BarcelonaNo es pot negar que la continuïtat compartida dels còmics de superherois és una gran troballa narrativa que ha permès construir complexos universos de ficció i alhora crear en els aficionats la necessitat de llegir més còmics dels recomanables. Tanmateix, el pes de tantes dècades de trames acumulades acaba ofegant qualsevol intent de mantenir la il·lusió de canvi pròpia del gènere: són ja massa històries clòniques, massa reinicis lampedusians i massa retorns als orígens. Per això a DC estan potenciant des de fa temps un segell per a còmics fora de la continuïtat, Black Label, en què els autors poden fer i desfer al seu gust amb els personatges sense preocupar-se del que venia abans ni del que passarà després. Un alliberament en tota regla que pren com a model El cavaller fosc de Frank Miller, potser el còmic de superherois més influent dels últims 40 anys, juntament amb Watchmen.

L’etern retorn de Miller al Cavaller Fosc

Dins el segell Black Label, i lliure de servituds editorials, els dos volums de Wonder Woman: tierra muerta imaginen la que podria ser l'última aventura de l'amazona, que desperta dèbil i sense memòria de les últimes dècades en una Terra postapocalíptica en la qual els pocs humans que hi queden malden per sobreviure, perseguits per sanguinàries criatures mutants. No queda gaire cosa del món que ella coneixia: peces estripades del seu uniforme, una batcova en runes i el cadàver descompost de Batman. Acompanyada d'un grapat de supervivents, Wonder Woman inicia un viatge per descobrir què va arrasar el planeta i si ella encara se'n pot considerar la protectora. És una versió tan feble i desesperada de l'heroïna que no sembla ella, una impressió amplificada per la interpretació visual del personatge: menys sexi i divina, més humana que mai. Ja no sembla una deessa, sinó una dona fràgil i mortal.

L'artífex d'aquesta petita meravella és Daniel Warren Johnson, un jove autor que fa el seu primer treball important a DC després de triomfar a Image amb dues obres personals, la també postapocalíptica Extremity i un homenatge en vinyetes al heavy metal, Murder Falcon. El seu estil visual s'allunya dels codis superheroics i fa pensar més en els autors de la revista Metal Hurlant i en la ciència-ficció dels anys 70 i 80, però amb composicions més dinàmiques i una expressivitat en el moviment que remet al manga. El resultat és espectacular: un còmic de superherois que reformula amb intel·ligència i dramatisme la mitologia de Wonder Woman i que es creix de manera estratosfèrica en les panoràmiques i les escenes d'acció. En resum, un cert consol per a tots els que vam haver de patir l'última adaptació al cinema del personatge.