Abans que en el còmic d'autor la novel·la gràfica exercís un domini absolut, el còmic independent nord-americà es nodria principalment de formats plebeus com el còmic de grapa, capçaleres amb esperit de magazín -el paradigma seria l'Eightball de Clowes- en què els autors publicaven per entregues obres llargues, però també relats curts. El hombrecito reuneix en un sol volum totes les historietes breus del canadenc Chester Brown, una de les veus més honestes i impúdiques de la vinyeta, un creador capaç de brillar tant en el registre confessional a Nunca me has gustado i El playboy com en la biografia del líder rebel canadenc Louis Riel, i que el 2012 va publicar un dels còmics de l'any: Pagando por ello , un valent testimoni de les seves experiències amb prostitutes.

La seqüència cronològica de les històries d' El hombrecito , realitzades entre el 1980 i el 1995, permet observar el procés de maduració d'un autor a la recerca de veu, des de la pueril La revuelta del papel higiénico a l'explícita Mi madre era esquizofrénica . A mesura que Brown perd la por a mostrar-se, la seva obra guanya en profunditat i rellevància, i el dibuix en netedat. Les notes finals, redactades amb l'honestedat que el caracteritza, són el colofó ideal per a un volum tan irregular com interessant.