Jaume Roures i Oriol Soler: "La cultura del país està en ebullició, mentre que el món institucional és més aviat un peix bullit"

BarcelonaAbacus Futur ha nascut de l'aliança entre Jaume Roures (Barcelona, 1950) i Abacus, la cooperativa dirigida per Oriol Soler (Ripollet, 1969). El nou grup, presidit per Roures, que va deixar Mediapro l'octubre passat –gairebé tres dècades després d'haver-la fundat–, aglutinarà una quinzena de segells editorials i hi sumarà els projectes audiovisuals que desenvolupa Abacus. A l'espera de conèixer el pla editorial detallat, els dos promotors avancen algunes de les línies mestres del projecte, que tindrà la seu al Raval de Barcelona, al mateix edifici que fins al 2013 va ocupar Grup 62.

Des d'ara treballen estretament. Quan va començar la seva relació?

— Oriol Soler: Hem tingut relació des de fa temps, però no una relació professional, sinó personal. Quan va haver-hi la possibilitat d'arribar a un acord amb Enciclopèdia, vam creure que era el moment: el Jaume havia entrat a Suma Llibres el 2022, acabava de deixar Mediapro i nosaltres teníem les condicions per fer-ho. Ell té la dèria que hi hagi un jugador més al sector editorial que pugui defensar la cultura catalana i les idees de progrés des d'aquí. Nosaltres la compartim.

— Jaume Roures: La meva vinculació amb el sector editorial ve de lluny. A la dècada dels 60 vaig treballar un temps a Edicions 62. Més endavant, quan Enciclopèdia va tenir la primera crisi, ja vaig intentar comprar Grup 62, però se'n va anar a Planeta [el 2013], com tothom sap. Ara m'he tornat a trobar amb els mateixos actors de fa una dècada, però ha anat diferent.

Vostè, Oriol Soler, va fundar el Grup Cultura 03 el 2001, que ha impulsat projectes com Ara Llibres, revistes com Sàpiens i Time Out Barcelona i productores audiovisuals com Batabat. El grup, que es va passar a dir SOM el 2018, es va fusionar amb Abacus el juny del 2021.

— O.S.: Abacus és un projecte increïble. Quan hi vam entrar havia perdut energia, com passa en totes les institucions que tenen una llarga història. Arreglant-hi quatre coses va tornar a funcionar.

— J.R.: Per a mi és referencial, el salt que ha fet, i ha estat en part possible gràcies al pòsit que ha anat deixant en la societat catalana des de la seva fundació [el 1968].

— O.S.: Abacus té 47 botigues als Països Catalans. Som la llibreria més gran de Catalunya. Té més d'un milió de socis que alhora en són propietaris. És la cooperativa d'educació i cultura més gran del món. La visió que van tenir els seus impulsors va ser revolucionària: si ens inventem escoles, ens hem d'inventar també proveïdors de continguts per a aquestes escoles.

Abacus va tancar el 2023 amb una facturació de gairebé 130 milions d'euros, un increment del 25% respecte al 2022. La part editorial representava 10 milions, i l'audiovisual 10 milions més. El pressupost inicial d'Abacus Futur són 20 milions d'euros?

— O.S.: Ara com ara aquesta és la xifra aproximada, sí. Però volem arribar on siguem capaços.

— J.R.: Quan vaig començar Mediapro la intenció no era fer cap cosa de l'altre món. Vam pencar, vam construir equips i vam tenir sort... No hi ha un full de ruta perquè les coses acabin sortint bé. Això no passa, almenys, al món de l'audiovisual, que és el que conec més, i em sembla que tampoc és així al sector editorial.

— O.S.: Jo soc molt de fer plans, i quan tens botigues com és el cas d'Abacus és inevitable fer-ne, però és veritat que, en el camp dels continguts, és molt important crear un espai que atregui talent, on puguin passar coses, un espai que sigui atractiu i confortable financerament.

És un bon moment per fer-ho?

— J.R.: La cultura del país està en ebullició, mentre que el món institucional és més aviat un peix bullit. Anirem treballant fins que, esperem, algun dia la situació de dalt canviï.

El grup inclourà els segells adquirits a Enciclopèdia (Univers, La Galera, Elastic Books, Rata, Ediciones Invisibles, Bridge i Catedral), els segells propis d'Abacus (Ara Llibres, Amsterdam, La Casa dels Clàssics - Bernat Metge i Inuk), Viena Edicions i Suma Llibres (Navona i Arcàdia).

— O.S.: A Catalunya els editors petits i independents són fonamentals. Per la creativitat, per la innovació, per fer créixer grans editors… Però tampoc podem idealitzar el ser petit. Una cultura, a més de tenir sotabosc, cal que tingui un bosc, si no el sotabosc serà més fràgil. Durant els últims anys, l'ecosistema cultural català ha passat per un procés en què el bosc s'ha anat debilitant. Des d'Abacus Futur volem contribuir a reforçar aquest ecosistema, i ho farem des d'un projecte que tingui viabilitat empresarial. Ens ho plantegem inicialment des del camp editorial, però aquesta mateixa reflexió la podríem fer en el camp audiovisual o en d'altres.

— J.R.: La dispersió no és bona, per a la cultura catalana. Ara intentem aglutinar una sèrie de forces que són importants. Per a mi, aquest projecte vol ser un repositori de gent que vol fer i promoure bons llibres en català.

El 2023 tots aquests segells van publicar 300 títols, dels quals es van vendre mig milió d'exemplars.

— J.R.: Vint-i-cinc d'aquests títols, a més, van aparèixer a les llistes dels llibres més venuts.

— O.S.: Si m'ho preguntes personalment, jo el que voldria és publicar menys llibres i més bons. Volem fer projectes rellevants i ben fets: no ens imaginem gens sent una fàbrica de sabates.

Hi ha espai per a tots els segells?

— J.R.: Estem revisant-ne la transversalitat i mirant quins projectes es trepitgen una mica o molt. Si s'ha de reordenar alguna cosa, és el moment de fer-ho. No podem tenir dues col·leccions que facin el mateix, però això no vol dir que automàticament en suprimim una. Es tracta de treballar des d'una lògica empresarial.

— O.S.: L'esperit no és de coexistència, sinó de sumar el talent de molt bons editors, que cadascú pugui desenvolupar el seu paper a dins del grup i hi sigui feliç.

El fet d'ocupar l'espai que abans ocupava Edicions 62 al Raval és simbòlicament important?

— O.S.: El fet de sumar esforços crea energia, i estar al Raval també.

— J.R.: Sentir-nos influïts per l'energia de 62, per la mística del carrer Peu de la Creu, també diu una sèrie de coses. L'espai on serem té una importància.

Què hem d'esperar, en el camp audiovisual, per part d'Abacus Futur?

— O.S.: L'audiovisual continuarà amb el que tenim nosaltres, amb ganes que el Jaume s'hi pugui sumar tan aviat com pugui.

— J.R.: L'audiovisual dibuixa de forma sagnant els reptes que tenim com a cultura. No fa gaire podies fer una gran pel·li amb 5 milions d'euros. Ara et costaria entre 20 i 25 milions. La nostra intenció és fer pel·lícules i sèries rellevants i competitives. La xarxa de productores que hi ha ara està molt bé, però nosaltres intentarem fer coses que fins ara no s'hagin vist.

— O.S.: A Abacus Futur volem que passin coses. I, si són grosses, millor.

Aviat començaran les obres de l'edifici. Està previst que s'hi instal·lin el gener de l'any que ve.

— O.S.: Sí. Tenim ganes de no cabre a l'edifici... que se'ns faci petit.