Crítica
Llegim 18/01/2021

En un camp de concentració nacionalcatòlic: 'Tyrannosaurus', de Guillem Frontera

Club Editor recupera aquesta novel·la de l'autor mallorquí, escrita el 1970

Pere Antoni Pons
3 min
Interns del Seminari Conciliar de Madrid, el 1950

La publicació de Tyrannosaurus va ser molt accidentada i això ha dificultat que sigui reconeguda com el que és: una gran novel·la. Escrita el 1970, quan Guillem Frontera (Ariany, 1945) feia deu anys que havia sortit del seminari menor de la Porciúncula, va caure en mans de la censura i no es va poder publicar fins després de la mort de Franco (a Editorial Laia el 1977). Ignasi Riera, l’editor, va aclarir els motius d’aquella censura tan severa. Resulta que el censor era un capellà que havia estat cessat com a professor de seminari, justament per abusos a menors, i es va convèncer que Frontera havia explicat la seva història. L’anècdota, més o menys ficcionada, la comenta l’autor a l’epíleg escrit per a la reedició que n’ha fet Club Editor. És un epíleg que enriqueix la novel·la perquè la posa en context i perquè descriu una època i un règim tan lúgubres com cruels i absurds.

Tanmateix, és la novel·la original, ara revisada, el que compta: el que estremeix i impressiona. Ambientada a finals dels 50 i principis dels 60, explica el dia a dia d’un seminari –la Porciúncula, situat a la zona aleshores incipientment turística de s’Arenal– i focalitzant l’atenció en mitja dotzena de seminaristes i frares. La maniobra narrativa és senzilla però, gràcies a una prosa viva i precisa –de vegades el·líptica i lacònica, de vegades poètica– i a una infal·lible capacitat de penetració i exposició de l’interior íntim i moral dels personatges, resulta d’una eficàcia rotunda. Frontera recrea un món ominosament singular i alhora representatiu d’un país i d’un temps –una mena de camp de concentració nacionalcatòlic, claustrofòbic i hipervigilat, d’atmosfera penombrosa i atemorida–; a més, també mostra i escorcolla uns sentiments i uns comportaments humans diversíssims, propis d’aquella Mallorca però de ressonàncies universals.

És una de les virtuts invariables del Frontera narrador: la capacitat per explicar la condició humana i els engranatges i les dinàmiques de poder que fan funcionar les societats –i qualsevol tipus de col·lectiu– a partir de les especificitats de Mallorca i la mallorquinitat i de la seva evolució durant els últims setanta anys.

“Els seminaris eren petits gulags beneïts per tothom”

Una novel·la terrible però no escabrosa

Breu i concisa, Tyrannosaurus és riquíssima en temes, personatges i detalls. Destaquen els joves Miquel Moragues i Gori Montcada, que no tenen res en comú però que per sobreviure a l’hostilitat de l’entorn estableixen una amistat emocionant que els fa transgredir una de les regles bàsiques del seminari, que obliga a ser “compañero de todos, amigo de nadie”. Destaca, també, el pare Sales, el frare depredador sexual que és un apassionat dels “monstres d’abans del diluvi”. Com ens el presenta l’autor? Assegut en una taula, mirant imatges de dinosaures i una verge de Murillo: magistral. La galeria de personatges religiosos és, tota ella, de traca: la intel·ligència i els dubtes tràgics del pare Adrover; les ambicions fanàtiques del pare Vallès... Singularment completa és com se’ns apareix l’experiència dels seminaristes (la majoria fills de modestes famílies de poble): la solitud, l’enyor de la llar, la progressiva separació del món, la supervivència sota el jou de l’autoritarisme i la intransigència, la responsabilitat espiritual d’haver estat elegit per Déu i la responsabilitat terrenal de saber que els estudis del seminari són l’única manera d’escapar-se de la fatalitat d’una dura vida dedicada al camp...

Tot i que el tema que tracta és truculent, Frontera sap contar les coses terribles sense ser escabrós: els fets abominables ens arriben no tant a través del que es veu sinó del que es diu i se sospita. De la mateixa manera que és intensa i dinàmica a pesar de retratar un món estàtic i opressiu, Tyrannosaurus aconsegueix oferir una paleta moral i emocional molt variada a pesar de la sordidesa i la brutalitat estructurals: el que s’hi explica ens indigna i ens fa fàstic, però no hi falten els esclats de llum més nets i commovedors. Una novel·la extraordinària.

stats