BarcelonaEl Museu del Còmic de Sant Cugat, una encomiable iniciativa cultural que han aixecat i finançat tres enamorats de la historieta, continua sense rebre subvencions de cap institució, però així i tot ja té la seva primera exposició temporal, dedicada a l'obra de l'autor de còmic més popular a Espanya: Francisco Ibáñez, el creador de Mortadel·lo i Filemó, Trencasostres i companyia. 'Monos de Ibáñez', que es pot visitar fins al 12 de gener, es va inaugurar dimarts amb un petit acte que va convocar aficionats a la historieta com Vicent Sanchis, el ninotaire Kap i el mateix Ibáñez, que va observar amb aprovació la feina realitzada pel comissari Antoni Guiral, un dels grans experts en l'obra d'Ibáñez i l'Escola Bruguera. “En sap més que jo, de la meva obra”, deia un Ibáñez sempre bromista que ha cedit 12 dels 26 originals que s'exposen al segon pis del Museu del Còmic, al costat d'un centenar de publicacions originals de l'autor i una vitrina plena de marxandatge dels seus personatges.

L'exposició condensa en un únic espai els 67 anys de carrera d'Ibáñez. “L'hem fet perquè estimem Ibáñez, però també perquè, tot i que no ho sembli, encara se l'ha de reivindicar –explicava Guiral–. Hi ha una part de la seva obra molt popular, la dels personatges emblemàtics, però n'hi ha una altra que, tot i la seva qualitat, no es coneix prou”. D'aquesta etapa s'inclouen joies anteriors a l'entrada a Bruguera, com una pàgina original de 'Kokolo' que Ibáñez va publicar el 1956 a la revista 'La Risa' o un autoretrat del dibuixant del 1962. “Quan veig aquests dibuixos i penso en aquella època sento nostàlgia perquè aleshores, quan m'inclinava per dibuixar, encara m'havia d'apartar els cabells. Només tinc nostàlgia dels cabells!”, deixa anar Ibáñez, que fa temps que es resisteix a pronunciar el nom de Bruguera: per a ell és simplement “el gegant editorial”. Ibáñez fa molta broma, però ni oblida ni perdona. Tampoc deixa passar l'ocasió per treure a passejar el seu personatge d'autor garrepa (“Està molt bé el museu, molt bé, a veure si fa augmentar els tiratges dels meus tebeos!”), però el sol fet que als 83 anys s'involucri en la mostra diu molt del seu respecte per la iniciativa de Paco Baena i José Luis Villanueva, els promotors del Museu del Còmic.

Tresors inèdits

'Monos de Ibáñez' inclou tresors mai publicats, com les presentacions que Ibáñez va fer de dues sèries de vida efímera: 'Doña Pura y Doña Pera, vecinas de las escalera' i 'El doctor Esparadrapo y su practicante Gazapo'. Una altra joia que els coneixedors de la mitologia de Mortadel·lo apreciaran són els dissenys d'Ocarino i Lentejo, els personatges que Ibáñez va inventar per substituir Mortadel·lo i Filemó a l'àlbum 'Valor y al toro' abans de fer marxa enrere, renegociar amb Bruguera i redibuixar les pàgines amb els seus personatges estrella. Pel que fa a les publicacions, impressiona veure l'exemplar de la revista 'Nicolás' del 1952 en què Ibáñez va fer el seu debut professional als 16 anys amb la historieta 'Mucho ruido y pocas nueces'. “S'han fet exposicions més extenses d'Ibáñez, però no amb tant de focus en l'obra inicial o en facetes menys conegudes com la publicitària”, diu Guiral, que ha intentat fer dialogar la mostra amb l'esperit patrimonial i divulgador del Museu del Còmic. I, per cert, per què 'Monos de Ibáñez'? “Per què així li deien els professionals als dibuixos, 'monos', i ell encara ho fa”, revela el comissari.