Els fans d’ Invencible -una de les millors sèries de superherois de tots els temps- no estan de sort. El febrer passat es va publicar als Estats Units l’últim número d’aquesta obra mestra de Robert Kirkman, que s’ha apressat a omplir el buit amb una nova capçalera: Oblivion Song. Els que s’esperaven com a relleu una proposta superheroica s’han trobat amb un univers més pròxim a Los muertos vivientes -la sèrie que el va convertir en una estrella- que no pas a les aventures de Mark Grayson. A Oblivion Song, Kirkman es torna a posar catastròfic tot i que l’apocalipsi que ens ofereix ara és més limitada que la dels seus còmics de zombis i amb un toc de ciència-ficció. En aquest cas, el caos se circumscriu a uns 16 quilòmetres quadrats de Filadèlfia i a 300.000 habitants d’aquella ciutat que desapareixen en una mena de dimensió alienígena, l’Oblivion del títol. El protagonista de la sèrie, el Nathan, es dedica a rescatar persones atrapades encara 10 anys després en aquell infern ple de monstres, perquè un dels desapareguts és el seu germà. En aquest volum -que aplega els primers sis números- Kirkman fa poc més que desenvolupar la premissa de la sèrie amb algun gir de guió per no avorrir el personal. En realitat, el més destacat és l’original dibuix de De Felici i els colors esclatants d’Annalisa Leoni. En definitiva, tot correcte, però no entusiasma.