BarcelonaA principis dels anys 2000, al Regne Unit havien començat a proliferar els instant books, llibres elaborats amb molt poc temps per respondre a una demanda del mercat editorial. El concepte feia més d'un segle que existia –se n'havien fet sobre la catàstrofe del Titanic o la bomba d'Hiroshima, per exemple–, però amb l'arribada del segle XXI aquesta mena de llibres van canviar una mica: en comptes de centrar-se en un fet d'actualitat, van posar el focus en un tema del present i es van convertir en títols que analitzen en profunditat una qüestió social, cultural o política. Quan els va descobrir, Ernest Folch va decidir traslladar la mateixa idea a Catalunya i en català. Així va néixer el 2002 Ara Llibres, una editorial cooperativa dedicada a la no-ficció per a adults.

Han passat 20 anys des de Les millors adreces d'internet: Guia VilaWeb de Vicent Partal i Martí Crespo, Cada dia és festa de Laia Altarriba i Menjar gratis de Xavier Sust, els tres primers títols del segell. Des d'aleshores el catàleg s'ha anat eixamplant fins a arribar a més de 600 llibres de 450 autors. Entre els noms que hi han passat hi ha periodistes com Txell Feixas, Manel Alías i Xesco Reverter, l'humorista Pepe Rubianes, el lingüista Sebastià Serrano i la cuinera Maria Nicolau.

La voluntat inicial d'Ara Llibres era "buscar un espai que no estava prou cobert en l’àmbit de l’edició en català i suplir-ho amb un projecte modern, inquiet i innovador", explica el director editorial del segell, Joan Carles Girbés, que va assumir el càrrec el 2016. L'editorial va començar a buscar grans noms de la comunicació i la cultura per establir sinergies i portar a les llibreries títols sobre "temes que preocupen, dels quals es parla i són d'estricta actualitat", subratlla Girbés, que cita la història, el periodisme, l'humor, el pensament i la llengua com algunes de les qüestions centrals del catàleg. Un dels primers títols –i més venuts– és El regal de la comunicació de Sebastià Serrano, que es va publicar per primera vegada el 2003 i que encara ara es reedita. "Amb un sistema editorial en què costa que funcionin els llibres de fons, el de Sebastià Serrano es continua venent força", diu l'editor.

Però el gran èxit d'Ara Llibres va esclatar dos anys després, el 2005, amb La maternitat d'Elna d'Assumpta Montellà. "Va arribar en el moment adequat, amb els lectors amb la sensibilitat necessària per acollir-lo. Tothom en parlava com un llibre que descobreix coses i que recupera una proesa", diu Girbés. La història de com Elisabeth Eidenbenz va salvar la vida de 597 infants es va convertir en un fenomen i va traspassar les fronteres de l'assaig històric. Se'n va fer una edició especial, una adaptació audiovisual i moltes famílies van decidir posar Elna a les seves filles en homenatge a la maternitat. "El llibre s'ha convertit en un símbol i en un referent. És el nostre gran longseller, el llibre de fons que venem més cada any i el llibre més venut de la història d'Ara Llibres", assenyala l'editor.

Menys llibres, més abast

Al llarg dels anys, el catàleg d'Ara Llibres ha anat mutant segons l'actualitat i els editors que el conduïen. Molts dels seus títols no neixen com a manuscrits enviats a l'editorial, sinó que arrenquen com a projectes que es van construint entre l'autor i l'editor. Amb el temps, el segell també ha reduït el nombre de llibres publicats: ha passat d'uns 80 a l'any a uns 30. "Seleccionem bé per dedicar-nos-hi en cos i ànima. No ens interessa tant la quantitat sinó l'abast de cada títol", apunta Girbés. L'editorial es va sumar a l'onada del Procés del 2017, quan la no-ficció política triomfava per Sant Jordi, amb llibres com Dies que duraran anys de Jordi Borràs i Tota la veritat de Gerard Pruna, Marc Martínez Amat, Neus Tomàs, Odei A. Etxearte, Roger Mateos i Ferran Casas.

L'auge dels llibres polítics de fa cinc anys "va eclipsar les altres tipologies de llibres de no-ficció", diu Girbés, que considera que ara el gènere "gaudeix d'una gran diversitat temàtica". Els últims anys també han sorgit noves editorials de no-ficció o segells ja existents que s'hi han sumat, i tot plegat ha fet que hagi augmentat la competència. Tot i això, Girbés lamenta que el gènere "encara sigui de segona categoria a ulls de segons qui" i demana que se li presti més atenció: "No entenc com el Premi Llibreter o el Premi Òmnium no tenen una modalitat de no-ficció. Ens ajudarien a tenir fars, a veure quin camí seguir".

Per potenciar encara més el gènere, Ara Llibres estrena dues iniciatives coincidint amb l'aniversari. D'una banda, l'editorial ha creat el Premi Ara Llibres de No-Ficció que, segons Girbés, vol "descobrir un gran autor de referència de no-ficció en català". El premi està dotat amb 40.000 euros (20.000 per a l'autor i 20.000 per a la promoció) i les bases estan obertes fins a l'1 de maig. Es tracta d'un guardó de convocatòria excepcional destinat a un projecte editorial i pensat perquè es pugui adaptar també a l'audiovisual. Així mateix, el segell ha llançat una nova col·lecció de butxaca titulada Ara Temes Clau, que rescatarà els llibres icònics del fons editorial per tornar-los a col·locar a les llibreries a preu reduït.