable tríptic literari: Kaputt (1944), La pell (1949) i Mare podrida (1959). Gràcies al magnífic estudi biogràfic de Maurizio Serra, editat per Tusquets, tenim a l'abast la vida increïble del més controvertit dels escriptors.
El cert és que la lectura d'aquesta biografia, Malaparte. Vidas y leyendas deixa el lector en la perplexitat, sense saber gaire bé què pensar, arrossegat com es troba per una individualitat tan inclassificable i forta. Jutgeu-ho: nietzschià, feixista convençut, ideòleg, obsessionat amb Mussolini, director del diari La Stampa , antifeixista, presidiari, capità, comunista i, en l'últim arabesc, catòlic convertit. Entremig, les dues guerres mundials, que són la sàvia dels seus grans llibres.
Alhora, tenim el periodista, l'escriptor, el corresponsal de guerra, el diplomàtic, el dramaturg, el guionista, el director de cinema, de musicals. Suficient? No, Malaparte mai s'esgota, cal sumar-hi els atributs: esteta, manierista, mentider, narcisista patològic, amant del bell gest, burgès, intel·ligent, oportunista, traïdor d'amics, etern fanfarró, solitari empedreït, magistral captivador, anticlerical, cínic, calculador, exhibicionista, sense escrúpols...
En fi, un esperit lliure, la imatge de la pura contrarietat i la controvèrsia, un ésser que va viure sense afectes ni passions, tot ho va emplaçar al servei del seu art i vida. Un colossal individualista amb pell de camaleó.
Curzio Malaparte és un dels novel·listes que més bé defineixen el segle XX, un autor ineludible i molt lligat a la història del seu temps, perquè la seva vida i escriptura sovint resulten impossibles de distingir, de manera que l'autobiografia i la fantasia són gairebé indestriables. Indefensable pel que fa al feixisme, encara que en formés part sense creure-hi gaire, probablement per ganes d'anticipar-se a la història, o senzillament pel que significava de marginalitat, ja que sempre anava a la recerca d'experiències que confirmessin les seves intuïcions. Malaparte era algú fascinat pels ideals anarquistes, però molt conscient de la utopia que implicaven, una mena d'anarcofeixista que venerava l'exaltació de la sang plebea, i que vivia horroritzat per l'apocament burgès. Menyspreava les ideologies, però la veritat és que adorava les revolucions. El seu gust per la força és inqüestionable.
D'altra banda, la humanitat li era indiferent, preferia la fidelitat dels animals, ja que afirmava que tot el que l'home dóna a l'home és brut. Sempre va ser un mitòman, procliu a fabular perquè la realitat per a ell no tenia cap objectiu. Tanmateix, és un autor extraordinàriament ric i complex, amb una visió àmplia i excepcional, sens dubte políticament incorrecte, però amb la voluntat de crear una obra refinada i antiretòrica, plena de realisme, fortament contaminada i compromesa, el judici moral de la qual li era absolutament indiferent.
Esplèndida biografia, amb un seguiment vital acurat, rica en detalls, amb un apèndix saborosíssim que recull les entrevistes que Maurizio Serra va fer a figures properes a l'autor. No és una biografia que apunti a la part crítica de l'obra literària, sinó a descobrir-nos l'home i l'escriptor, desvelant la gran coherència íntima i la modernitat de Curzio Malaparte, destruint els tòpics malapartians. Tanmateix, ho reconec, del camaleó Malaparte se'n pot dir qualsevol cosa i la contrària, ja que sempre va fer el possible per confondre.
