CampanetSempre que llegeixo Philip K. Dick (1928-1982), autor de les històries en què es basen clàssics absoluts del cinema de ciència-ficció com Blade Runner, Desafiament total i Minority Report, tinc la sensació que el seu cervell va ser una mina plena fins a dalt de matèries primeres fascinants però que, si bé ell les va saber fer sortir a la llum, han hagut de ser uns altres qui, treballant-les amb un ofici més precís i refinat, n’han obtingut uns resultats veritablement enlluernadors.

La sensació se m’ha repetit ara amb la lectura d’una de les seves primeres novel·les, Els tres estigmes d’en Palmer Eldritch, traduïda al català per Josep Sampere i publicada per Males Herbes, que continua amb la seva feina impagable d’incorporar a la tradició catalana obres clau de la ciència-ficció i el fantàstic. Els fans catalans de Dick, per cert, estan doblement d'enhorabona perquè Kalandraka acaba de publicar un altre dels seus títols considerats majors, Ubik.

Apareguda originàriament el 1964, quan ja havia començat la contestació contracultural contra el capitalisme benestant i consumista, Els tres estigmes d’en Palmer Eldritch és pur Dick. Ho és tant pels elements dramàtics que planteja (les monstruositats d’una realitat hostil i elusiva, les incerteses i dislocacions de la identitat) com per la dimensió que els dona (entre la sàtira socioeconòmica i la fuga existencial, no se sap ben bé si delirant o transcendent). També per l’escenografia en què ho desenvolupa tot i l’attrezzo amb què ho complementa tot, que inclouen des d’un planeta Terra sobreescalfat i quasi inhabitable fins a colònies espacials, passant per humans evolucionats que anticipen el futur (“precogs”), pistoles làser i psiquiatres en forma de maleta.

Als antípodes de Ray Bradbury

El punt de partida argumental de l’obra és senzill. Leo Bulero és un empresari que s’ha fet ric i poderós comercialitzant una “droga de translació” que permet a aquells que la consumeixen viure –tenir la il·lusió que viuen– les experiències virolades i luxoses d’unes joguines a l’estil de Barbie i Ken. La droga en qüestió, la Can-D, té molt d'èxit entre altres raons perquè és l’única evasió de què disposen els colons de Mart, que porten una existència sòrdida i sinistra. Els problemes per a Leo Bulero comencen quan “el cèlebre industrial interplanetari” Palmer Eldritch torna al Sistema Solar disposat a comercialitzar la seva pròpia droga, la Chew-Z. No cal dir que aquest resum és molt unívoc i esquemàtic perquè, a mesura que avança la novel·la, l’argument no para d’embolicar-se amb intrigues descordades, trencaments espaciotemporals confusos i especulacions marejadores.

Dick té alguna cosa de savi obscur, de boig eloqüent i de visionari descontrolat, però també d’home sobrepassat, entre divertit, espantat i perplex, per les ondulacions morals i les terboleses socioeconòmiques i passionals de l’existència. En aquest sentit, i més enllà de l’embolcall sci-fi, treballa amb les passions, els terrors i les pulsions de tothom i de sempre: la cobdícia, la necessitat de transcendència, l’amor, la por davant del que no té sentit, la mala consciència... Com que una part de l’acció de la novel·la transcorre a Mart, es fa difícil no comparar-la amb Les cròniques marcianes. No tenen res a veure: tot el que en Bradbury és aventura èpica, poesia melancòlica i desfici existencial, en Dick és paranoia, malson grotesc, dislocació intel·lectual i sensorial, Déu passat de LSD i amb un mal viatge...

En conjunt, la novel·la resulta més atractiva per la gosadia kamikaze amb què Dick es deixa endur per la seva imaginació detallista i desbocada que no pas per la qualitat de la prosa –viva però descurada– i per la peripècia dels personatges –tirant a plans, peces al servei de l’engranatge narratiu del qual formen part–. La seva lectura, però, és excitant, com ho solen ser sempre els fruits dels cervells inspiradament complicats.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per comprar Els tres estigmes d'en Palmer Eldritch a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.