A més de ser novel·lista -de vocació tardana però persistent-, Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, Mallorca, 1951) és un professor de la Universitat de les Illes Balears que s’ha cremat les celles investigant la literatura, el teatre i la política de la Mallorca del primer terç del segle XIX. Els que coneixen bé els seus estudis sobre el tema diuen que han obert nombrosos camins i que són d’un rigor infal·lible. Els que llegeixin Diable de Byron! -darrer premi Ciutat de Palma-, la seva tercera novel·la després de Com una vella cançó (Lleonard Muntaner, 2008) i de Kabul i Berlín a l’últim segon (Proa, 2012), amb la qual va ser finalista al premi Sant Jordi, podran fer-se una idea dels erudits coneixements de Mas i Vives, perquè el tronc de la història transcorre justament en la Palma del 1819.

La Mallorca i l’Espanya d’aquells anys eren un camp de batalla on s’enfrontaven les idees i les polítiques d’un passat que no acabava de desaparèixer i les d’un futur que no acabava de prendre forma. Astutament, Mas i Vives munta la seva novel·la al voltant de diverses dicotomies representatives d’aquell combat entre les forces perpetuadores de l’Antic Règim i els partidaris de la revolució liberal. En termes narratius, això vol dir que els personatges de la novel·la, entre els quals hi ha representants de tota la societat de l’època (religiosos, mercaders, nobles, polítics, conspiradors, criades...), sovint es defineixen per com es posicionen quan han d’escollir entre la revolució i l’absolutisme, entre la tolerància i la Inquisició, entre la llibertat personal i la por, entre el desig i la mortificació.

Enlluernats per figures icòniques

Enlluernats per figures icòniques És un encert, en aquest sentit, fer que alguns personatges joves de la novel·la visquin enlluernats per figures icòniques. És el cas de Francesca Rosa Molines, la filla il·legítima del depravat canonge Pere Joan Molines, que viu torturada per la culpa i per l’ànsia d’emular sor Caterina Tomàs (un emblema del fervor religiós en l’imaginari popular mallorquí). I és el cas també de Nicolau Siquier, un mariner liberal entusiasta de les proeses bohèmies de Lord Byron, el poeta romàntic per excel·lència.

Mas i Vives carrega el pes de la novel·la en diverses línies argumentals: la dramàtica peripècia del fugitiu Nicolau Siquier, el procés de la Inquisició contra el canonge Molines i la lluita pel poder entre el comte Vilalta i l’armador Feliu, d’un costat, i la mestra Bestard i el prestador Domingo Sants, de l’altre. Com a autor, però, el que més li interessa és oferir la rica panoràmica d’una època complexa i convulsa com poques. Ho aconsegueix.