BarcelonaAl llarg de 42 anys d'història, el premi Herralde de novel·la –dotat amb 25.000 euros– només ha estat compartit en una ocasió. Cal remuntar-se fins al 1994 per trobar-se amb dos guanyadors, Pedro Zarraluki i Carlos Perellón. Tres dècades després han estat Xita Rubert i Cynthia Rimsky les escollides pel jurat per compartir, ex aequo, el guardó insígnia de l'editorial Anagrama, amb les novel·les Los hechos de Key Biscayne i Clara y confusa, dues novel·les que "destaquen per la seva excentricitat, pel risc i per sortir de l'obvietat", segons ha avançat l'escriptor Juan Pablo Villalobos en nom del jurat.

A Los hechos de Key Biscayne, la barcelonina Xita Rubert, que amb 28 anys és una de les guanyadores més joves del palmarès, revisita "l'amor de la filla adolescent per un pare, un mestre, un home culte, des de l'edat adulta –comenta Marta Sanz, també membre del jurat–. L'exotisme i el cartró-pedra d'una història a Florida amaguen la foscor d'una història de violència, dolça i terrorífica, que totes les dones hem viscut". Entre els temes de la novel·la, segona que publica Xita Rubert –va debutar el 2022 amb Mis días con los Kopp, publicada per Anagrama, i actualment és investigadora doctoral i docent a la Universitat de Princeton–, hi ha la memòria, la desubicació, els desordres de la pubertat i els límits que separen la figura d'un pare excepcional de l'amant. Rubert és filla del filòsof Xavier Rubert de Ventós (1939-2023) i de l'escriptora Luisa Castro (1966).

"Portava aquesta novel·la a dins des de feia molt de temps –ha explicat Rubert–. Pel títol sembla policíaca, però, en canvi, és una història de capes, en què tant les coses més boniques com les més tèrboles passen per sota de la trama. M'agraden els escriptors que ensenyen una poteta però amaguen la resta". L'autora de Los hechos de Key Biscayne assegura que s'ha divertit "fent una sàtira social" sobre "aquelles persones que viuen al marge de la realitat i la sobrevolen com si hi suressin". L'illa nord-americana de Key Biscayne, on van a parar els personatges quan el pare s'emporta els fills després de divorciar-se, és plena d'expats i de confusió. "Quan les coses no semblen clares és perquè passen molts fenòmens físics i emocionals alhora, i cada lector haurà de decidir a quines conclusions arriba –ha afegit Xita Rubert–. M'agraden les històries sobre dolents adorables i criminals seductors, però també com aquests poden afectar els fills".

Art, amor i dependència

Cynthia Rimsky, autora nascuda a Santiago de Xile el 1962 però resident a l'Argentina, ha estat la segona guanyadora del 42è premi Herralde amb Clara y confusa. Arrenca quan un lampista que torna cap a casa passa per davant d'un centre cultural i veu com l'artista conceptual que hi exposa una selecció dels seus quadres en despenja un i practica amb ell una acció insòlita. Així arrenca una història d'amor i dependència amb un punt de tortura, que es pregunta pel sentit de l'art i d'estimar en el nostre present. "Se'm fa difícil parlar de l'argument d'una novel·la, perquè ni jo mateixa sé encara de què va –ha admès Rimsky–. Tot va començar com un gest de ràbia cap al meu editor argentí, que va criticar durament el llibre que li havia portat. Això i el fet d'haver conviscut amb diversos lampistes durant l'últim any, perquè m'estava fent una casa, han estat els motors de Clara y confusa".

Rimsky va debutar el 2001 amb la novel·la Poste restante, i des de llavors ha publicat llibres, on sovint mescla la crònica de viatges, l'autobiografia i l'assaig. "Cada llibre meu parteix de l'exploració d'un tema, sigui la mentida, l'ambigüitat o la creació, i en el cas de Clara y confusa ha estat el dubte", ha dit Rimsky, que també ha defensat "la via de la imaginació" quan s'escriu novel·les, una tendència ara "menystinguda per sota de grans temes com l'ecologisme, el feminisme o les migracions".