BarcelonaEn el còmic contemporani, l’honestedat brutal té un nom: Chester Brown. L’autor canadenc ha mostrat en vinyetes transparents i sinceres la seva obsessió adolescent per les playmates de la revista Playboy, la degradació psicològica de la seva mare esquizofrènica, les seves experiències amb treballadores sexuals i una interpretació molt personal de la Bíblia –a María lloró sobre los pies de Jesús (La Cúpula) defensa que la Verge Maria va ser una prostituta–. Al Canadà, però, el seu llibre més popular és una biografia del líder polític Louis Riel, que al segle XIX va organitzar la rebel·lió contra el govern canadenc del poble Métis, format pels descendents mestissos d’indis i europeus francòfons establerts a territoris de l’actual Manitoba, a les regions centrals del Canadà.

Louis Riel, que Brown va escriure entre el 1999 i el 2003 i que Editorial Finestres acaba de publicar en català, comparteix l’estil sec i minuciós i el distanciament emocional d’altres còmics seus, però al servei d'un relat que presenta en clau heroica la figura de Riel i el seu coratge plantant cara al govern canadenc, tot i que sense amagar els deliris messiànics del personatge, que el van dur temporalment al manicomi. Per a l’editora de Finestres, Montse Terrones, va ser un llibre important i colpidor sobre "un personatge certament dubtós que acaba sent sacrificat, tant ell com la seva comunitat, per interessos polítics i econòmics ocults"; concretament, per saciar l’ambició expansionista del Canadà i justificar la construcció d’una línia ferroviària a través del país.

Abans de publicar Louis Riel, els treballs de Brown s’havien emmarcat en l’autobiografia i els registres més underground. Com explica l’autor, el gir cap a la biografia històrica el va provocar el seu interès creixent per la política. "Durant els anys 90 em vaig fer anarquista i, tot i que Louis Riel no era anarquista, algú que es rebel·la dues vegades contra el govern canadenc em resultava interessant. I la seva història és molt dramàtica; al Canadà tothom estudia la figura de Riel a l’escola, però sense entrar en detalls que a mi m'interessen molt com l'historial psiquiàtric del personatge", comenta Brown per telèfon des de Toronto.

Figura polaritzant i complexa

Riel va ser una figura controvertida en el seu temps, però també durant el segle XX. "A l’escola me’l van presentar com un personatge negatiu i antiheroic, però si hagués estudiat al Quebec francòfon o Manitoba, segurament el retrat hauria sigut molt diferent", diu Brown. Quan va començar a treballar en el llibre, que té més de 40 pàgines d’anotacions i comentaris, la visió de Riel al Canadà anglòfon ja s’estava començant a revisar en clau positiva, una tendència accentuada amb l’èxit de crítica i públic de Louis Riel, que avui dia és considerat una referència clau sobre el personatge. "Fa poc vaig llegir una biografia sobre John A. MacDonald, el primer ministre canadenc contra qui es rebel·lava Riel, i l’autor havia inclòs el meu còmic entre els treballs importants sobre Riel. Va ser com: «Oh, Déu meu, el meu llibre ja és una font important!»", comenta Brown.

Més enllà de la seva lluita pel poble Métis, el que fa de Riel una figura tan complexa és la seva deriva religiosa, quasi messiànica. Riel va arribar a dir que Déu l'havia triat per ser “profeta del nou món” i alliberar el seu poble. De fet, en el judici que va acabar amb la seva execució, la línia de defensa de l'advocat de Riel va ser demostrar que estava boig, però la majoria dels testimonis i el comportament de l'acusat van contradir aquesta idea. Brown té la seva pròpia opinió: “No crec que estigués boig. D'entrada, no m'agrada la psiquiatria; hi ha psiquiatres que ajuden els seus pacients, però, en general, la psiquiatria fa més mal que bé. I com que soc una persona religiosa, m'inclino a creure que Riel va tenir algun contacte genuí amb una intel·ligència espiritual. Una experiència així ha de ser per força confusa i desestabilitzant, però no crec que fos un malalt mental, sinó un home lidiant amb experiències inusuals”.

Llibertarisme i prostitució

Si Riel era una figura complexa, Brown tampoc es queda curt. Mentre treballava en Louis Riel, la seva posició política es va moure de l'anarquisme al llibertarisme, una filosofia antiautoritària que defensa per damunt de tot la llibertat de l'individu i la intervenció mínima de l'Estat sobre la vida pública i privada. “Vaig assumir que l'anarquisme era impossible i que, si alguna mena de govern era inevitable, que fos un govern mínim”, explica Brown, que no es va limitar a votar pel Partit Llibertari sinó que s'hi va presentar com a candidat el 2008 i el 2011. “Sabia que no guanyaria, però era una manera de cridar l'atenció sobre el llibertarisme –argumenta–. I va ser una experiència interessant. Vaig fer un munt d'entrevistes i vaig encaixar moltes mans i coses així. En realitat s'assembla a sortir de gira per promocionar un llibre, amb la diferència que no et promociones a tu ni al teu treball, sinó unes idees polítiques”.

L'última campanya de Brown pel Partit Llibertari va coincidir amb la publicació de Pagando por ello (La Cúpula), el còmic en què l'autor no només relata el seu desencant amb les relacions romàntiques i les seves experiències amb treballadores sexuals sinó que defensa amb arguments raonats la descriminalització de la prostitució. L'obra acaba igual que comença, amb Brown en una relació monògama: però si al principi del llibre era amb la seva nòvia Sook-yin, al final era amb una treballadora sexual. D'entrada Brown era un client més, però al cap d'un temps es va convertir en l'únic. El 2011, quan va publicar Pagando por ello, ja portaven sis anys d'exclusivitat.

Pel que explica Brown, la situació no ha canviat gaire: “Porto 20 anys pagant per sexe a la mateixa dona, sí. De fet, fa uns mesos la Denise i jo vam celebrar l'aniversari i va ser molt bonic. Com vaig dir a Pagando por ello, jo l'estimo a ella i, tot i que ella no sent el mateix, sí que soc una figura important en la seva vida”. El dibuixant matisa que, tot i que ella no té més clients perquè va deixar la prostitució, sí que té altres relacions. Ell, en canvi, no ha tingut sexe amb altres dones des del 2013. “I durant la pandèmia vam acordar ser completament monògams els dos per seguretat”, aclareix.

Nous projectes i una pel·lícula

És inevitable preguntar-se si no dibuixarà mai un còmic sobre aquesta peculiar relació. “Fa temps vaig proposar a la Denise fer un llibre sobre les seves experiències com a treballadora sexual i la nostra relació, però crec que a ella no li agrada gaire parlar de la seva època com a treballadora sexual –explica–. No va ser una mala experiència per a ella ni va tenir cap episodi violent ni res semblant, però li fa reviure emocions negatives. Ara que ho dius, suposo que sí que podríem fer un còmic només sobre la nostra relació, ignorant els anys en què ella era treballadora sexual i posant el focus en els últims cinc o deu anys. Sí, potser es mostrarà receptiva a un còmic així”.

Mentrestant, Brown treballa en una nova adaptació de textos bíblics a l'estil de María lloró sobre los pies de Jesús (2016) que encara trigarà uns anys a completar. És possible que fins i tot s'estreni abans l'adaptació al cinema de Pagando por ello que vol dirigir Sook-yin Lee, l'exnòvia de Brown que apareixia com a personatge al còmic i en altres historietes, i que té extensa experiència com a actriu i directora. “Els falta molt poc per completar el finançament –explica Brown–. Ja tenen els actors que ens interpretaran a mi, la Denise i la Sook-yin i estan fent el càsting de les actrius que seran les treballadores sexuals amb qui em vaig veure fa 20 o 25 anys. De fet, la Sook-yin em va demanar que llegís les meves parts del guió durant les audicions amb les actrius aspirants. I va ser una experiència molt estranya, reviure tot allò, però interessant”.