Guanyadora del premi Hugo 2013 a la millor novel·la curta, L'ànima de l'emperador, de Brandon Sanderson, és la primera novel·la de l'autor nord-americà –un dels grans referents contemporanis del gènere fantàstic– que es pot llegir en català. Sanderson situa l’acció a l’Imperi de la Rosa, una nació en el món fragmentat de Sel. Aquest és el mateix món en què ja es desenvolupava una novel·la anterior de fantasia èpica, Elantris (2005; reeditada recentment a Ediciones B), tot i que en el cas de L’ànima de l’emperador es fan poques connexions amb l’altra novel·la. A l’Imperi de la Rosa la falsificació es considera una pràctica immoral i perillosa que es castiga amb la mort, però a la novel·la hi ha personatges molt agosarats.

La inspiració del llibre és, segons ha declarat el mateix autor, la visita que ell mateix va fer al Museu Nacional del Palau a Taiwan i els records dels dos anys que va passar a Corea com a missioner de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies. Sanderson va quedar impressionat pels centenars de milers d’artefactes que s’exhibien al museu, que abastaven 8.000 anys d’història xinesa, i es va sentir atret pels segells vermells utilitzats pels artistes, erudits i nobles xinesos. Sanderson va desenvolupar un sistema màgic basat en aquests segells vermells, atorgant-los la capacitat d’alterar la història d’un objecte, creant una nova definició per al seu futur.

Fingir per salvar l'imperi

El jove emperador Ashravan ha sobreviscut a un intent d’assassinat fallit, però l’han deixat catatònic. La cort es troba en un període oficial de dol de cent dies per la mort de la dona de l’emperador, després del qual es buscarà un altre home per substituir l’emperador. Els Àrbitres, els consellers i els ministres més propers a l’emperador busquen evitar que l’imperi caigui en mans menors i perdin la vida. Per salvar l’imperi, i a si mateixos, només tenen una opció: fingir. Intentaran substituir l’ànima de l’emperador per una falsificació. Aquí és on la Shai, una dona menuda, enginyosa, observadora i amb una sorprenent habilitat artística, entra en acció. És una mentidera, lladregota, falsificadora d’art i estafadora de primera. Ha estat condemnada a mort, però els àrbitres de l’Imperi de la Rosa li ofereixen la llibertat a canvi de falsificar màgicament l’ànima de l’emperador. Només té cent dies per fer-ho. A mesura que s’endinsa en les profunditats de l’ànima de l’emperador, amb l’ajuda de Gaotona –el conseller de més confiança de l’emperador, que no aprova la falsificació però admet que és l’única manera de salvar-lo–, la necessitat d’escapar i el desig de crear una obra mestra absoluta comencen a col·lidir.

Sanderson destaca per la caracterització i la construcció de mons, i és molt bo en els sistemes màgics i l’acció, que no baixa d’intensitat al llarg de tota la trama. En aquesta novel·la, a més, l’autor planteja una metàfora temàtica entre el que li passa a l’emperador i un debat estètic molt interessant: l’art veritable és més que bellesa, és més que tècnica. No és només imitació. És audàcia, contrast i subtilesa. Cru però polit. Temerari però calculat. Impressionant però invisible. L’art ha de ser necessàriament original, o l’habilitat de falsificar també és una forma d’art? És possible que una falsificació millori l’obra original? La Shai és una artista? L’ànima de l’emperador és una història compacta en què el sistema màgic és l’autèntica estrella, però a més es tracten qüestions de moralitat i honestedat, la natura de l’art, i temes com l’ètica, l’originalitat i l’engany.