CampanetLa literatura senzilla i transparent, i Distòcia ho és, corre sempre un doble risc. D’una banda, el de ser embrutada per un al·luvió de sobreinterpretacions que la compliquen i l’obscureixen innecessàriament. De l’altra, el de ser menystinguda perquè encara hi ha qui confon el que és senzill i transparent amb el que és bàsic i superficial. I no: la novel·la amb què Pilar Codony (Banyoles, 1987), veterinària de professió, ha guanyat el premi Documenta 2021 permet constatar, de nou, que una novel·la senzilla pot abordar els temes més incòmodes i, també, que la transparència no tan sols no està renyida amb la profunditat sinó que pot ser-ne la millor aliada.

Segurament l’únic element estrany, diguem-ho així, de la novel·la de Codony és el títol. La definició que dona el DIEC de distòcia és la següent: “Evolució no normal, lenta, dificultosa i perillosa, del part”. Estrany o no, el cert és que és un títol que avisa el lector del que es trobarà. Perquè, en efecte, els embarassos, els parts, els avortaments, la maternitat i les relacions maternofilials omplen la majoria de pàgines de la novel·la, i la travessen de cap a cap. El gènere novel·lístic sol funcionar com un gran compendi de maneres de viure i de morir. Amb la seva novel·la, aparentment modesta d’ambicions però tanmateix poderosa, Codony sembla que ens diu: d’acord, viure i morir ho són tot, però què me’n dieu, d’això de néixer? Què me’n dieu de les belleses i els horrors, les meravelles i les violències del néixer?

Solitària i indomable

A través d’un narrador en tercera persona, de ritme pausat però només ocasionalment massa morós, que focalitza tota la seva atenció en la protagonista, Distòcia explica la història de la Glòria, una dona de trenta-cinc anys que per a disgust de la seva mare es fa dir Goja, que regenta una granja en un petit poble de la Catalunya interior i que té clar des de sempre quin tipus de dona vol ser –independent, aliena als convencionalismes i al marge de les servituds socials– i quin tipus de vida vol portar –consagrada a la granja i a la lleteria, intentant trobar l’equilibri entre el negoci productiu i l’afecte pels animals amb qui conviu i a qui explota.

Tot i certes semblances, som lluny del brutalisme cantellut de la protagonista de Mamut, d’Eva Baltasar, i del dramatisme explosiu i metafòric de la protagonista de Sola, de Carlota Gurt, per esmentar dues novel·les que també presenten dones solitàries i indomables. La protagonista de Codony té una visió quotidiana i científica –és a dir, desromantitzada tant en positiu com en negatiu– de la naturalesa i la vida rural, i a més és d’una senzillesa assilvestrada però autoconscient, i conserva una certa jovialitat i una certa innocència.

O les conservava. Perquè, quan la novel·la comença, ja no és la Goja de sempre. Això, al principi, ho percebem per les reaccions dels altres personatges: en Juli, potser un mig noviet; la Montse, la seva sòcia lesbiana; en Lamine, l’immigrant que fa feina per ella... El que li ha passat –no farem espòiler, però es pot deduir pel que he dit fins ara– és que, de cop, s’ha trobat en una situació en què no esperava mai trobar-se, obligada a prendre una decisió que no s’imaginava haver de prendre mai.

Senzilla i transparent, hi insisteixo, però forta, àgil i gens mel·líflua, Distòcia no és una bona primera novel·la. És una bona novel·la.

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir Distòcia a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.