BarcelonaA Míriam Tirado (Manresa, 1976) la manera de viure el dia de Sant Jordi va canviar-li després de la pandèmia. La consultora de criança i escriptora supervendes, autora de best-sellers com Tinc un volcà (El Cep i la Nansa, 2018) i El fil invisible (B de Blok, 2020), publica llibres des del 2005. "Encara recordo com els primers anys en firmava poquíssims i el dia era molt tranquil", explica l'autora. A ella el fenomen lector li va arribar de cop. El fil invisible va aparèixer durant el confinament, i no va ser fins dos anys després –quan Sant Jordi va tornar a la normalitat de les parades als carrers sense distàncies ni mascaretes– que va trobar-se amb cues llarguíssimes de lectors esperant-la perquè els signés els seus llibres. "Vaig passar de zero a 100 de cop, sense cap mena de progressió. L'any passat, quan vaig veure la quantitat de gent que volia una firma, el cor em va fer un salt. Vaig pensar: «Com es gestiona, això?»", explica Tirado.

Amb una trentena de títols publicats i gairebé un milió d'exemplars venuts, Tirado s'ha convertit en un referent en literatura infantil i juvenil –la sèrie Em dic Goa (B de Blok) genera furor entre els lectors preadolescents–, però també entre els pares i mares que busquen llibres sobre criança respectuosa. Entre els lectors que esperaven pacientment aquest dimecres a la parada de Bolibloc del passeig de Gràcia s'hi podien veure famílies amb fills petits, però també joves i gent gran. La primera a demanar-li una firma ha estat la Carla, que portava el llibre Quin drama, Goa. “Ja me l’he acabat. M’agrada molt perquè representa la vida real i el que sent la protagonista quan li passen coses”, li ha dit la lectora, d’onze anys, que ja s'ha llegit tota la saga.

Mirar els lectors als ulls

A la cua del passeig de Gràcia cadascú té les seves experiències relacionades amb els llibres de Tirado i tenen ganes de compartir-les amb ella. La Carla, de deu anys, també és fan de la Goa i ha vingut de València acompanyada de la seva mare per aconseguir uns minuts amb Tirado, una de les seves escriptores preferides. "Els seus llibres m'ensenyen moltes coses i m'ajuden amb la vida", diu la lectora, contenta de no tenir classe i haver-se pogut escapar a Barcelona per la diada.

Tot i que els nervis sempre hi són, amb els anys Tirado ha après a no estressar-se davant les aglomeracions de lectors i a marcar-se algunes pautes. "Hi ha moments que m'aclaparo, però llavors em recordo que em quedaré aquí asseguda fins a l'últim lector i que m'ho he de prendre amb calma. Molts d'ells són nens, m'agrada poder-los mirar als ulls un a un, preguntar-los coses i transmetre'ls l'agraïment. Ells em fan afortunada", subratlla. Els infants s'hi acosten amb timidesa, els adults ho fan emocionats. "Moltes mares, quan em veuen, ploren. Algunes no poden ni parlar, em demanen perdó perquè hi ha gent esperant i intenten expressar-se. Jo sempre els dic: «Tranquil·la, respira, no hi ha pressa»", diu l'escriptora. Al llarg del dia va acumulant totes aquestes emocions, que inevitablement desemboquen cada any en un moment catàrtic. "Per Sant Jordi, quan s'acaba el dia, sempre acabo plorant. És molt intens. El meu marit ja ho sap, i per això cap al vespre ens retrobem i així no ploro sola", admet l'autora.