LITERATURA
NÚRIA JUANICO
Barcelona

John Verdon: “La ràbia als Estats Units està creixent ràpidament”

L'escriptor explora el racisme a 'Cremaràs en la tempesta', una nova entrega del detectiu David Gurney

John Verdon fotografiat ahir durant la visita a Barcelona. / PERE TORDERA Zoom

John Verdon (Nova York, 1942) utilitza la literatura com un mirall on reflecteix la seva vida amanida amb una mica d’acció, uns quants assassinats i tensions entre policies. A Cremaràs en la tempesta (Roca Editorial), l’escriptor nord-americà reprèn l’existència del detectiu David Gurney, que està retirat i gaudeix d’una rutina plàcida en un entorn rural. “La meva dona i jo vam treballar molts anys a Nova York -explica Verdon-. Quan ens vam jubilar vam traslladar-nos a viure al nord i va ser una experiència curiosa, perquè tots dos teníem expectatives diferents de la realitat. Des que vaig fer el primer llibre tenia pendent escriure sobre això”.

El detectiu és un alter ego de l’escriptor que, malgrat estar jubilat, és incapaç de desenganxar-se de la seva professió. “No pot deixar la feina perquè forma part de la seva manera de ser. Aquesta és una de les poques coses que el diferencia de mi”, explica Verdon, que va debutar en la literatura el 2010 amb el bestseller editat en català per Proa Sé el que estàs pensant, precisament poc després d’haver-se retirat com a publicista.

El racisme que no desapareix

A Cremaràs en la tempesta, la tranquil·litat de Gurney queda estroncada quan el fiscal del districte li demana ajuda per resoldre l’homicidi d’un agent de la policia durant una disputa racial. “Una de les problemàtiques socials més arrelades a Amèrica és el conflicte racial”, subratlla Verdon, que percep aquesta qüestió amb una barreja de preocupació i pessimisme. “L’elecció d’Obama va ser com una il·lusió. Aviat vam constatar que canviant el president el racisme no desapareix. El problema racial a Amèrica fa 300 anys que dura, un home sol no el pot solucionar”, lamenta l’escriptor.

A la novel·la, les tensions racials augmenten amb l’aparició dels cadàvers de dos líders negres. Verdon atia el foc del conflicte a través d’uns mitjans de comunicació fortament esbiaixats que fomenten l’enfrontament entre els dos bàndols i estan al servei dels poders polítics i econòmics, cosa que fa explícita una crítica punyent al sensacionalisme i les fake news. “Una de les ironies d’internet és que, teòricament, és una eina per unir-nos a tots mitjançant un accés universal al coneixement. La xarxa compleix aquesta funció, però alhora fa molt fàcil crear un portal de notícies i escampar històries falses”, diu Verdon, que reconeix que la situació li genera por i frustració perquè “el nivell de divisió i de ràbia als Estats Units està creixent molt ràpidament”.

A la novel·la aquest xoc de visions serveix per parlar de com els conflictes socials són, per a algunes persones, una font de beneficis. Verdon vincula els assassinats amb una parella blanca de classe alta i amiga dels protagonistes. “L’únic que volen és que la llei s’apliqui i hi hagi ordre perquè el seu benestar no estigui en perill”, destaca Verdon, que explora la màxima que diu que “no hi ha problemes socials prou terribles perquè les males persones no provin d’aprofitar-se’n”.