BarcelonaThomas Le Myésier, un dels deixebles de Ramon Llull a la Universitat de París, va encarregar cap al 1325 un còdex miniat amb 12 grans il·lustracions que descrivien de manera esquemàtica la vida i doctrina de l’escriptor mallorquí i que es conserva a la biblioteca de Karlsruhe. El més curiós d’aquelles il·lustracions és que l’autor utilitzava recursos del llenguatge de la historieta com les bafarades de text sortint de la boca i, de fet, hi ha especialistes que consideren el Breviculum un dels primers còmics de la història. Set segles després, Pep Brocal (Terrassa, 1967) torna a convertir Llull en còmic al Llibre de les bèsties (Bang, 2023, també en edició castellana), que adapta una de les deu parts que formen el Llibre de les meravelles, escrit per Llull entre el 1287 i el 1289.

El Llibre de les bèsties no és, com indicaria el títol, un bestiari medieval sinó un manual sobre intrigues polítiques en forma de faula d’animals que Llull va oferir al rei Felip IV de França per prevenir-lo contra els consells malintencionats. La trama parteix de la coronació del lleó com a rei dels animals i s’estructura al voltant de les maquinacions de la guineu Renard per convertir-se en l’únic conseller del rei. "Llull fabula a partir del seu context històric, però la història és d’una atemporalitat total –diu Brocal–. No parla de bèsties sinó de com ens movem les persones a l’hora de gestionar i incrementar el poder. I l’escenari és una cort, però podria ser una empresa, una aula o qualsevol espai de poder on es distribueixen rols de poder: algú que serà el líder, d’altres acòlits, algú l’ase dels cops i algú que intrigarà per fer la seva dins d’aquesta petita societat".

Un clàssic inèdit en còmic

Guanyador de la primera edició del Premi ARA de Còmic amb la historieta Caritat del Río i del premi ACDCómic de la crítica per Inframundo (Astiberri, 2019), Brocal s’estrena amb el Llibre de les bèsties en l’adaptació de clàssics literaris, una tendència editorial cada vegada més habitual en el còmic. "Gran part de la novel·lística del segle XIX ja està il·lustrada, i jo buscava una obra que no s’hagués adaptat mai al còmic, així que me'n vaig anar molt enrere", diu. La idea d’adaptar Llull va sorgir de manera natural. "Em va semblar oportú que fos un text en català, i el Llibre de les bèsties donava molt de joc visualment –explica–. A més, de petit corria per casa i l’havia llegit en una edició en català antic que em resultava molt exòtica".

s

El viatge que l’obra de Llull fa al còmic no és un mer transvasament de continguts sinó una interpretació totalment adaptada als codis del còmic, una apropiació absoluta per part de Brocal que, tot i modernitzar la llengua per ser "més accessible", ha intentat ser "molt fidel" al text original. "La qüestió era reforçar el fet fonament del pas de la literatura al còmic en totes les estratègies gràfiques i narratives que permet aquest medi", diu el dibuixant. El canvi més radical en la seva adaptació és segurament que la guineu Renard, que al text de Llull era un personatge masculí, al còmic és femení. "Em grinyolava una mica que la lleoparda, que és víctima d’una agressió sexual, fos l’únic personatge femení –justifica–. La Renard té molts atributs que eren fàcilment transportables al femení i, al cap i a la fi, és la protagonista de la història".

El resultat s’allunya totalment de la submissió al text que impera en moltes adaptacions literàries al còmic. El relat de Llull i els dibuixos estan sempre al mateix nivell, elevant-se gràcies a les solucions gràfiques que aporta un Brocal esplèndid en el tractament del color (ocres i verds a la trama principal, blaus per als exemples) i en la recreació de la natura a través de taques expressives de tinta. "En el tractament dels paisatges i la vegetació he experimentat una mica –reconeix–. Jo em considero un dibuixant en procés, no tinc les solucions definides ni apreses, sinó que contínuament vaig obrint portes".

La magnífica edició que ha fet Bang del Llibre de les bèsties de Pep Brocal deixa sense excuses aquells que encara no coneguin l’obra de Llull. L’objectiu del dibuixant era "ampliar al màxim el públic lector" amb la idea que el còmic el puguin llegir "persones de qualsevol edat". Brocal lamenta, de fet, el desconeixement que el gran públic té d’una figura de la dimensió de Llull. "Així com Cervantes es coneix a Espanya, o Molière a França, Goethe a Alemanya i Dante a Itàlia, així s’hauria de conèixer Llull, que no només és el nostre màxim autor sinó també un savi, que va escriure 265 llibres. És una figura aclaparadora, colossal, però tant el creador com l’home –afirma–. Si no és tan conegut com Cervantes és perquè no té un estat al darrere".

Brocal creu que el còmic català hauria d’abordar els clàssics amb naturalitat, sense esperar que ho promoguin les institucions. "Igual que s’ha fet de tot amb Shakespeare, hauríem de ser capaços de fer el mateix amb Llull, Joanot Martorell o Víctor Català –diu–. Són textos i autors que mereixen un tractament desenfadat i de qualitat". El dibuixant, de fet, recorda que Llull estava molt interessat que la seva obra perdurés al llarg del temps i en el màxim nombre de llengües ("per això escrivia també en àrab, llatí i occità") i, en vida, va promoure la traducció de les seves obres. "Al final, el que jo faig és traduir-la al llenguatge del còmic i contribuir a propagar-la, així que vull creure que estaria content amb l’obra", diu.