Llegim 08/11/2021

Les vacances al purgatori de Rachel Cusk

'L'altra casa' explica l'estada d'un pintor egocèntric a casa d'una escriptora en crisi

Anna Carreras Aubets
3 min
Rachel Cusk , escriptora

BarcelonaDesprés de la polèmica creada amb Seqüela on, entre altres intimitats, s’explicava en primera persona i sense filtres el divorci del seu primer marit, l’advocat i fotògraf Adrien Clarke, l’escriptora Rachel Cusk (Canadà, 1967) torna amb L’altra casa (Les Hores/Asteroide), una novel·la de gran perfecció formal que indaga la contradictòria essència humana, les relacions de poder entre homes i dones, i la doble cara salvadora i destructiva de l’art. L’altra casa és una singular reelaboració de la crònica memorística Lorenzo en Taos, que Mabel Dodge Luhan va escriure l’any 1932 sobre l’estada de D.H. Lawrence a casa seva a Nou Mèxic. Com passava amb Luhan, aquí també s’explica que l’artista acaba amenaçant la seva amfitriona i també està dirigida al poeta Robinson Jeffers. Palimpsest, homenatge o plagi?

L’altra casa és una segona residència física però també psicològica d’una dona que realment no viu la seva vida, sinó que es troba en un segon lloc perpetu. M viu amb el seu segon marit, Tony, en una zona pantanosa remota de la costa. Tenen una casa pintoresca que acull artistes. L’arribada pertorbadora d’L, un pintor de renom, egoista i misogin, per qui M sent autèntica admiració, no és com s’esperava: l’artista, arruïnat, es planta a la cabana amb una joveneta insuportable, la Brett. Això farà que M expressi el seu desencís a través d’una llarga carta a un personatge desconegut que a la novel·la de Cusk només s’explica des del “tribut” a Luhan, també anomenat Jeffers, un nom que es repeteix fins a no poder més perquè el lector no pensi que M parla al buit. Una missiva en forma de monòleg interior narrat on li detalla la seva experiència sobre els privilegis, els límits emocionals, els rols de gènere, l’envelliment, l’art i la dinàmica familiar enmig de la convivència amb l’artista i la seva jove parella i, per si no fos prou, l’arribada per sorpresa de Justine i Kurt, la filla i el gendre d’M. 

Els perills de l'hospitalitat

La llar només és un substitut, un compartiment que ens conté i ens aïlla dels altres. Però la por és un hàbit, i els hàbits ens maten l’essència. En aquest psicodrama en forma de comèdia social, Cusk reflexiona sobre els perills de l’hospitalitat. La necessitat masoquista d’M de ser reconeguda per L i desitjada com una musa no flaqueja davant la crueltat del mascle. Ella enveja la llibertat del pintor, "una llibertat elemental i implacablement masculina", i la posa de costat amb llibertat del seu marit, un paio tranquil que creu en la natura i la bondat de les persones abans que en l’art. Dues llibertats que contrasten fort amb la seva inseguretat com a escriptora invisible però també com a dona insubstancial rebutjada per la seva edat i la seva feminitat (el pintor li arriba a dir que la troba físicament repugnant i li pregunta que per què juga a ser dona). 

El que realment vol M, i no ho aconsegueix, és una versió de si mateixa a través dels ulls d’L, fent que L la pinti per poder veure, finalment, que existeix, per saber que és aquí. La seva desvinculació amb la realitat fruit d’un trastorn d’ansietat reclama un ancoratge més robust que el que li proporciona el seu marit. Si a tot això hi sumem que L’altra casa està ambientada en ple confinament de la pandèmia del covid, el polidrama sobre les restriccions, l’abús, les lleis i la violència està servit.

Convençuda que les pautes de la narració hi són per saltar-se-les, Rachel Cusk aposta per una personal investigació literària en l’autobiografia i l’autoficció. L’altra casa és una novel·la domèstica combinada amb una novel·la d’idees en la qual Cusk penetra en la psicologia de sis personatges que simbolitzen conflictes tan humans com els límits de la llibertat, la fricció amb l’autodefinició, la maternitat i les seves possibilitats o la doble cara de l’art. 

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar L'altra casa a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats