BarcelonaSembla un misteri irresoluble, i ni ganes de resoldre'l: la novel·la negra continua, forta i fresca com una rosa. La raó és simple: hi ha demanda pública i escriptors i escriptores disposats a satisfer-la. Tant és que rodolem i rodolem sobre les plantilles existents, que no són infinites, ni de bon tros: l'enginy dels escriptors aconsegueix arrencar un punt de novetat que fa que tot sembli diferent sense haver canviat pràcticament res. Ni de l'estil, ni dels protagonistes, ni dels arguments.

Penses que és difícil plantejar grans novetats. Encara recordem amb simpatia la irrupció, fa uns quinze o vint anys, de les novel·les d'Alexander McCall Smith, que passaven a Botswana i estaven protagonitzades per la detectiva Mma Ramotswe. Sí, ho han llegit bé: Botswana. Avui ja portem dècades de presència forta de la novel·la negra escandinava. Però la que ens ocupa avui, El quàquer, de Liam McIlvanney, passa a Glasgow, a Escòcia, lloc a hores d'ara ben conegut i espremut per la novel·la criminal a través de múltiples autors.

Malgrat tots els malgrats, un autor de novel·la negra ens torna a sorprendre i torna a demostrar que, sense apartar-se ni un mil·límetre de la plantilla, es poden generar protagonistes i situacions noves i atractives per al seguidor del gènere en particular i el lector en general. D'El quàquer, no se'n pot parlar gaire sense desvelar claus argumentals importants. Es tracta d'una situació de crims en sèrie, a Glasgow, el 1969, duts a terme per algú batejat pels diaris com el quàquer a causa d'algunes referències pseudoreligioses i que la policia no acaba de resoldre. Hi ha molts nervis, al carrer, als despatxos dels polítics i entre les forces de l'ordre. Davant la incompetència de la policia local, s'hi envia el jove inspector McCormack, encarregat de fer un informe de tot plegat que dugui a tancar veladament la investigació.

No cal dir que la cosa no és així, que tot es complica molt. D'una banda, hi ha la investigació pròpiament dita; de l'altra, en la línia de les obres mestres del gènere, Chandler, Hammett, assistim a l'estripament de la banda dels que se suposen que són bons, amb un progressiu empastifament de xantatge, corrupció i manca d'escrúpols. El mateix protagonista té un taló d'Aquil·les que no sabem on pot portar. Les ciutats són un milió de coses, la majoria de les quals no es toquen entre elles, i els bons autors de la novel·la negra ens ho ensenyen. No ens mostren res de nou sota la capa del sol i alhora, repetim, sempre aconsegueixen una recargolada nova a la fórmula que fa de molt bon llegir.