En un assaig de David Foster Wallace a partir d’una visita al rodatge de Carretera perduda on observava l’altíssim consum de cafeïna i nicotina del director, David Lynch, i detallava alguna de les seves excursions freqüents per orinar -sovint, a l’arbre més pròxim a l’escena que filmaven-, l’autor de La broma infinita acabava oferint una descripció sintètica i provocativa del cineasta: “De vegades és difícil saber si és un geni o un idiota”.

Dennis Lim, periodista i programador de la Film Society del Lincoln Center, es decanta sens dubte per la primera opció a David Lynch. El hombre de otro lugar, un assaig publicat el 2015 que molt probablement serà actualitzat amb un capítol extra dedicat a la tercera i última temporada de Twin Peaks i als possibles futurs projectes cinematogràfics del director. El llibre és una molt bona introducció a Lynch, centrada en el vessant cinematogràfic del nord-americà, amb algun excurs puntual sobre el seu món pictòric i sobre treballs publicitaris com ara Lady Blue Shanghai, el quasi paròdic anunci de quinze minuts per a Christian Dior protagonitzat per Marion Cotillard (2010). La trajectòria musical de Lynch, que no és anecdòtica -inclou discos com BlueBOB (2001), Crazy clown time (2011) i The big dream (2013), a més de bandes sonores com les d’ Eraserhead i Inland Empire - és inexplicablement passada per alt. Tot i aquesta absència, Dennis Lim aconsegueix reconstruir amb rigor i gràcia la trajectòria cinematogràfica del director, amb capítols brillants com els que dedica a Vellut blau (1986) i Mulholland drive (2001), dues de les seves millors pel·lícules, i puntualment ofereix detalls reveladors sobre el cineasta, com ara el suport a Ronald Reagan a la dècada dels 80 i el suport públic a la reelecció de Barack Obama el 2012, la seva obsessió amb la natura i els escoltes -durant molt de temps es definia amb les paraules Eagle Scout, distinció que només el 4% de nord-americans obtenen- i els vincles amb la meditació trascendental, que arrenquen el 1973, quatre anys abans d’estrenar la seva primera pel·lícula, Eraserhead. Al llarg d’una carrera de quatre dècades, Lynch s’ha interessat per excavar en l’inconscient, la duplicitat, la desil·lusió, el sexe, l’estranyesa i la deformitat -a L’home elefant era “el monstre qui tenia por”-, sovint fent gala d’un macabre sentit de l’humor. És un creador vingut “d’un altre lloc”, com proposa el llibre: un mussol que, igual que passava a Twin Peaks, “no és el que sembla”, i tot i haver fet 71 anys al gener encara no ha perdut la capacitat de sorprendre els seus seguidors.