Crítica literària
Crítiques16/01/2024

Un assaig feminista disfressat de novel·la

'Nena, dona, altres' de Bernardine Evaristo es llegeix més com un recull d'articles de diari que, des de l'òptica de la literatura, no funcionen

Nena, dona, altres Bernardine Evaristo

  • La Segona Perifèria
  • Traducció de Núria Busquet Molist
  • 464 pàgines
  • 23,50 euros

El jurat del prestigiós premi Booker va definir Nena, dona, altres com "una lectura imprescindible sobre la feminitat i l’Anglaterra contemporània, una novel·la impressionant i ferotge sobre les vides de les dones negres britàniques, les seves lluites, dolors, alegries, anhels i amors". Escrit per Bernardine Evaristo (Ethan, Regne Unit, 1959), el llibre versa sobre la lluita i l’esforç, sobre l’amor, la joia i la imaginació. Seguim la vida de dotze personatges molt diferents quant a orígens, edats, arrels, classes, ocupacions, sexualitats i cultures. A Nena, dona, altres es parla de raça, de viure i de sobreviure en una cultura blanca patriarcal dominant i de les seves repercussions en la identitat de qui no hi pertany. A més, s’hi tracta el tema de l’alteritat; les dones són alienades de moltes maneres i, de vegades, fins i tot entre elles mateixes. 

Cargando
No hay anuncios

La majoria dels personatges de Nena, dona, altres són dones negres i britàniques que expliquen les històries de les seves famílies, amics o amants al llarg dels anys, des de Newcastle a Cornualles, des de principis del segle XX fins a les adolescents del XXI. I el primer problema del llibre d’Evaristo rau exactament aquí: cada història individual es llegeix com un article llarg d’un diari. El llenguatge, més periodístic que literari, fa que els dotze relats es converteixin en dotze manifestos feministes o dotze reportatges amb la mateixa idea de fons i la mateixa temàtica. Quan la diversitat i el documentalisme prevalen per sobre de la complexitat i la profunditat, la lectura no funciona. Si més no, des de l’òptica de la literatura. La sensació permanent és que hi falta alguna cosa, i això que el volum té quasi cinc-centes pàgines... Sense història, sense estructura, sense puntuació (excepte comes), sense una prosa digna d’esment ni un conflicte clar que es pugui resoldre, i només amb una suma de fets individuals que s’acumulen, Nena, dona, altres no és una novel·la. 

Aquest ram de dones que s’han fet a elles mateixes i han superat tota mena d’adversitats i de traumes horribles com la violació, la depressió o l’addicció a les drogues, en alguns casos, resulten inversemblants, perquè es pot ser una dona molt forta, però quedar-se una setmana tancada a casa suant, no cura una addicció severa. El didactisme que pretén Evaristo no rutlla quan exagera i s’apropa més a la mal anomenada autoajuda que no pas a la literatura de qualitat. A l’epíleg, el missatge del pamflet feminista que és Nena, dona, altres queda clar: l’important és estar juntes. La sororitat d’Evaristo s’agraeix, sens dubte, en un món com el d’avui: però potser es podria haver dedicat a escriure articles amb les mateixes bones intencions. 

Cargando
No hay anuncios