Els lectors volen estar a prop dels presos polítics

Barcelona“És la primera vegada que el llibre de no-ficció més venut de Sant Jordi l’ha escrit algú privat de llibertat. La situació és anòmala i no es pot normalitzar de cap manera: per això hi ha tants lectors que han volgut mostrar el seu suport als presos comprant-ne els llibres”. Són paraules de Joan Carles Girbés, editor d’Ara Llibres, que ha aconseguit la proesa de tenir tres dels cinc títols més venuts en no-ficció aquesta diada. El primer són els Contes des de la presó, d’Oriol Junqueras. El quart, Esperança i llibertat, de Raül Romeva. El cinquè, Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures, de Sergi Sol. La segona posició del rànquing l’ha ocupat Tres dies a la presó, signat a quatre mans entre Jordi Cuixart i Gemma Nierga: en aquest cas, el llibre ha estat publicat per Rosa dels Vents.

“Avui he deixat un missatge de veu al Jordi a través d’Òmnium en què li deia que durant tot el dia de Sant Jordi em vaig sentir al seu costat -explica Nierga-. Va ser molt emocionant parlar, d’una banda, amb gent que ja havia llegit el llibre i em deia què en pensava. I també els que em volien fer saber per què el compraven: hi havia des d’independentistes convençuts amb llàgrimes als ulls per a qui acostar-se a mi representava sentir-se més a prop de Cuixart, fins a d’altres que el compraven perquè volien saber com pensa i d’on ve”. Nierga ha fet milers d’entrevistes al llarg de la seva trajectòria com a periodista, però mai abans havia entrevistat algú en una presó. En aquest cas va ser a Lledoners, durant tres sessions de quatre hores. “Vaig arribar a l’entrevista amb molta curiositat i emoció -diu-. L’entorn de la presó em jugava en contra a l’hora de poder ser objectiva amb ell”.

Tres dies a la presó va néixer a partir d’una proposta de Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural. “Em va explicar que a en Jordi no li agradava la imatge que es donava d’ell -diu-. Fins que el vaig conèixer em semblava un home dur i fins i tot antipàtic. Després de les entrevistes el veig com algú tendre que respira certa ingenuïtat. No té l’artifici dels polítics”.

Un lligam amb els líders

Nierga opina que una de les claus de l’èxit dels llibres dels presos polítics és que “una part important dels lectors hi troben un lligam amb els líders”. I afegeix: “És la manera de mostrar que els volen tenir a casa. Aquest Sant Jordi ha estat molt polític, no només perquè diumenge hi ha eleccions generals, sinó també per llibres com aquests”. Joan Carles Girbés recorda que els títols disponibles ofereixen visions “molt diferents”: hi ha des de “la forma de dietari” de Joaquim Forn, publicat per Enciclopèdia Catalana amb el títol Escrits de presó, fins a la “visió interna” de Sergi Sol, excap de l’oficina d’Oriol Junqueras, i fins i tot “la veu en primera persona del president d’ERC adreçant-se als seus fills, el Lluc i la Joana, des de les presons d’Estremera, Lledoners i Soto del Real”. Girbés assegura que Contes des de la presó no és un llibre únicament per a nens i nenes. “Interpel·la tant els adults com els infants”, diu, abans de citar una de les narracions, Els més petits poden ser els més forts. Allà es parla de com uns dels animals més resistents del món són els tardígrads, “cinc-centes vegades més petits que el bolígraf que el pare fa servir per escriure-us aquesta història”. “Són capaços de resistir condicions extremes!”, exclama Junqueras al llibre, poc abans de llançar el missatge final del conte: “De vegades, els més petits són capaços de superar les adversitats millor que els grossos”.

El projecte del llibre de Junqueras va començar vinculat a la revista Sàpiens, amb la qual se’n va encartar gratis un avançament el desembre passat amb deu narracions, totes il·lustrades: se’n van vendre 45.000 exemplars. De Contes des de la presó, que n’inclou 37, se n’han posat en circulació 29.500 exemplars des de principis de març. “Mai hem fet una tirada tan gran en tan poc temps -diu Girbés-. Estem tranquils, però, perquè no és un llibre de Sant Jordi, és de llarg recorregut”. Per promocionar-lo, l’editorial va comptar amb alguns dels il·lustradors de les 37 històries. En el cas de Raül Romeva, va ser Diana Riba, la seva dona, qui va dedicar els exemplars amb un tampó que contenia una il·lustració del marit. “En un moment de tant de soroll, la del Raül és una veu reflexiva i inspiradora”, afirma l’editor.

El primer llibre d’un dels presos polítics catalans va arribar al setembre a Enciclopèdia Catalana. “ Escrits de presó és un testimoni que mostra un grau d’intimitat molt profund -diu Ester Pujol, editora del grup-. Llegir sobre la quotidianitat a les presons amb tant de detall, i sobretot trobar-te que Joaquim Forn reconeix que té por i com mostra el desconcert de no saber per què està empresonat, trasbalsa molt”. El dietari de Forn “es continua venent a bon ritme”. “És una situació terrible, la que estan vivint -diu Pujol-. Més enllà de si estàs d’acord amb les seves idees o no, quan el llegeixes el recomanes automàticament”.

La lectura massiva d’aquests llibres demostra una preocupació evident pels presos. “Molta gent em preguntava dimarts: com el vas veure, el Jordi, a la presó? ¿Està tan bé com sembla? ¿És com es va mostrar al Suprem? -diu Nierga-. I la resposta és que sí, que és optimista, positiu i que té molta força”. A l’última carta que li va escriure, el 15 d’abril, Cuixart insinuava en clau a Nierga que serà pare per segona vegada. “No va ser fins dimarts que no la vaig poder recollir i llegir -admet-. La notícia em va deixar de pedra”.