ESTIMAT ANDERSEN
BERNAT CORMAND

Una felicitat petita com un cargol

'Caracol' de Pablo Albo i Pablo Auladell. A Buen Paso. 48 pàg. / 16 €

Una felicitat petita com un cargol / A BUEN PASO Zoom

Per explicar una història amb cara i ulls no cal plantejar grans qüestions. A més, darrere de les històries aparentment senzilles hi pot haver un univers immens, com el del cargol que protagonitza l’àlbum infantil que tenim a les mans, Caracol (A Buen Paso), escrit per Pablo Albo i il·lustrat per Pablo Auladell.

Tothom sap que els cargols no destaquen per la rapidesa, però aquest és el més veloç del seu hort (o el menys lent): pot recórrer gairebé mig centímetre en més de mitja hora. Un bon dia, decideix emprendre un viatge fins a un garrofer que hi ha més enllà dels límits que coneix, i nosaltres, els lectors, l’hi acompanyem de grat. Per descriure el periple del petit mol·lusc amb closca, estem segurs que Pablo Albo (Alacant, 1971), amb una cinquantena de llibres al carrer i un munt de contes explicats, es nodreix de la narració oral, com a bon rondallaire que és. Si no, llegiu Caracol en veu alta i ho comprovareu. Potser, fins i tot, haureu d’enfilar algunes notes. De fet, aquí les paraules flueixen, encadenades, sense que hàgim de patir, la qual cosa només s’aconsegueix quan hi ha ofici (de contista). El cargol primer puja a una tortuga, amb qui avança a pas de tortuga, i, seguidament, en un intent fallit de volar servint-se de dues fulles d’enciam, es deixa pescar per una gavina emmurriada, que se l’enduu amb el bec però l’acaba escopint. I que no hi falti l’humor, segell de la casa, la d’Albo. Al capdavall, més ràpid o més lent, es tracta de passar-s’ho bé i gaudir del paisatge.

Gràcies al treball (sempre inspirador) de Pablo Auladell (Alacant, 1972), petits i grans també ens aturem a contemplar aquest paisatge. El tàndem format pels dos pablos, alacantins, és una conjunció literària perfecta. D’altra banda, com l’amistat que els uneix, la història d’aquest àlbum ve de lluny, 15 anys enrere. Caracol es va publicar el 2005 amb una altra editorial i unes altres il·lustracions, però del mateix Auladell. Gens convençut del resultat -els artistes ja ho tenen, això-, va aprofitar l’oportunitat en l’edició recent per dibuixar-lo de nou. (De tota manera, nosaltres no ens entretindrem a fer-ne un estudi comparatiu, ja que l’última proposta, en aquest cas, és la que val.)

Assolir els objectius anhelats

Sigui com sigui, l’il·lustrador ens regala unes imatges generoses que acompanyen el text i el realcen, elaborades a base de traços lliures (com trets d’un bloc de dibuix) i tons càlids, cosa que li reconeixem d’altres treballs, que no deixen mai de meravellar-nos. Capta l’essència de la paraula escrita en aquesta convivència de poesia i humor i, com solen fer els que tenen un món artístic sòlid i personal, alhora la sap portar al seu terreny. En aquest sentit, fixeu-vos en la narració paral·lela, la de l’altre cargol que, com el protagonista, també avança a través de les pàgines, o seguiu el sol que va traient el cap.

Ni Albo ni Auladell creuen en les morals -ho sabem de bona tinta-, o sigui que no caurem en el parany de trobar-ne alguna, encara que sigui entre línies. Podríem dir que el que es planteja aquí és que, si hi posem ganes, no hi ha limitacions que ens impedeixin assolir els objectius que perseguim, però no ho farem. Ara bé, els autors sí que aconsegueixen els objectius -almenys els de qualitat-, perquè Caracol és una obra que, gràcies a la sensibilitat i l’emoció que aporten escriptor i il·lustrador, cadascú a la seva manera, narra una història que fa que t’enamoris d’aquest cargol que gaudeix de cada moment del camí en un món que sembla diminut però que en realitat és infinit, un escenari alegre -d’una alegria continguda- de naturalesa frondosa i personatges amb un aire oníric. En definitiva, amb aquest llibre il·lustrat se us encomanarà aquesta petita felicitat que s’hi respira, la d’abans, la de les coses senzilles.