L'ARA convoca la segona edició del Premi de Còmic en Català

BarcelonaDesprés de l'extraordinària acollida de la primera edició, torna el Premi ARA de Còmic en Català. El diari obre la convocatòria de la segona edició del concurs a autors de qualsevol nacionalitat majors de 18 anys que fins al 30 de setembre podran presentar historietes curtes de no-ficció que optaran a un premi de 10.000 euros per a l'obra guanyadora i un premi de 1.500 euros per a l'obra finalista. La iniciativa tornarà a comptar amb el suport de la direcció general de Política Lingüística del departament de Cultura de la Generalitat i la col·laboració de Norma Editorial. Pel que fa a les bases i el calendari de la convocatòria, es poden consultar a la web premicomic.ara.cat.

162 obres es van presentar a la primera edició del concurs, una resposta per damunt de les previsions que deixa constància de la vitalitat del còmic com a mitjà d'expressió a casa nostra i l'interès pels nous gèneres de no-ficció. El 29 d'octubre es va anunciar en un acte a la Fundació Miró l'obra guanyadora, Caritat del Río, de Pep Brocal, que traça la biografia d'una de les figures catalanes més apassionants del segle XX, lluitadora revolucionària, espia soviètica i mare de l'assassí de Trotski, Ramon Mercader. El mateix jurat presidit per Manel Fontdevila que va atorgar el premi a Brocal va triar també com a finalistes les historietes Força, de Ferran Vidal, i Paral·lel, de Berta Cusó.

La segona edició manté intacte l'objectiu del concurs: contribuir a la normalització del català en l'àmbit del còmic adult i la novel·la gràfica, on el català té encara una presència minoritària. Com va dir la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, en l'acte de lliurament del premi, “la vitalitat d'una llengua depèn de molts factors i un de molt clar és que amb ella s'hi pugui dir tot i expressar de tot en tots els àmbits”. El còmic ha sigut i segueix sent una de les prioritats de l'ARA a través dels seus diaris il·lustrats per al Saló del Còmic i de seccions de còmic periodístic o d'avantguarda gràfica. Cada setmana, a més, publica una pàgina d'historieta al suplement Diumenge per on han anat passant autors com Albert Monteys, Max, Miguel Gallardo o el mateix Pep Brocal.

Arriba 'Vinyetari', la primera antologia de no-ficció

El 25 de juny Norma publicarà una selecció de les historietes presentades de la primera edició del Premi ARA de Còmic en Català. Vinyetari, així es dirà el volum, inclourà per descomptat l'obra guanyadora i les dues finalistes, però també 15 historietes més seleccionades conjuntament per Norma i l'ARA amb l'objectiu de donar visibilitat a la qualitat i diversitat dels treballs rebuts. La portada és obra del guanyador del concurs, Pep Brocal, que també obrirà el llibre amb Caritat del Río, seguida de la immersió en la realitat d'un centre de rehabilitació per a drogodependents que documenta Ferran Vidal a Força i l'explosió de vida i llibertat de la Barcelona canalla dels anys 40 i 50 recreada per Berta Cusó a Paral·lel.

Un dels eixos de Vinyetari serà el reporterisme gràfic de treballs com Una opció de vida, de Raúl Deamo, que indaga en el dia a dia d'un grup de joves que han abandonat la ciutat per formar una “tribu o família” no convencional en una masia sostenible del Ripollès. Els periodistes P.J. Armengou i Guillermo Altarriba viatgen a l'Àfrica per explicar una història esfereïdora sobre les ferides obertes del genocidi ruandès i el dibuixant Pablo Ríos, nominat el 2012 com a autor revelació al Saló del Còmic per Azul y pálido, explora l'impacte de la pandèmia en el sector editorial amb l'ajuda d'editors, traductors, llibreters i autors com Javier Pérez de Andújar i Elizabeth Duval. El Líban és el destí de Lluc Silvestre, que aprofita el seu viatge a una fira musical per pintar des de l'estranyesa i la curiositat, un fresc empàtic de la vida multicultural de Beirut amb els dibuixos d'Ed Carosia.

Els testimonis en primera persona també vertebren historietes com Què serà?, on l'escriptora i activista Bel Olid –amb les il·lustracions de Glòria Vives Xiol– comparteix els arguments i sensacions amb què ella i el seu company aborden el naixement de la criatura que parirà ell i a la qual no volen imposar cap “mandat de gènere”. Un altre nom del panorama literari català, la Maria Climent de Gina, firma amb el dibuixant Matías Tolsà una irònica reflexió sobre com l'angoixa pel pas del temps s'infiltra aviat en la nostra vida. I el dibuixant Arnau Ferrer deixa constància a I de sobte, (co)pares dels dubtes i pors que sent quan ell i el seu company, juntament amb una amiga, es decideixen per la coparentalitat com a opció per tenir fills.

Memòria i llibertat

La memòria familiar és un altre de les eixos destacats de l'antologia. Glàfira Smith perfila amb humor i tendresa la figura de la seva mare a través de les receptes que va deixar als fills abans que el càncer se l'endugués. Raül Gesali, en canvi, recorda un episodi de la seva infància connectat amb una de les grans tragèdies de la història recent de Catalunya, i el dibuixant Arnau Sanz evoca les nits dormint sota el cel estrellat d'un besavi seu que es dedicava a la transhumància.

Però, al capdavall, la varietat és la gran protagonista de Vinyetari, on conviuen la poderosa poesia gràfica de Nadia Hafid, la recent guanyadora del Premi ACDCómic de la crítica, la memòria històrica sobre la poc coneguda faceta com a productor pornogràfic del rei Alfons XIII que recreen Sergio Colomino i Jordi Palomé, els casos de la peculiar advocada que retraten a Lola Julien Frey i Pep Domingo (Nadar) –el tàndem responsable de les novel·les gràfiques El cineasta i Justin–, el costumisme humorístic de Sergi Moreso com a vehicle per reflexionar sobre el daltonisme i l'autoficció sentimental amb lletra de cançó d'amor de Conxita Herrero, dibuixant nominada el 2017 com a autora revelació del Saló del Còmic i membre del duet musical Tronco.