BarcelonaQuè hi ha després del triomf i la fama a l'Olimp de la música? L'escriptor Carlos Zanón (Barcelona, 1966) imagina a Love song (Salamandra) tres amics artistes amb carreres meteòriques que s'aventuren a fer una gira per càmpings i restaurants decadents sense revelar qui són. El viatge és l'excusa per endinsar-se en l'ànima dels protagonistes, ferits per la vida i convençuts que es troben en una eterna joventut. Zanón –que és comissari del festival BCNegra i autor de títols com Yo fui Johnny Thunders (RBA, 2015) i Taxi (Salamandra, 2017)– s'allunya de la novel·la negra i dona forma a una història crepuscular embolcallada per una banda sonora imbatible.

L'Eileen, en Jim i en Cowboy són tres músics de gira que decideixen tocar només cançons del 1985. Què té aquest any perquè sigui important al llibre?

— Va ser aleatori. Al principi havia escollit el 1982 perquè era l’any de la cançó Come on Eileen dels Dexys Midnight Runners, que m’agradava molt quan era jove. Però després vaig descartar-lo i vaig pensar en el 1985 perquè és l’any del disc Steve McQueen de Prefab Sprout. La idea del llibre és que en Jim, d’alguna manera, està component aquest disc. També em vaig trobar amb la cançó The whole of the moon del grup escocès The Waterboys, que parla de dos personatges, un que està tota l’estona voltant pel món i una mica fora d’òrbita i un altre que no ha sortit de l’habitació però que és qui explica la història. 

Els protagonistes són tres músics de prestigi a la cinquantena. T’inspires en un grup real?

— Hi ha un músic, Townes van Zandt, que era molt amic de Guy Clark i la seva dona, Susanna Clark. Tenien un triangle d’amistat amb una connexió molt bèstia. Aquest va ser el punt de partida. De fet, algunes anècdotes reals seves apareixen al llibre. Primer volia que passés als Estats Units, però després vaig decidir portar-ho més cap a casa. 

Els triangles amorosos són habituals a les novel·les, però els triangles d’amistat no tant.

— Volia un triangle que no fos sexual, que fossin tots millors amics, que els tres estiguessin enamorats com quan ets adolescent i t’enamores dels teus amics. M’agradava la idea de l’amistat com una força tan poderosa com l’amor, perquè l’amistat sobretot és lleialtat. No tothom pot tenir aquest tipus de vincle. Passa igual amb l’amor. Hi ha un punt de generositat i de bogeria, d’intentar ser digne als ulls de l’altre. En Jim està tota l’estona intentant ser digne als ulls de la seva dona i el seu amic.

Per què els envies de gira a càmpings?

— El seu tour és estrambòtic. Quan era jove treballava de cambrer en un càmping de Sant Pere Pescador. Cada dia venia un músic: dimarts el de rockabilly, dimecres el de les balades, dijous el de la música de ball... Tenien un circuit de càmpings i anaven voltant. Els personatges són músics coneguts i el que volen és baixar a la terra perquè la gent els valori encara més. Són una mica esnobs i s’han d’enfrontar a un públic que el que vol sentir és Operación Triunfo. Els càmpings són llocs una mica absurds, perquè la gent vol anar a la natura però hi acaba construint petites cases que són petites ciutats. La novel·la passa en no-llocs, i la música no deixa de ser un lloc que no existeix. Ens passem el dia escoltant cançons de gent que fa trenta anys que està morta. I quan les escoltem es fan presents. Volia jugar també amb això.

Com és la fama per als protagonistes? 

— Ells juguen a passar desapercebuts, però quan actuen els agradaria que els reconeguessin. I a vegades, quan els reconeixen, els pregunten si coneixen Melendi i tenen una decepció total. La fama és molesta i pot impedir la teva progressió com a creador, però has de jugar amb ella. El fracàs és destructiu, però l’èxit també. Ho veiem sempre. Hi ha alguna cosa tràgica davant d’un artista jove que té molt d’èxit. Saps que no acabarà bé, que és molt difícil de gestionar-ho. Si amb 20 anys estàs venent milions de discos i tothom et diu que ets superguapo, ¿quan en tinguis 40 què passarà amb la teva vida?

¿La música és més destructiva que la literatura o altres formes d’art?

— Sí, perquè la música està estretament lligada a la joventut. En un novel·lista el teu aspecte físic no és tan important i tothom està disposat que facis un gran llibre als 60 anys. Però el grup que funciona quan tens 20 anys el veus envellir i el seu aspecte físic és molt important. Els temes també són molt immediats, de carpe diem. 

Els tres músics es troben justament en el moment d’acceptar que ja no tornaran a ser joves mai més.

— Només et pots fer adult si talles amb els vincles afectius que et lliguen a l’adolescència. I entre aquests hi ha l’amistat. Per ser ells mateixos s’han de separar. L’escriptor argentí Osvaldo Soriano deia que fins que no se’t moren els pares no ets tu. Fins que no estàs realment sol davant la vida no saps qui ets. 

L'Eileen pateix esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i veu com el cos a vegades no li respon.

— Mentre els altres continuen jugant amb una certa adolescència, l’Eileen s’enfronta a la mort. Amb la malaltia veu que no és el que era per a la gent que estima, que s'ha convertit en un problema. Mentre l'escrivia em van arribar dos exemples que em van anar molt bé: la cantant de The Muffs, Kim Shattuck, va tenir ELA i va morir el 2019, i a la concertista de violoncel Jacqueline Du Pré, que era una virtuosa, i li va passar el mateix el 1989. 

¿Amb aquesta novel·la deixes enrere el gènere negre i les històries ubicades a Barcelona?

— Buscava un canvi. Volia que aquesta novel·la fos més lluminosa i que hi hagués sentit de l’humor. També volia deixar Barcelona, canviar el registre per no quedar-me com un escriptor d’un territori molt concret. M’agrada molt que em considerin un autor de la meva ciutat, però també en volia sortir. Per això mai he fet un personatge serial, un detectiu o un investigador d'una sèrie. Hi ha un perill en això: que acabis sent només l’autor d’aquest personatge. Hi ha molts escriptors amb llibres molt bons fora del seu personatge central però que ningú els fa cas.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Love song a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.