Carlos Zanón

'Love song'

Salamandra. 352 pàgines.

El setembre del 2018, Jordi Pujol Nadal va publicar un reportatge al número 362 de la revista Ruta 66 sobre tres cantants estatunidencs que van protagonitzar una història d’èxits, drogues, suïcidis i amors creuats capaç de fer embogir els joves de les dècades dels 60 i 70: Townes Van Zandt i el matrimoni Guy i Susanna Clark. Carlos Zanón ja coneixia els anomenats prínceps bohemis de Nashville, però va ser arran d’aquell text que es va adonar que, si afegia a la llegenda alguns apunts biogràfics de Kim Shattuck, la líder de la banda The Muffs que va acabar morint a causa de l’ELA, podia convertir tot aquell material en la base de la seva nova novel·la.

Dit i fet: Love song és la història de tres cantants de prestigi que, ara que ja arriben als cinquanta anys i, per tant, que les forces comencen a minvar, enceten la seva última gira per locals de segona fila de la ruta del Mediterrani –de la Costa Brava a Tarifa– amb la intenció d’abandonar l’ofici amb la sensació que, al llarg de la seva carrera, no han traït gaire els seus principis. Dos d’ells (Eileen i Jim) formen un matrimoni que s’han adaptat a l’edat que tenen i que s’han resignat a la realitat que els pertoca, i el tercer cantant (Cowboy) és l’amic que sempre ha estat al costat de la parella, inclús durant la nit de noces, a vegades fins i tot massa a prop d’ella, però que continua vivint com si fos l’últim rocker de tot el planeta. Així doncs, un desastre d’home que, tot i això, desperta la tendresa tant dels lectors com dels personatges que l’envolten. Per acabar d’arrodonir l’argument, els tres cantants decideixen fer un Goodbye, Lenin, que en el seu univers significa tocar només versions de les cançons més importants del 1985, un any que, entre d’altres, va donar al món la mítica The whole of the moon, de The Waterboys.

Però Carlos Zanón no fa només un homenatge francament emotiu a un estil de vida ja en extinció, sinó que també ens convida a reflexionar sobre l’origen dels mites lligant el seu argument amb la història de Lord Byron i Percy i Mary Shelley. De fet, a Love song també hi ha un volcà que esclata durant la gira, en aquest cas el d’Islàndia, tal com va fer l’any 1815 el Tambora (Indonèsia), enfosquint el cel d’Europa durant l’estiu i propiciant la creació de monstres tan presents en el nostre imaginari com poden ser el de Frankenstein i els vampirs. De fet, Zanón fa una picada d’ullet a la colla de Villa Diodati rescatant el protagonista d’una de les seves anteriors novel·les, el Sandino de Taxi, a qui ara posa el sobrenom de Polidori.

Ara bé, tot això que hem explicat als paràgrafs anteriors no és més que el context de Love song, però el moll de l’os d’aquesta ressenya ha de ser, inevitablement, destacar l’extraordinària qualitat de la novel·la. Perquè, sense cap mena de dubte, ens trobem davant de la millor ficció de Zanón, un escriptor que s’havia desviat del seu camí per escriure una seqüela del mític Pepe Carvalho (Problemas de identidad; Planeta, 2019), però que ara torna a ser ell mateix amb una narració que, en la meva opinió, supera de llarg les seves obres anteriors. L’autor barceloní continua demostrant que domina certs registres, com per exemple la descripció dels ambients sòrdids de les ciutats, però en aquest cas trobem uns jocs sintàctics, una exploració de l’ànima dels personatges i, sobretot, un control de l’estructura de la novel·la que fins ara no havia aconseguit que brillessin tant. En definitiva, Love song és la novel·la que farà que Carlos Zanón arribi per fi al cor de tothom. De fet, si encara fos desembre, aquest títol estaria a les primeres posicions de les llistes dels millors llibres de l’any.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Love song' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.