Els narradors dels set relats de L’amor de la meva vida de moment comparteixen un punt de vista lleugerament nostàlgic (els quatre primers, que miren cap enrere) i desenganyat (els dos últims, on el nen o l’adolescent s’ha fet gran). Enmig queda la nouvelle amb què Pep Puig ha batejat el seu tercer llibre, que arriba vuit anys després de l’anterior, Les llàgrimes de la senyoreta Marta (Empúries). L’amor de la meva vida de moment sutura, en setanta pàgines, l’adolescent enamoradís, el jove adult que durant un cap de setmana de permís de la mili busca la noia de qui encara està penjat i n’acaba trobant una altra i l’home que viu en parella, que continua escrivint històries d’amor i meravellant-se -amb la mateixa innocència de l’Antoine Doinel de Baisers volés (1968)- quan veu una desconeguda: “De vegades penso que pararé boig. Per exemple, ara mateix, per aquí davant, n’acaba de passar una, la bufanda lligada al coll, la faldilla llarga, cenyida als malucs, la passa ràpida, esvalotada, la mirada fosca, oh la mirada, què serien les dones sense la mirada; o just a l’altra banda de la vorera, aturada al semàfor, està a punt de creuar una rossa delicada, i encara que té vermell, no ve cap cotxe i és com si s’hagués aturat justament perquè la mirem”.

Amb una prosa suau i de lectura agradable, Pep Puig observa l’amor en diverses etapes de la vida dels seus protagonistes, que sovint porten el mateix nom de l’autor i que, sospitem, comparteixen amb ell més d’una coincidència. Comença amb Mon oncle, on descriu l’amor de piscina d’un nen -tot i que el seu tiet li acaba passant la mà per la cara-, continua amb la desaparició d’una noia mentre amb la colla d’amics juguen a tocar i parar ( Clara Bou ) i amb la crònica d’una crisi de parella vista a través dels ulls d’un nen de nou anys (Pluja ). La mirada del narrador s’enfosqueix progressivament: abans de L’amor de la meva vida de moment explica una altra relació enigmàtica amb un tiet, que torna a casa després d’anys d’absència i de qui el nen sospita que n’és fill ( Tiet-Pare ). Secrets d’un matrimoni presenta un home preocupat perquè intueix que la seva parella l’enganya. Decideix contractar un amic com a a detectiu, i el que en principi ha de ser la solució acaba sent un problema. Dúgol, finalment -l’imprescindible relat que tanca el llibre- explora la infidelitat del narrador amb la dona de l’home per a qui treballa. L’últim amor és escenificat a la clariana d’un bosc on han anat a escoltar com canta un mussol. El terror s’acaba apoderant dels amants.