Barcelona"Espanta que tot s'ensorri tan de pressa", pensa en Peter, un jove advocat de 32 anys, poc després d'haver assistit al funeral del seu pare, que en tenia 65. Ell ja ha entrat a la "mitjana edat" i s'intenta convèncer que abans no sigui massa tard ha d'aprendre a fruir dels "plaers passatgers", com ara mantenir una relació tortuosa amb una jove estudiant. En canvi, el seu germà petit, l'Ivan, tot just acaba de fer-ne 22 i es troba en un moment vital molt diferent: el noi prodigi dels escacs coneix la Margaret en un centre cívic especialitzat en art on s'ha d'ocupar d'un taller, i tot i la diferència d'edat entre els dos –de catorze anys– no trigaran a embolicar-se.

Aquest és el llaminer punt de partida d'Intermezzo, la quarta novel·la de la irlandesa Sally Rooney (Castlebar, 1991), que arriba en català el mateix dia que el llibre es publica en anglès, amb una traducció excel·lent de Ferran Ràfols Gesa i publicada, igual que Gent normal (2019) i On ets, món bonic (2021) a Edicions del Periscopi. "Les relacions romàntiques avancen per la superfície, però també hi ha una dinàmica subjacent que es desenvolupa més a poc a poc i resulta ser el centre del relat, tant a On ets, món bonic com a Intermezzo", comenta Rooney a l'escriptor Chris Power en un qüestionari preparat per a Faber, l'editorial anglesa de l'autora. "A On ets, món bonic era la relació entre dues amigues, i en aquest llibre és entre dos germans –continua l'autora–. Però no tenia la intenció específica d’explorar una relació fraternal quan vaig començar a escriure Intermezzo. Al principi ni tan sols vaig pensar que l’Ivan tenia un germà. Amb el temps en Peter va entrar a la meva ment, tal com és, i la idea va agafar un altre caire. M’agradaven molt tots dos personatges i vaig gaudir escrivint sobre ells i sobre la seva relació. Però no tenia cap pla deliberat d’explorar una dinàmica familiar o un vincle fraternal; em vaig limitar a escriure sobre els personatges que se’m van presentar".

El peculiar títol de la novel·la respon a un doble significat: en música, un intermezzo és equivalent a un interludi, que a la novel·la es correspondria a la temporada de trànsit que viuen en Peter i l'Ivan, situada entre finals de l'estiu i el Nadal del 2022, i en escacs, un intermezzo és un moviment inesperat que sovint canvia la sort de la partida. Rooney s'aproxima a les vides de tots dos germans intercalant capítols des de la perspectiva de l'un i de l'altre, però escrits en tercera persona. Fins i tot els monòlegs d'en Peter, el germà gran –que es poden llegir com una versió lleugera del corrent de consciència de Leopold Bloom a l'Ulysses de Joyce–, són vehiculats com si l'advocat els comentés en veu alta. S'agraeix que el to general sigui menys bel·ligerant que el de les digressions sobre capitalisme, ecologia i desesperança mil·lennial que abundaven a On ets, món bonic.

"No em considero una estilista en absolut, i ni tan sols m’interessa gaire l’estil en si –admet Rooney–. Quan «trobo una idea» per a una nova història o novel·la, l’estil no hi té res a veure: simplement, se m'acut un grup de personatges en una situació particular. Només aleshores haig d’esbrinar com escriure tot plegat, i llavors sorgeixen les preguntes sobre l’estil. Aquesta part del procés de vegades pot ser frustrant, és com caminar al voltant d’un edifici mirant de trobar la porta".

Com estimar en el món d'avui

L'amistat i les relacions sexoafectives es troben al centre de les novel·les de Sally Rooney des que el 2017 va debutar amb Converses entre amics (en català a La Magrana). També la desigualtat, ja sigui per la diferència d'edat com d'estatus. Si la primera novel·la resseguia la relació entre una jove poeta bisexual amb un actor que s'acostava als 40, en Connell i la Marianne que protagonitzaven Gent normal venien d'entorns socials molt diferents, fet que els acabava marcant. Després de l'èxit de Gent normal –de la qual, només al Regne Unit, se'n van vendre més d'un milió d'exemplars i va ser adaptada per la BBC–, Rooney va descobrir que "no volia ser el centre d'atenció mai més". On ets, món bonic va ser l'aspra resposta a aquest malestar, en què una de les dues protagonistes, l'Alice, era precisament una novel·lista d'èxit que vivia mig reclosa i s'enamorava d'un mosso de magatzem que amagava unes quantes sorpreses.

A Intermezzo la tensió eròtica i el desig sexual treuen el cap en una part significativa dels capítols. Un dels elements que a primer cop d'ull poden cridar més l'atenció és que tots dos germans busquen relacions amb noies o dones d'edats força diferents de la seva. En Peter juga a dues bandes, perquè s'entén amb una estudiant inestable a punt de quedar-se sense pis, la Naomi, i continua en contacte amb la Sylvia, la seva exparella, que ensenya literatura a la universitat. L'Ivan, en canvi, se sent atret per la Margaret, que està separada del marit, un home amb problemes amb l'alcohol. "Per ser franca, ni tan sols crec que m’interessin les relacions amb diferència d’edat –comenta Sally Rooney–. No tinc ni idea de per què continuen traient el cap una vegada i una altra en la meva obra. Suposo que en part està relacionat amb la tensió social intrínseca. Però no tinc mai res interessant a dir-ne com a fenomen. Em fa l’efecte que hauria de prometre no tornar a escriure sobre cap relació així… Però si tingués una bona idea, la voldria escriure igualment, tant hi fa el que hagués promès".

Sota aquesta superfície d'afectes i pulsions sexuals hi batega el dol dels fills a causa de la mort prematura del pare, però també les tensions subterrànies en la seva relació, i també el record traumàtic del divorci. Tampoc les noies s'escapen al malestar: la incertesa i les addiccions de la Naomi se sumen als efectes de l'accident de trànsit que la Sylvia va patir anys enrere i que va escapçar la seva vida sexual. Intermezzo és una de les novel·les més esperades d'aquesta tardor, i el llibre no només satisfarà els seguidors de Sally Rooney, sinó que la confirma com una de les veus indispensables i més addictives de la literatura actual.