BarcelonaEl dibuixant Joe Matt, un dels autors imprescindibles del còmic independent contemporani, ha mort als 60 a la seva casa de Los Angeles, segons informa la web especialitzada CBR. Cultivador magistral del gènere autobiogràfic, Matt va airejar les seves misèries personals en còmics que funcionen com a catàleg de neurosis, obsessions i defectes del seu caràcter. En la seva obra, Matt es retratava sense pietat com un home obsessionat per la pornografia, masturbador compulsiu i terriblement garrepa. Matt va travessar la porta que havien obert els còmics autobiogràfics de Robert Crumb i va arribar més enllà que el seu mestre assolint nivells de sinceritat i impudícia que podien resultar incòmodes. Però ho feia sempre amb un sentit de l'humor salvatge i cruel del qual ell era, per descomptat, la primera víctima. Així, la barreja de comèdia i honestedat brutal acabava fent irresistible el personatge de Matt, un perdedor entranyable i sense remei, víctima dels seus impulsos, mesquinesa i falta d'habilitats socials.

Matt va començar a publicar les seves historietes en diverses revistes i pel seu compte fins que el 1992 va crear la seva sèrie Peepshow, on va desenvolupar diversos arcs argumentals sempre al voltant dels seus grans temes: la pornografia, les relacions sentimentals i la seva relació amb els diners, potser encara més complicada que la que tenia amb les dones. En les pàgines del còmic comencen a aparèixer Seth i Chester Brown, dos grans autors de còmic del Canadà (on Matt va viure entre el 1988 i el 2002) amb qui va forjar una gran amistat que es va reflectir en l'obra autobiogràfica dels tres dibuixants. Durant els anys 90, Matt, Brown i Seth van formar una mena de triumvirat imbatible d'una de les eres daurades del còmic independent.

El gruix de l'obra de Matt es va publicar a casa nostra de la mà de les editorials La Factoría de Ideas, La Cúpula i, finalment, Fulgencio Pimentel. El fundador d'aquest últim segell, César Sánchez, va conèixer dilluns al vespre la notícia a través de dos autors de l'editorial, Simon Hanselmann i Sammy Harkham, que freqüentaven Matt sovint. "El Sammy era allà mentre treien el cos, i ens explicava que va caure desplomat al seu escriptori. Amb la fama de gandul que tenia, la mort el va enganxar treballant", ironitza amb tristesa Sánchez. Matt feia més d'una dècada que treballava en un còmic del qual havia compartit algunes pàgines per internet. "És un còmic que, en teoria, parla de la seva vida a Los Angeles i de la seva amistat sostinguda amb Seth i Chester Brown, és a dir, el Joe Matt de sempre", diu Sánchez, que creu que el dibuix a llapis del còmic està acabat i especula que potser arribarà a veure la llum "si algú es pot encarregar de l'entintat i la retolació".

L'editor reconeix que Matt és un autor "molt incorrecte" per a la sensibilitat actual del còmic, però el defensa a capa i espasa com "un autor de capçalera i un referent absolut, gran renovador de l'herència de Robert Crumb". Sánchez subratlla que la grandesa de Matt va més enllà de la seva capacitat per portar el còmic confessional fins al límit. "Una cosa és explicar salvatjades o no tenir sentit del pudor, però és que ell era un narrador de primera categoria –subratlla–. Matt Groening estava obsessionat amb ell, i Crumb el va definir com un gran autor. Hi ha gent a qui no va agradar Buen tiempo, el seu tebeo nostàlgic sobre la infància, però a mi em sembla extraordinari". Sánchez també destaca com a "obra mestra" l'últim còmic publicat de Matt, Spent (Consumido, en l'edició en castellà), que va trigar 10 anys a acabar. "És una crònica de com es va anar abandonant i consumint com a autor de còmics, però el títol també fa referència a la cosa masturbatòria i fins i tot a la garreperia, les altres potes del còmic", explica.