I TU, QUÈ LLEGEIXES, DE BO?

Hi ha determinades recerques científiques que, si la revista Science les publica, reben automàticament una mena de garantia de veracitat. És tan seriosa que el que diuen és gairebé incontestat. Ara mateix, aquest mes d'octubre hi han publicat un treball de dos psicòlegs, investigadors procedents de la prestigiosa The New School for the Social Research de Nova York, titulat Reading literary fiction improves 'mind-reading' skills , és a dir, que llegir ficció literària millora l'habilitat, diguem-ne, de llegir la ment. La ment dels altres, esclar. I llegir la ment dels altres és, simplement, fer actuacions quotidianes com ara llegir què diu una mirada, interpretar què significa un gest, endevinar el pensament de qui ens envolta…

Segons ells (ho expliquen resumidament al web www.newschool.edu/pressroom/pressreleases/2013/CastanoKidd.htm ), la ficció literària t'ajuda a perfeccionar-ho gràcies a la millora de "tota una sèrie d'habilitats i processos mentals fonamentals per a les relacions socials complexes". Déu n'hi do. Això sí que és un bon eslògan per fomentar la lectura. Els investigadors, Emmanuele Castano i David Kidd, han utilitzat per a les seves proves un grup d'estudiants. Els han donat per llegir el que els anglosaxons denominen "ficció literària", és a dir, alta literatura; "ficció popular", és a dir, literatura sense pretensions, i no-ficció. Es veu que els nois excitaven especialment els elèctrodes de control amb la bona literatura, mentre que les altres dues opcions deixaven els elèctrodes pansits. Però, ai las, què significa "llegir bé"? ¿Aquests estudiants conillets d'Índies no haurien fet repicar d'alegria els elèctrodes de control tot llegint Histoire d'O (els mascles, si més no)?

I TU, QUÈ LLEGEIXES?

Qui diu què és alta literatura? ¿O és que a partir d'ara haurem de basar els cànons literaris en el resultat dels mesuraments electromagnètics? ¿Com afrontem el fet que fins fa quatre dies, per exemple, subgèneres com la novel·la negra eren considerats narrativa de consum, mentre que avui escriptors com Dashiell Hammet i Raymond Chandler són autors de referència de la novel·la social i fins i tot psicològica?

Que la bona literatura porta beneficis és indubtable. Per la senzilla raó que la bona literatura és art. Com una pintura o una escultura. Una bona novel·la, per tant, com qualsevol altra bona obra d'art, activa en el lector la combinació més letal que hi ha: la implicació de la intel·ligència i la del sentiment creador per donar lloc a una nova saviesa. Pla, en les Notes disperses (volum XII, Obra completa , 1981) deia: "Ja comprenc que llegir bé és dolorós i difícil". Però té una bona recompensa, segons els investigadors nord-americans. El que no ens diuen, i ens hauria interessat molt saber-ho, és si, contràriament, llegir literatura porqueria degrada. En fi, Josep Pla també deia a les Notes disperses esmentades: "No crec pas que bàsicament la qüestió consisteixi a llegir molt, sinó a llegir bé". S'equivocava. A casa nostra, avui en dia, bàsicament, la qüestió consisteix a llegir. Simplement.