Escolta, Posidó, Tu que sobergueges, altívol, l'enfondit pèlag,

el qual, amb braços aigualits, la terra ferma enjova tot estretint-la.

Orfeu és un personatge de la mitologia grega, patró de músics i poetes, mestre d'encantaments ocults i amant solitari que, amb la seva lira i el seu cant, va desafiar els confins de l'inframon. Se li atribueixen vuitanta-set himnes dedicats als déus i a les forces de la naturalesa, que il·luminen les bases de la singular teogonia de la doctrina òrfica, molt influent a Grècia des del segle V aC. Aquests Himnes òrfics es recitaven en els rituals comunitaris dels seguidors d'Orfeu i fins avui han fet fortuna, amb traduccions a múltiples llengües modernes. Ara es publiquen en català de la mà de l'editorial empordanesa Cal·lígraf. El responsable de l'edició és el poeta mallorquí Pere Suau, que no n'ha fet una traducció canònica i acadèmica, sinó una versió lliure, amb llicències literàries per donar forma a la llengua.

"Octavio Cortés [autor del pròleg] sempre em suggereix rareses. Em va regalar la versió castellana dels Himnes i em van agradar molt, però vaig quedar decebut en veure que no hi havia cap traducció catalana, així que, sense cap encàrrec ni intenció de publicar-ho, em vaig llançar a l'aventura de fer-ho jo mateix", explica Suau. I continua: "Orfeu sempre m'ha fascinat, a través de l'obra de poetes catalans com Carles Riba, Agustí Bartra o Joan Vinyoli, i un dels meus llibres de capçalera és Sonets a Orfeu de Rilke".

Homenatge a la riquesa del català

Suau no és traductor de formació ni sap grec antic; per això no ha fet un treball filològic exhaustiu a partir dels manuscrits originals, sinó una readaptació creativa a partir de les edicions en castellà, anglès, francès i italià. Els Himnes òrfics de Pere Suau són el resultat del joc literari d'un poeta que gaudeix versionant un text que l'enamora i que es presta a la reinterpretació. En la seva versió lliure, la riquesa lèxica i semàntica, la musicalitat dels versos i l'adjectivació descriptiva dels epítets recorda l'erudició i la bellesa de la traducció de Carles Riba dels hexàmetres dactílics de l'Odissea homèrica. "Si me n'hagués d'anar a una illa deserta m'enduria l'Odissea de Riba perquè és el text on el català brilla amb una riquesa més gran", reconeix el poeta. I afegeix: "Sense voler comparar-m'hi, era el model que volia imitar perquè tenia el desig de fer un homenatge a la llengua i fer una recerca constant de paraules que m'interessaven i havien desaparegut".

Un espectacle amb Pau Debon, dels Antònia Font

L'opció de versionar lliurement els versos d'Orfeu no només és encertada des del punt de vista poètic, sinó també coherent i fidel a l'esperit original del text. Perquè els Himnes òrfics són poemes orals que, abans que es fixessin en manuscrits, els sacerdots declamaven en una mena de ritual iniciàtic col·lectiu, donant peu al canvi i la variació de veu a veu. "Vaig pensar que podia ser un continuador més d'aquesta cadena de reinterpretació dels poemes", argumenta Suau. "Si fossin textos d'un autor canònic, segurament no m'hauria atrevit a versionar-los".

Aquest origen popular i comunitari dels poemes també fa que, més enllà del valor indiscutible d'editar-los en un llibre per primera vegada en català, els textos demanin ser llegits i interpretats en directe i, si pot ser, acompanyats de música. "Soc molt amic del cantant d'Antònia Font, Pau Debon, i junts estem preparant un espectacle en què hem musicat poemes meus i també tres himnes del llibre, perquè seria la manera autèntica d'escoltar aquesta poesia", explica Suau.

Admirar humilment la bellesa de la natura

Els Himnes són la mirada d'Orfeu que s'encomana als déus i descriu la seva bellesa, força i poder, que depassa l'experiència humana. Darrere d'aquests versos hi ha una teogonia jeroglífica que els estudiosos hel·lenistes han intentat desxifrar, però també una mirada senzilla i contínua sobre el món que ens envolta. "Cada divinitat no és sinó una visió antropomorfitzada d'un fragment o part de la natura", descriu Suau: "Em fascina aquest poeta que mira el món, el contempla, n'extreu la bellesa i li fa una pregària humil".

Segons el poeta, aquesta actitud desinteressada i contemplativa és contrària a la de l'home modern racional, que veu la natura com un recurs per explotar i ha portat la societat fins a l'emergència climàtica. "El llibre és un antibestseller, perquè no és una lectura fàcil, però alhora és molt actual perquè hi ressona una mirada ecològica que cal recuperar, d'algú que contempla la bellesa de la natura i la respecta", conclou.