BarcelonaHi ha pocs llibres de memòries tan impressionants i crus com Mi padre, el pornógrafo (2016; Malas Tierras, 2019), en què el nord-americà Chris Offutt (Lexington, 1958) explicava la complexa relació amb el seu pare a partir de la descoberta, un cop l'home havia mort, que fonamentalment s'havia guanyat la vida escrivint novel·les pornogràfiques. Després d'uns anys a Los Angeles, on va treballar com a guionista de sèries com True blood i Weeds, Offutt va tornar al Kentucky on va créixer. A més de retrobar-se amb els paisatges i la fauna –animal i humana– del seu passat, va inaugurar una sèrie de novel·les negres protagonitzades per un investigador de l'exèrcit, Mick Hardin. A La ley de los cerros (2023; Sajalín, 2024), el seu tercer lliurament, Hardin passa uns dies amb la germana quan l'assassinat d'un mecànic és l'inici d'un seguit de crims que tenen com a teló de fons les baralles il·legals de galls.

Llegint els seus llibres deduïm que la terra on va créixer és dura.

— Kentucky és casa meva, i és un lloc del qual molta gent no surt mai. Els que aconsegueixen anar-se'n és perquè els tanquen a la presó o perquè troben feina en algun altre lloc. Fins i tot en aquest últim cas la majoria acaben tornant.

Vostè no és cap excepció, en aquest sentit.

— He marxat quatre vegades de Kentucky i les quatre hi he acabat tornant, fins que l'última ha estat la definitiva. El personatge de Mick Hardin podria ser jo si fos més alt, fort, dur i valent. Ell ha estat agent de la Divisió d'Investigació Criminal de l'exèrcit i s'ha dedicat a arrestar companys seus, militars joves i en forma: has de ser d'una pasta molt concreta per sortir-te'n.

A La ley de los cerros el Mick s'acaba de retirar. Encara no ha fet els 40.

— Jo també hauria volgut ser militar. De fet, quan era nen aspirava a convertir-me en Sherlock Holmes perquè em fascinaven les novel·les de misteri. Una mica més endavant, el meu somni va ser convertir-me en paracaigudista de l'exèrcit dels Estats Units. Em vaig allistar als 17 anys, però no vaig passar les proves físiques. Volia marxar com fos de casa perquè necessitava allunyar-me del pare.

Al llibre de memòries que va escriure sobre ell ja es veu que tenien una relació tempestuosa. Era un personatge dur de pelar.

— A mi no m'ho semblava. El meu pare podia ser cruel i agressiu i, com tots els maltractadors, era un covard. Això és el que era, sí: un covard.

Igual que el Mick Hardin, l'últim cop que va tornar a Kentucky per quedar-s'hi buscava una vida reposada en una caseta al mig del bosc?

— Trobava a faltar la meva terra. La gent. La cultura. Els arbres. Els animals, sobretot els ocells... Els picots em tornen boig. Tac-tac-tac. M'encanta com foraden la fusta.

A Mi padre, el pornógrafo explica que de petit sentia que no hi encaixava, a Kentucky.

— Suposo que no és exclusiu de Kentucky, més aviat té a veure amb haver crescut en un poble petit i aïllat. No acabava d'agradar que jo llegís tant i volgués ser escriptor.

Però el seu pare era novel·lista. Es deia Andrew J. Offutt.

— A fora de casa no tenia gens d'importància, això. A Kentucky els pobles estan disseminats i cada casa està aïllada enmig del bosc. És més fàcil arribar als llocs caminant que en cotxe.

Travessava tot un bosc per anar a l'escola, oi?

— Sí. Ho feia perquè calia, l'orografia de la zona ho exigia. En un territori així, mai no saps ben bé què fan els teus veïns, tret que els visitis. Kentucky és un bon lloc per fer activitats clandestines. Per mantenir secrets.

El seu pare va mantenir el secret que escrivia novel·les i relats pornogràfics.

— A la família sabíem que n'havia escrit, però no érem conscients de la quantitat ingent de relats pornogràfics que havia escrit. Els enviava per correu, era el seu petit negoci.

Ell deia que part d'aquests relats ajudaven a empoderar les dones.

— Això ho va explicar en una entrevista a la dècada dels 60. El context social de l'època era el de l'alliberament de les dones. Jo no trobo que el porno que escrivia el pare pogués ser gaudit especialment per les dones.

Durant l'esclat de la ciència-ficció als 70 ell va gaudir de certa popularitat.

— Sí, va ser una petita estrella a les convencions del gènere. Hi anaven amb la mare, sense els fills, i fins i tot es vestien diferent. El pare es transformava en una altra persona durant aquelles convencions. I, esclar, hi ha el tema que també hi perseguia noies joves...

Com ho portava, això, la seva mare?

— No crec que ho portés gaire bé, però ho aguantava. En última instància, perquè s'estimava molt el pare.

El llibre de memòries sobre el seu pare es va publicar en anglès el 2016. El va precedir un altre llibre de memòries, No heroes, del 2002. Què va passar, durant tot aquest temps de silenci editorial?

— Un dia me'n vaig anar a fer una migdiada i l'endemà havien passat 15 anys. Aquest seria un bon resum de la meva carrera literària. A finals dels 90, mentre escrivia els contes de Lejos del bosque, havia de criar els fills i combinava la docència amb l'escriptura de guions. La meva vida no era compatible amb fer novel·les.

Des de Noche cerrada (2018), primera novel·la protagonitzada per Mick Hardin, la situació ha canviat?

— Totalment. Per escriure novel·les necessites tenir temps seguit i una vida senzilla. Quan escrius un llibre de memòries és perquè creus que t'han passat coses prou importants per fixar-les sobre paper...

La seva mare va morir fa poc. Escriurà sobre ella?

— No ho tinc previst. Continuaré explicant les aventures de Mick Hardin. Acabo de començar la cinquena entrega.

Als llibres de Hardin sí que passen coses, com ara les baralles de galls.

— Kentucky és un dels estats del meu país on les baralles de galls no es consideren delictes greus, sinó menors. Molta gent ve d'altres estats per participar-hi. Som una terra devorada pel consum de metamfetamina i opiacis: dos galls barallant-se importen més aviat poc.