BarcelonaMantenir la confiança en l'ésser humà era el propòsit de l'escriptor libanès Elias Khoury (Beirut, 1948-2024), l'autor de la gran novel·la sobre l'èxode palestí, La porta del sol (1998). "Creia en les possibilitats del futur", recorda Luz Gómez, catedràtica d'estudis àrabs i islàmics de la Universidad Autónoma de Madrid. Gómez, que ha participat en una roda de premsa aquest dimarts a la llibreria Ona de Barcelona, és també l'autora del pròleg de la nova edició de La porta del sol que acaba de publicar Club Editor, amb la mateixa traducció de l'àrab que va fer Jaume Ferrer per a la primera edició en català del 2007. "L'obra de Khoury és tota ella un recordatori de la relació entre el Líban, Palestina i Israel –tres literatures que coneixia com ningú–, així com del poder de la literatura per posar nom a allò que la justícia vol esborrar i, posant-hi nom, restituir-ho", escriu Gómez al pròleg.

"Publicada el 1998, La porta del sol continua sent una obra capital, monumental, per accedir a la Nakba [la catàstrofe que designa l'èxode palestí des del 1948]", diu l'editora Maria Bohigas sobre una novel·la que és "la suma de molts anys de documentació i un invent formal meravellós, perquè Khoury va inventar formes literàries per explicar la complexitat humana". Malauradament, quan Bohigas en va publicar la primera edició fa divuit anys, "el poc interès del públic per la literatura del món àrab" va fer que els editors s'arronsessin, i després de Ialo (2009) ja no va editar més llibres de Khoury en català. "La premsa va reaccionar molt bé, i el públic zero. És un d'aquells moments que reps un mastegot", recorda. L'estiu del 2024, però, Bohigas va decidir reprendre l'aventura recuperant La porta del sol. Va ser uns mesos després que Khoury publiqués el seu últim llibre, La Nakba continua, i poc abans de la mort de l'escriptor libanès, el 15 de setembre. "Va morir pocs dies abans que Israel tornés a bombardejar Beirut", recorda Bohigas, que assenyala la importància del context en tot el que passa al Màixriq, la regió àrab oriental (oposada al Magrib, que és la part occidental).

"Tornar a tenir La porta del sol en català és un esdeveniment per a les lletres catalanes", diu Gómez. Memòria oral del poble palestí que atén la diversitat dels palestins, i grandíssima història d'amor, la novel·la de Khoury "reivindica la importància de la cultura oral en els subjectes subalterns de la història, com les dones que vivien als camps de refugiats i els homes que han quedat marginats per les necessitats de la revolució, els mutilats, els esguerrats, els malalts, els pagesos i els nens". Aquest libanès ateu fill d'un cristià ortodox va escriure "la gran novel·la de la Nakba palestina" perquè, escoltant tothom, va "estimar el poble palestí, no el mite de Palestina". I com a narrador, dramaturg i crític literari, "ha perdurat des del 1975 com a referent per als autors àrabs", explica Gómez.

De 'cova' a 'porta': el canvi de títol

La novel·la de Khoruy es va publicar en català el 2007 amb el títol de La cova del sol (i La cueva del sol en castellà, també amb traducció de Jaume Ferrer). "Ara en recuperem el títol original", diu l'editora Maria Bohigas. La raó del canvi de títol forma part de la història de les decisions immadures, tal com admet Bohigas. "És un indici de les immadureses de servidora, que en el moment de publicar aquest llibre el 2007 vaig pensar que aquí La porta del sol per a tothom és la porta del sol de Madrid. Va ser un raonament estúpid, i ha calgut desfer aquesta estupidesa", diu l'editora. A més, el títol La cova del sol, tot i que tenia força poètica, obviava la referència a l'Odissea. "Volent evitar el que el títol àrab traduït (la porta del sol) tenia de madrileny, l’editora responsable va destruir el que tenia de grec (els portals del sol) i que designa el lloc per on es baixa a l’Hades. Són els portals del sol de l’Odissea", precisa Bohigas.