Una passejada extraordinària per l’obra de Llull

Fa un parell d’anys, de l’historiador gallec Fernando Domínguez Reboiras ja vam publicar una crítica sobre la biografia de Ramon Llull, que vam definir com a “rigorosa, amena i excepcional”. El títol era Ramon Llull. El mejor libro del mundo (Arpa). Ara, a l’editorial Sindéresis, en la seva col·lecció de l’Instituto de Estudios Hispánicos en la Modernidad, que té “Llull i el lul·lisme com a línies primordials de recerca”, apareix una nova obra seva, realment extraordinària: Soy de libros trovador.

És un catàleg complet i una guia fascinant sobre les 280 obres del gran pensador i filòsof medieval (de les quals se’n conserven més de 250). Permetrà al lector interessat trobar “la informació contextual dels escrits lul·lians” i poder comprendre l’argument, el sentit, la situació, les intencions prèvies i el valor “objectiu” de cadascuna de les obres. El lector podrà llegir tot seguit les obres que hagin desvetllat el seu interès.

A banda d’una “mena de pròleg” que inaugura el llibre, l’autor ens proporciona una “introducció” molt funcional en què ens parla del caràcter singular dels escrits de Llull; de les llengües en què va escriure: català, àrab i especialment llatí (i de la gran complexitat i complicació de la transmissió bilingüe o trilingüe de la seva obra); de la gran tradició manuscrita del seu llegat (i de les biblioteques on es conserven les col·leccions més completes: Palma, el Vaticà, Munic, París i Milà) i de la catalogació de les obres i la metodologia, que trobarem als apèndixs.

Ve a continuació el cor d’aquest singular i fabulós “catàleg comentat” d’obres de Llull. Són gairebé 300 pàgines en què l’autor ens explica, de vegades sintèticament, de vegades com una crítica descriptiva, com un petit assaig o una novel·la breu, les obres del genial autor mallorquí -vegeu la descripció que fa del Fèlix o Llibre de meravelles, i comprovareu com l’art de l’hermenèutica es pot sintetitzar en poques pàgines i alhora es pot donar una gran quantitat d’informació-. Ens assabentem, així, de la mancança de cites bíbliques i d’altres autors, en bona part a causa de la poca formació teològica universitària (tampoc monàstica o conventual). També de la necessitat d’una ciència universal que ell basa en la metodologia pròpia de l’ Ars Magna.

De cara a fer més comprensible l’obra tan difícil d’aquest original autor i, alhora, engrescar-lo a llegir-la, Domínguez Reboiras rebla el treball amb un petit resum, un epíleg que descriu com a “assaig de síntesi”. Ens parla de la dificultat d’accés a la seva obra i de la recerca d’un Déu comú per a totes les creences; de la importància de la contemplació: ascens i descens en un món interior; de la missió: viure en un món il·luminat, proper, bell i solidari; del món com un escaquer: la Taula general i la dimensió (infinita?) de l’ Ars Magna ; el món (com un paradís cristià) és un i diferent. Diu Llull que “si no entenem no podem creure”, car no contraposa la fe i la raó, perquè per a ell “l’únic criteri de veritat és la raó” i és per això que ens dirà que “la ciència es fa entenent, no pas creient”.