Una novel·la sobre les segones oportunitats

Per regla general, les primeres novel·les no volen massa lluny de les vides dels seus autors o autores. Hi ha una tendència natural a començar per explicar el que s’ha viscut en primera persona, no sempre amb èxit. Excepcions al marge –Cims borrascosos d’Emily Brontë, Nada de Carmen Laforet o El vigilant en el camp de sègol de J.D. Salinger–, aquestes primeres aportacions a la literatura no acostumen a tenir massa interès literari perquè els escriptors no neixen, es fan.

Saber tornar, de Laia Bové (Barcelona, 1985), és d’un d’aquells casos on la ficció sembla córrer paral·lela a la realitat, en un grau o un altre. A la solapa se’ns diu que l’autora va viure durant una dècada als Estats Units i la protagonista femenina d’aquesta primera novel·la seva és justament una jove barcelonina que viu als Estats Units, on treballa en una empresa dedicada a la moda. Ja tenim una concomitància important, que ens aboca a pensar que al llarg de la narració l’autora anirà deixant rastres de la seva pròpia experiència.

La Jana no viu el Somni Americà, per molt que li agradi la ciutat on viu, Chicago. Viu amb el seu xicot i treballa mil hores al dia, amb poques possibilitats de projecció. Així, quan la seva mare, l’Arlet, li truca des de Barcelona i li demana que la vagi a veure, no s’ho pensa massa i agafa un avió. Fa anys que va marxar i encara no sap si perdonar-li la mentida en què l’havia fet viure durant tants anys.

La importància dels vincles

Però a la novel·la hi ha també un protagonista masculí, el Pol, un noi que s’ha instal·lat al Born, el barri de la gentrificació per excel·lència, si exceptuem la Barceloneta, que pel que es veu és el barri més gentrificat de tot l’estat espanyol. “Titular: «Pol Vilana troba pis accessible a Barcelona sense haver de vendre’s el cos i la dignitat a OnlyFans».” En aquell àtic amb terrat a tocar del Parc de la Ciutadella, el Pol recuperarà la seva independència, perduda arran de l’accident que l’ha condemnat a una cadira de rodes. La Ciutat Comtal, amb la seva incòmoda turistificació i la injustificable inflació de preus al sector immobiliari, és l’escenari principal.

No revelarem aquí què unirà la Jana i el Pol, però hi tindrà a veure l’Amèlia, la veïna actriu del noi, que és la tercera protagonista. Les tres històries principals avancen en capítols alterns, fins que s’encreuen i entenem que per trobar una segona oportunitat sovint no es tracta de fugir, sinó de saber tornar.

La novel·la funcionaria millor amb menys explicacions i amb algunes pàgines de menys, perquè volent explicar la manera de viure d’una generació cau sovint en informacions innecessàries. La literatura es fa amb allò que es diu, però també amb allò que es calla. Però la narració avança sense entrebancs i es fa amena. En un context en què els joves miren vídeos a TikTok i escolten la música de moda, Laia Bové copsa la solitud en què realment es troben –tot i l’aparent hipercomunicació– i acaba per posar-nos al davant la importància dels vincles i la vida relacional, que ens fa més forts i més feliços.