Xènia Dyakonova, Vicenç Pagès Jordà, Josep Pedrals i Marta VallverdúNúvol/C.Atset/P.Tordera/R.Marigot
BarcelonaEls premis que la revista Serra d'Or lliura cada any són una de les cites culturals més veteranes i amb més solera de les lletres catalanes. L'edició 2023, que ha servit perquè Francesc-Marc Álvaro, cap del consell de redacció de la revista, presentés la nova etapa de la publicació mensual, en actiu des del 1959, ha tingut com a colofó el reconeixement de Josep Vallverdú per la seva "important tasca com a autor de literatura infantil i juvenil". Vallverdú, que farà cent anys al juliol, ha estat també un destacat traductor, poeta i memorialista, amb llibres com Proses de Ponent.
De Gilgamesh a Kennedy i Francesc Pujols
Abans de l'homenatge al gairebé centenari creador de Rovelló s'han donat els premis literaris, de recerca i d'arts escèniques. En aquesta primera categoria s'ha reconegut, en narrativa, El conte de l'alfabet, de Xènia Dyakonova (L'Avenç); en assaig, el pòstum Kennedyana, de Vicenç Pagès Jordà (Folch & Folch), i en poesia, El rastre nival, d'Àngels Marzo (Pagès). S'ha premiat també Lluís Feliu i Adelina Millet per la seva traducció de Poema de Gilgamesh, publicat a Adesiara. En la categoria de còmic, que s'estrenava enguany, el guardó ha sigut per a El cercle de Loplop. Una aventura de Francesc Pujols (Males Herbes), de Sebastià Roig i Toni Benages.
Cargando
No hay anuncios
Josep Pedrals ha rebut el premi Serra d'Or juvenil per la novel·la en vers El joc del penjat (Animallibres). En la categoria de llibre infantil ha guanyat Naïm, de Joan Rioné i Alba Domingo. Ppprrrrriiit. Un llibre per crear i experimentar amb els sons, de Cristina Cubells i Joana Casals (Zahorí), ha rebut el premi en la categoria de coneixements. Finalment, el nou premi Crítica Serra d’Or juvenil de còmic ha estat per a Dones de la muntanya, de Federica Ravera i Martina Manyà, publicat per Pol·len.
En l'apartat de recerca, el premi Crítica Serra d'Or d'humanitats ha anat a Seixantisme, de Marta Vallverdú (L'Avenç), assaig que reivindica la importància de la dècada dels 60 del segle XX per reconstruir la identitat catalana en camps com la música, la literatura, els moviments socials i l'educació. Irmela Neu l'ha rebut en la categoria de catalanística per Consciència lingüística i consciència nacional a Catalunya durant la Renaixença (1833-1891), editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Una empresa amb ànima. Lavola, 40 anys impulsant la sostenibilitat, de Pere Colomer i Roma, ha rebut el Serra d'Or en la categoria de recerca científica.
Cargando
No hay anuncios
Julio Manrique, Aina Alegre i una 'gata perduda' al Liceu
Dins l’apartat d’arts escèniques, l’obra d’Anja Hilling Animal negre tristesa, dirigida per Julio Manrique, ha estat guardonada amb el premi Crítica Serra d’Or d’arts escèniques al muntatge teatral 2023 "pel descobriment d’una veu nova de la dramatúrgia europea i pel risc estètic de plantejar la responsabilitat individual i col·lectiva davant la preservació del medi natural". R-A-U-X-A, d’Aina Alegre, ha estat reconegut com el millor espectacle de dansa "per una proposta immersiva en què la dansa fa de pont entre la tradició i el futur, i articula els elements escènics amb contundència". La gata perduda, dels veïns i veïnes del Raval i el Liceu, ha rebut el premi a la millor òpera: el muntatge "ha obert el Gran Teatre del Liceu al barri del Raval amb la implicació de veïns i veïnes i professionals de les arts escèniques i de la mediació artística". Finalment, la Companyia Teatre Micalet ha estat reconeguda "per la seva trajectòria de més de 25 anys de muntatges en català, a la ciutat de València, tant de textos del repertori universal com de la dramatúrgia contemporània i de creació pròpia".
Cargando
No hay anuncios
La portada de la nova 'Serra d'Or'Serra d'or
La nova etapa i redisseny de la revista
“Des dels seus inicis hem estat referents de la cultura catalana. Ara volem continuar sent-ho, però arribant a nous públics, sense perdre el que ja tenim”, explica Francesc-Marc Álvaro, cap del consell de redacció de 'Serra d'Or'. “A banda d’incorporar noves veus i firmes, volem que la revista sigui més orgànica, no tant dividida en seccions sinó que s'hi barregin matèries i perspectives que impliquin diferents experts”.
Un altre canvi serà la presència a cada número d'un dossier central, cosa que abans passava sense regularitat fixa. En aquest mes d’abril, el tema escollit és la Intel·ligència Artificial. “Volem fer més temes que mirin al futur, i no quedar-nos en el passat. I també afavorir polèmiques i debats. A més, incorporarem més continguts sobre ciència i pensament”. La nova etapa de 'Serra d’Or' inclourà una secció de còmic que, al llarg d’un any, oferirà per entregues una versió d’un clàssic de la literatura catalana. De moment, s’ha engegat amb 'La filla del mar', d’Àngel Guimerà, adaptat per Quim Noguero i Josemaría Casanovas.
Al canvi interior li correspon, també, una muda de pell. A partir del disseny icònic que en va fer Jordi Fornas, la revista ha recuperat i actualitzat una de les capçaleres clàssiques i s’ha repensat gràficament de dalt a baix. Menys fotografies però de més qualitat, o una major presència d’elements gràfics, i un nou paper, formen part de la proposta de Pau Llop i Esteve Padilla. “Volíem que el lector entengués que sabem don venim i que projectem la tradició que va deixar Fornas cap endavant”, detalla Álvaro. El repte pendent és el de tenir una plataforma digital pròpia, que la revista encararà properament.