Llegim 25/11/2021

Una novel·la contra la cobdícia: 'Quan fèiem goig', d'Imbolo Mbue

Ambientada en un llogarret africà, narra l'explotació de recursos naturals per part d'una empresa nord-americana i l'ofec de la població autòctona

Anna Carreras Aubets
3 min
L'escriptora Imbolo Mbue

BarcelonaL’editorial Quaderns Crema publica per primera vegada en català l’escriptora Imbolo Mbue (Camerun, 1980) amb Quan fèiem goig, traduïda per Neus Bonilla. La novel·la és una elegia impregnada de sentit de comunitat que utilitza el llenguatge poètic i les tècniques i ritmes propis de la narració oral.

Mbue vol retratar el xoc contundent entre la presència de Pexton, una companyia petroliera nord-americana, i les sensacions negatives dels habitants d’un llogarret africà fictici anomenat Kosawa que sempre ha viscut de la terra i ara tem la degradació ambiental. L’autora reflexiona des del punt de vista dels infants, i en aquesta multiplicitat de veus destaca la de la Thula, una nena neguitosa i treballadora que es convertirà en una revolucionària que buscarà la llibertat del seu poble. A mesura que els narradors canvien, el lector aprèn alguna cosa nova des de la perspectiva de cadascun d’ells. Les criatures que no moren per beure aigua tòxica creixen en un món que no entenen mentre veuen que cap adult fa res per evitar el desastre. El govern del país, dirigit per un dictador corrupte que beu de l’ombra allargassada del colonialisme, només actua segons els seus propis interessos. Amb ben poques opcions per actuar però amb moltes ganes de conservar el seu territori ancestral, la gent de Kosawa decideix contraatacar en una lluita que durarà dècades contra la destrucció del medi ambient i la defensa de la seva dignitat i les formes de vida pròpies.

La paradoxa del petroli

Tot i que Quan fèiem goig és un relat de ficció proper a la faula, el tema toca de manera molt personal Mbue. Ella va néixer al Camerun i va créixer a la ciutat costanera de Limbe. Llegia escriptors africans com Ngugi wa Thiong’o, Camara Laye, Elechi Amadi o Chinua Achebe. El territori on vivia era ric en petroli, però la jove Mbue ja veia que els residents locals no aconseguien feina a la refineria, que el petroli portava riquesa però no als oriünds, sinó als de dalt. A Quan fèiem goig va voler explicar la seva història amb una mica de distància. Mentre escrivia la novel·la, Mbue va investigar els moviments contra l’apartheid i els drets civils dels Estats Units, així com les protestes de l’oleoducte Dakota Access i altres accions polítiques i ambientals. El seu personatge principal, la Thula, conté aspectes de líders com Nelson Mandela o el Dr. Martin Luther King Jr.

Quan fèiem goig és un llibre que encadena preguntes que potser encara no tenen resposta: ¿com equilibrem el nostre desig de lluitar pel canvi amb el nostre afany per protegir a qui estimem? ¿Fem tot el possible pel bé de la justícia? ¿Per què hi ha qui s’aixeca i es baralla i qui no fa res de res? ¿Som tots còmplices de la vida moderna i el capitalisme? ¿Fem prou pels ecosistemes naturals? La cobdícia és terrible, d’abast infinit, i els que se’n beneficien estan tan encegats amb els seus guanys que ni se n’adonen. Per contra, la bellesa del llibre rau en els moments de joia dels habitants del poble, que troben la felicitat els uns amb els altres, en el seu estil de vida, les seves tradicions i la seva fe en els esperits. La primera frase del llibre és contundent: "Ens hauríem d’haver imaginat que s’acostava el final". Tot i el patiment suportat, Quan fèiem goig acaba amb optimisme i amb l’orgull d’un poble d’haver lluitat fins al final, "perquè allà és on el nostre esperit vivia amb plenitud". 

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per comprar Quan fèiem goig a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats