BarcelonaNovel·lista, assagista i poeta, Iuri Andrukhóvitx (Stanislav, 1960) és una de les veus de la literatura ucraïnesa més reconegudes internacionalment. Entre els seus llibres, inèdits encara en català però publicats en castellà a Acantilado, destaquen títols com Moscoviada (1993) i Doce anillos (2003). Properament ha d'aparèixer, a la mateixa editorial, La enciclopedia de las ciudades íntimas, un recull de proses de llocs, tant d'Ucraïna com d'altres països, que l'autor ha visitat durant els últims anys.

Vostè viu a la ciutat d'Ivano-Frankivsk, situada a l'oest d'Ucraïna. Com ha viscut l'últim mes, des de l'inici de la invasió russa?

— Sens dubte, Ivano-Frankivsk no és dels llocs més afectats del país. Tot al contrari: és un dels més segurs. Només vam patir tres atacs amb míssils durant els primers dies. Constantment sonen alarmes aèries, però ja ens hi hem acostumat. A la ciutat han arribat una gran quantitat de persones, refugiats de zones on les conseqüències dels atacs són horribles. A la regió han arribat un total de 100.000 persones, segons les autoritats. Jo treballo des de casa, i aprofito qualsevol oportunitat per parlar de la nostra resistència, que crec que no es comenta prou als mitjans occidentals: parlo de la lluita dels ucraïnesos, de l'efectivitat i valentia del nostre exèrcit, i de les elevades pèrdues de l'enemic.

Com ha canviat el seu estat d'ànim des de l'inici del conflicte? Manté l'esperança?

— I tant que mantinc l'esperança. Portem un mes de guerra. Els russos pretenien resoldre la invasió en un màxim de 72 hores. Això vol dir que l'enemic no se'n surt, que està desmotivat i desmoralitzat. Molts soldats russos entren en pànic i es rendeixen. La fermesa i la força llegendària de l'exèrcit rus són una estafa, com tot en aquell país. Rússia té un exèrcit tan corrupte que ha acabat sent inútil. Els defensors d'Ucraïna són com David lluitant contra un Goliat enorme i terriblement malalt.

Aquestes setmanes s'ha parlat d'heroisme en relació amb els ucraïnesos. ¿Fins a quin punt aquest heroisme no es barreja també amb la necessitat, tenint en compte les conseqüències de perdre la guerra?

— Puc donar molts exemples d'heroisme –personal i col·lectiu, que s'explicarà als llibres que escriguem en un futur–, però es barregen amb estratègies militars d'una gran intel·ligència. Si Ucraïna rep més ajuda militar per part dels socis occidentals –és a dir, tancs, avions, etcètera– aconseguirem penetrar en els fronts russos i alliberar els territoris ocupats. Aquesta guerra no s'hauria d'eternitzar. Si els països democràtics volen un futur millor, més tranquil i més feliç han de participar de forma més activa en la confrontació per frenar, castigar i liquidar el règim feixista rus. Ucraïna resistirà de totes totes. Defensant-nos a nosaltres defensem Europa i la humanitat: aquesta és la necessitat que vostè mencionava.

¿Creu que Putin és capaç de fer servir armes nuclears al seu país?

— La paranoia de Putin creix a un ritme insospitat. No podem saber, tampoc, de quina manera es poden fer servir armes nuclears d'alta tecnologia, sobretot tenint en compte que a Rússia res funciona bé i van endarrerits en aquest sentit. Tinc l'esperança que hi hagi mecanismes que puguin bloquejar el desig de matar d'un malalt que té accés al botó vermell.

Com es pot frenar aquesta guerra?

— Hi ha dos camins. El més llarg és que Ucraïna continuï lluitant tota sola, rebent les millors armes per part dels companys occidentals i, pas a pas, vagi derrotant els fronts oberts per l'exèrcit rus, fins que arribi el dia que es quedin sense recursos. Els sorprendrà, quan això passi, però què hi farem. El segon camí és més ràpid: alguns dels països membres de l'OTAN envien unitats militars –també de pacificadores– a Ucraïna. Estic totalment d'acord amb la proposta del primer ministre polonès [que l'OTAN enviï una missió de pau al país].

Quin és el pitjor escenari per als pròxims dies, a Ucraïna?

— El pitjor escenari és que augmentin els bombardejos i els míssils contra la població. Que matin els ciutadans, això és el pitjor. Com que els russos no tenen èxit en les accions militars prefereixen sembrar el terror entre la població arrasant-ho tot: hospitals, escoles, teatres, estacions de tren... De moment ningú vol ajudar-nos a tancar el nostre espai aeri.

¿Veu factible una revolució interna a Rússia que freni Putin?

— No. El poble rus és el resultat d'una llarga exposició al poder de Putin. Aquesta exposició ha durat 22 anys. Els russos han perdut qualsevol possibilitat de protestar, de defensar els seus drets, de lluitar per la llibertat. Són un poble en part obedient, en part indiferent. Les enquestes sociològiques independents que s'han fet recentment a Rússia mostren que més del 70% dels russos donen suport a "l'operació especial" de Putin a Ucraïna i estan d'acord que continuï governant el país tant de temps com vulgui.

¿Està en contacte amb Kíiv, Mariúpol i Odessa?

— A Odessa estan bé, els atacs no han estat forts, igual que aquí, a Ivano-Frankivsk. Té a veure amb la seva situació geogràfica: Odessa és la ciutat més occidental del sud del país, i està situada relativament lluny de l'abast dels russos. Encara hi ha una altra raó: Odessa està molt ben preparada per a les agressions, és com una fortalesa, i la seva gent té una gran motivació per resistir. Passa el mateix amb Kíiv. La capital té el nivell més alt de protecció del país i els russos no hi entraran fàcilment. Alguns dels meus amics són membres de la Defensa Territorial de Kíiv, una milícia formada per voluntaris que ajuden l'exèrcit. El cas més trist és el de Mariúpol. No m'atreveixo a trucar als meus amics de Mariúpol, no sé què dir-los, només desitjo que se salvin.

¿La reacció de la Unió Europea és encara insuficient?

— Sí, però ho entenc, ens trobem immersos en un procés diplomàtic. La nostra diplomàcia hi està treballant. Aquesta guerra no és únicament un problema ucraïnès, té efectes en crisis globals com la migratòria, l'econòmica, l'alimentària, l'ecològica, la nuclear... Com més llarga sigui la guerra, pitjors seran les crisis que provocarà.

No és la primera vegada que com a ciutadà s'ha compromès amb el seu país. Va participar activament en les protestes de l'Euromaidan el 2013 i 2014. En va escriure un assaig, però desconec si l'experiència acabarà formant part de la seva ficció.

— Ja ho he fet! El 2020 vaig publicar Nit de ràdio [inèdita en català i castellà], on es poden reconèixer dies i sobretot nits passades a Maidan. El protagonista de la novel·la és un músic, antic teclista d'un grup de rock, que s'afegeix a la revolució tocant el piano als carrers. Ell diu que fa "música de barricades". La pregunta que el llibre es fa és la següent: com pots continuar vivint després de la revolució, quan ho vas donar tot per la victòria?

Com afectarà aquesta guerra a la seva literatura?

— Al gener vaig acabar el primer capítol –o potser la primera narració– d'un llibre ambientat a principis dels 70. Serà com una espècie "d'arqueologia interna", i la construeixo a través d'experiències reals barrejades amb la fantasia i la imaginació. La guerra fa que hagi de replantejar-me el projecte. Hi inclouré més elements militars i més crueltat, i l'estil del llibre serà més dur.