Els reportatges de John Jeremiah Sullivan són una meravella. Pulphead va ser publicat en anglès el 2011, i inclou una quinzena de textos d'entre vint i quaranta pàgines apareguts en revistes com GP , Harper's , Oxford American i The Paris Review . El primer està dedicat al retorn als escenaris dels Guns N' Roses: si fa uns anys Talese va aconseguir pàgines memorables sobre Frank Sinatra i, més recentment, Foster Wallace construïa un retrat de David Lynch sense arribar-hi a parlar mai, El regreso final de Axl Rose també està carregat de literatura. Ho aconsegueix intercalant el retorn del grup als escenaris amb Chinese democracy i el relat de la joventut destructiva del cantant. Sullivan viatja fins a Bilbao per veure Rose en directe, però també fa treball de camp, entrevistant detractors i amics del cantant al lloc on va néixer, Lafayette: "El seu apartament tenia miralls enormes a totes les parets. De tant en tant, [Rose] agafava aquella estatueta d'un astronauta que et donen quan guanyes un premi de la MTV i la feia servir per trencar els miralls. Com que ell dormia fins a les quatre de la tarda, algú havia d'obrir la porta al tio que arreglava els miralls. Jo m'encarregava d'aquesta mena de coses".

Poc després de la mort de Michael Jackson, Sullivan ho va aprofitar per repassar-ne la trajectòria musical, però també les particularitats físiques: "El seu cos pot ser considerat com la creació més extraordinària de l'escultura postmoderna nord-americana", escriu. A més de la temàtica musical -els textos dedicats a John Fahey i al rock cristià són imprescindibles-, dedica un assaig a un accident que va patir el seu germà, un altre a la relació amb el novel·lista i mentor Andrew Lytle (1902-1995), un sobre les conseqüències de l'huracà Katrina i un altre que explica la vida del naturalista del segle XIX Constantine Samuel Rafinesque (1783-1840).