La domnitza de Snagov és una novel·la excepcional, traduïda per primera vegada al català, del gran Panait Istrati (Braila 1994-Bucarest, 1935), un escriptor romanès d’origen grec que va escriure principalment en francès, que coneixia molt bé la història del seu país i que és autor, entre d’altres joies, d’Els haiducs, un cant a la revolta contra l’opressió, una crida per recomençar la lluita tantes vegades com calgui, escrita amb el lirisme d’un narrador sensible com és Istrati, de qui anteriorment només s'havia publicat en català Els meus començaments (minúscula, 2015) i Kyra Kyralina (Edicions de 1984, 2018).

I a La domnitza de Snagov no abandona encara els seus personatges favorits, sinó que fa una seqüela de la primera novel·la i la basa en una de les seves protagonistes, "una dona de cor ferm, rica en experiència i ràpida en iniciativa". A mitjans del segle XIX, fent frontera amb l’imperi rus i sota el poder de l’imperi otomà, els romanesos que volen ser lliures s’amaguen als boscos, reben el nom d’haiducs i, com Robin Hood, lluiten contra la tirania dels senyors que administren el poder del sultà. El líder ha mort, és hora de triar una dona: la nova capitana dels haiducs, Floarea Codrilor, coneguda com a Domnitza de Snagov, canvia d’estratègia quan arriba la guerra de Crimea. Ella deixa enrere els pillatges per convertir-se en una peça clau de l’alta política i ajudar a fundar una nova Romania lliure d’esclavatges. Motiva els haiducs dient-los que són herois, que fins ara han actuat com a assassins i han mort pitjor que els gossos. I que ja n’hi ha prou: prou de rancúnies personals. Cal que ho oblidin tot. Ella els ajudarà a fer-ho "amb el somriure dels meus ulls negres i les meves dents blanques".

Ambientada al llac de Snagov, proper a Bucarest i famós perquè hi va ser enterrat, diuen, l’heroi romanès que va inspirar Dràcula, les històries transcorren durant tretze anys, del 1853 al 1866. Amb un control absolut de l’espai i del temps, amb la defensa de la llibertat, dels valors col·lectius davant de l’individualisme, amb la denúncia de l’ambició i l’abús de poder que és inherent a la condició humana, Istrati ha construït una novel·la realista dolorosament preciosa, brutal i refinada. Som davant d’un narrador nat capaç d’oferir al lector descripcions magistrals dels paisatges i les persones del seu país. Al llarg de La domnitza de Snagov s’hi detecten clarament els sentiments nihilistes i el sentit tràgic del destí humà marca de la casa.

Panait Istrati, defensor de les llibertats i dels oprimits que viuen al marge, ha escrit la seva novel·la més feminista, erigint el personatge de La domnitza de Snagov com una heroïna capaç d’alliberar tot un poble.