Comic Barcelona: un saló que no vol ser devorat pel manga

BarcelonaEl Comic Barcelona celebra des d’aquest divendres i fins diumenge a Fira Montjuïc la seva 41a edició, la primera amb una certa normalitat després d'uns anys agitats, ja sigui per la renovació iniciada amb l'arribada a la direcció de Meritxell Puig, per les dues edicions suspeses per la pandèmia i la gran polèmica del premi a Antonio Martín o per la celebració el 2022 dels 40 anys de la fira. Amb un públic sempre per damunt dels 100.000 visitants i sense rival com a fira de referència per al sector, el del Comic Barcelona hauria de ser un relat d'èxit. Tanmateix, en els últims anys ha sigut més aviat un relat de resistència, de lluita per acabar de trobar el seu lloc en un panorama cultural complex on el còmic viu un gran moment artístic i de reconeixement social, però el boom de vendes el protagonitza sobretot el manga.

De fet, entre el 2018 i el 2022, el Comic Barcelona va passar de quatre a tres jornades i va caure de 118.000 visitants a 110.000 mentre el Manga Barcelona, l'altra fira organitzada per Ficomic, creixia de 150.000 visitants a 163.000 i s'havia de traslladar de Fira Montjuïc a Fira Gran Via per respondre a la gran demanda d'entrades, que s'esgotaven sempre amb mesos d'antelació. Val a dir que l'èxit del Manga Barcelona no és un problema per a la fira germana sinó, com reconeixen des de fa temps els organitzadors, el motor econòmic de Ficomic i, per tant, també del Comic Barcelona.

Creixeria el públic del Comic Barcelona si també ho fessin els continguts de manga? Potser sí, però Borja Crespo, assessor de continguts de la fira, alerta del risc que comporta. "Si li donéssim molt de protagonisme, el manga acabaria devorant el Comic Barcelona, on principalment s’han de promoure i divulgar altres coses –diu–. Guanyaríem cert públic, sí, però també generaria incomoditat en una part dels aficionats al còmic".

Crespo, que va arribar a la fira el 2020 aportant la seva experiència al Saló de Getxo i al Festival Graf de còmic independent, ha potenciat aquest any l’oferta cultural, especialment les exposicions (la més esperada és la de Daniel Torres) i la nòmina de convidats internacionals, que inclou autors de primera línia com els guionistes nord-americans James Tynion i Rick Remender i el dibuixant italià Zerocalcare. També hi haurà un nou escenari (Comic Stage) amb concerts dibuixats i podcasts en viu, a més de les habituals projeccions de cinema relacionades amb el còmic i un gran ventall de xerrades, taules rodones i trobades amb els autors. "Hem tingut molta cura de la programació perquè un esdeveniment cultural no pot ser només una zona comercial, que és la tendència de molts festivals de còmic que s’han quedat pel camí com el Heroes Comic Con de Madrid", apunta Crespo.

Comunitat i públic jove

Però un festival no és només la seva programació. La sensació de comunitat entusiasta i festiva que transmeten els visitants del Manga Barcelona no es correspon gaire amb la del Comic Barcelona, que té un públic més crític i exigent. "Són festivals diferents perquè el públic també ho és –reconeix Meritxell Puig–. Al Manga el gruix de visitants es mou entre els 8 i els 22 anys, i al Comic sobretot entre els 30 i 45 anys. El públic del Manga té un sentiment identitari que té a veure amb la joventut i la necessitat de fer pinya i compartir l’afició. Però quan ets més gran, consumeixes cultura sense tanta necessitat de comunitat i identificació".

Com canviar el tarannà d’un festival? Des que va arribar a la direcció del Comic Barcelona, per a Puig ha sigut quasi una obsessió portar el públic més jove al saló. El seu gran projecte és Comic Kids, la zona infantil amb concerts, concursos, contacòmics, comicteca, tallers de dibuix, espai de jocs i una desfilada de cosplay per als menuts. "Per a nosaltres és molt important descobrir-li el còmic als petits, que són els lectors del futur –diu Puig–. "El còmic atreu cada vegada més lectors adults, que és un públic que ve al saló, compra llibres, coneix els autors i participa en activitats, però que no fa comunitat. En aquest sentit, crec que en els pròxims anys veurem una transformació del còmic molt interessant".

També per al Comic Barcelona sembla inevitable una transformació. Amb un pressupost de 850.000 euros –molt ajustat per a un esdeveniment de les seves característiques– i només un 5% d’ajuts de les administracions, el seu futur podria estar lluny de Fira Montjuïc, un espai potser sobredimensionat per a la realitat actual del saló. Puig admet que el canvi de seu és una possibilitat que està sobre la taula. "El 2024 seguirem segur a Fira Montjuïc, però el 2025 es faran obres al recinte i haurem de veure quins espais estan disponibles, quins no i com ens afecta tot plegat –apunta–. I també pot haver-hi canvis a l’Ajuntament. Fins que no tinguem certes respostes de Fira Barcelona no prendrem cap decisió. Nosaltres hem de veure cap on anem i com ens dimensionem. Però estic convençudíssima que en els pròxims tres anys hi haurà canvis importants. En tots els aspectes". El problema de fons és el mateix que va fer que el saló se celebrés del 1994 al 2004 a l’Estació de França: la falta de recintes a Barcelona per a fires de mida mitjana. "Sigui on sigui, volem continuar sent el gran punt de trobada del sector", promet Puig.