L’interès per la història local, la recerca incansable en arxius parroquials i en documentació familiar conservada en golfes i calaixeres ha permès conèixer d’una manera més fidedigna i ajustada, més a prop de la terra i en pla detall, la història del país, dels seus pobles, dels seus homes i dones. Partint d’aquest sentit ultralocalista, el filòleg i ex conseller primer de la Generalitat Josep Bargalló, fill de Torredembarra -on va néixer el 1958-, ha reconstruït amb precisió la biografia d’un dels seus conciutadans més il·lustres: Pere Romeu i Borràs (Torredembarra, 1862 - Barcelona, 1908). La bona notícia no és només aquesta, sinó que Les set vides de Pere Romeu ha suposat el retorn als aparadors de novetats de les llibreries de l’assaig històric que abunda al catàleg de l’editorial A Contra Vent.

Immortalitzat al gran quadre que presidia la barra d’Els Quatre Gats, el cabareter, titellaire, sportman i apassionat del motor Romeu no és només l’altre ocupant del tàndem del seu amic, el pintor Ramon Casas -també descendent de Torredembarra-, de qui l’any passat es va celebrar el 150è aniversari del seu naixement. Bargalló ens permet situar per dret propi aquest personatge modern, singular i sorprenent a la llista d’homenots del país. I situar-lo en el context d’una Torredembarra que, amb la força expansiva dels indians, va donar personatges tan singulars de la Catalunya vuitcentista com la nissaga dels Güell -“ahir pastor, avui senyor”-, l’influent periodista Joan Mañé i Flaquer, la família Casas-Carbó i el mateix Romeu. Si a tan bones noves hi hem de posar un però, seria que l’enciclopèdica informació sobre la història i les genealogies i llinatges torrencs que hi aporta l’autor, afeixuga el desenvolupament de l’obra... O potser aquest eruditisme és fruit de la necessitat d’explicar com l’empremta torrenca ha estat molt més notable a Catalunya.

Una vida canviant

Una vida canviantModerna, singular i sorprenent va ser la vida de Pere Romeu. O les set vides del gat Romeu: l’artista precoç i el jove fill de família indiana; l’esportista, amb especialitat d’esgrima i bicicleta, amb la qual recorre el país; el bohemi parisien i cambrer de Le Chat Noir del Montmartre de Casas i Rusiñol; el titellaire d’ombres a Chicago amb el desenganyat i inestable Miquel Utrillo; la icona modernista -llargarut, amb cabells també llargs i barba negra, la pipa a la boca, levita i armilla de fantasia que ens mostren els retrats i les fotografies- i el promotor cultural de la Barcelona cosmopolita, convulsa i emergent; l’hostaler, amo i ànima de la cerveseria Els Quatre Gats, on s’aglutinen les noves activitats artístiques del moment (pintura, teatre, ombres i putxinel·lis, literatura, esport...) i noms imprescindibles com Pablo Picasso, Isidre Nonell, Ricard Opisso, Enric Granados, Enric Morera, Adrià Gual, etc.; el marit i pare de família -el casament amb Corina Jaúregui el va oficiar mossèn Cinto Verdaguer a la catedral de Barcelona, i en van ser testimonis Casas i Rusiñol-; el practicant, periodista i directiu esportiu, o l’automobilista i propietari d’un taller de venda, reparació i lloguer al passeig de Gràcia.

Bargalló esteranyina alguns dels mites sobre el propietari dels Quatre Gats, com la seva suposada mort en la pobresa, sol i allunyat dels vells amics, molt més pròpia del tòpic bohemi fin de siècle, que no pas de la realitat documentada. La seva mort poc abans del Nadal de l’any 1908 sí que va ser, però, una metàfora d’un món modernista, entre burgès i bohemi, que donava pas a la ciutat Noucentista i als conflictes que pocs mesos després esclatarien amb la Setmana Tràgica.