Barcelona“Atacs mortals amb míssils colpegen Kíiv i diverses ciutats ucraïneses”, informen les notícies internacionals mentre la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx entra al Palau de la Generalitat. Aquest vespre l’escriptora i periodista bielorussa ha rebut el Premi Internacional Catalunya de mans del president Pere Aragonès, que n'ha lloat no només la seva obra sinó el seu “compromís amb els valors democràtics” i “amb la humanitat”. L’escriptora, d’aparença discreta però d’opinions fermes, admetia que l’acte de reconeixement són “uns minuts d’alegria” que contrasten amb el seu dia a dia: “Durant tota la vida he mirat als ulls de la maldat. Porto trenta anys escrivint una enciclopèdia de la maldat, la maldat feta pel bolxevisme, per la gent soviètica”.

L’escriptora, que viu exiliada a Berlín, ha creat una obra d’alt valor literari i polític en què radiografia el final de l’era soviètica “donant la veu als que no tenen altaveu”, tal com deia Aragonès. Però també ha estat una autora amb una obra que ha fet d’altaveu de la moral: s’ha erigit valerosament en contra del règim del president bielorús Aleksandr Lukaixenko i en un símbol en defensa del poble ucraïnès. Per tot això va ser l’escollida pel jurat del Premi Internacional entre 54 candidatures, tot i que té la norma no escrita de no premiar Nobels perquè és un reconeixement difícilment superable. El moment s’ho val.

“Penso que Ucraïna guanyarà –deia l’autora–. Crec que els dictadors no poden vèncer perquè hi ha un factor temps que els va en contra. Però quant de temps trigarà? Això no ho sabem”. “El dit de Putin sobre el botó nuclear és molt inquietant. Però si Putin no pitja el botó nuclear, crec que perdrà, i serà una derrota militar”.

“Què passarà amb els russos? No ho sé, no és un país preparat per canviar”. L’escriptora creu que els anys de propaganda han fet minvar la capacitat de pensar dels ciutadans russos; “és una mena de deliri”, diu. Sense cap líder que s’oposi a Putin, amb tota l’elit fora del país, amb la repressió desproporcionada que s’exerceix sobre el poble, no tenen gaires opcions: no veu cap possibilitat de revolta massiva. “Avui a Russia cada persona intenta salvar-se a si mateixa”, afirma. Hi ha casos aïllats de sabotatge, però sabent que “ho pagaran molt car”: “Persones que ni tan sols es dedicaven a la política es converteixen en màrtirs, en herois. Ara no pots ni sortir al carrer si et vols pronunciar en contra del règim”, diu, recordant noms de periodistes empresonades i aïllades molt properes. “La corda potser algun dia es trencarà, no ho sé”.

Admiració pels ucraïnesos

Aleksiévitx corre cada matí a l’ordinador per seguir les notícies de la guerra. Aquest dilluns, un dia en què el president bielorús Lukaixenko ha anunciat mobilitzacions de tropes a la frontera, ella afirma que no se’l creu. “Lukaixenko es va salvar de la nostra revolució gràcies a Putin i al KGB. Ha promès moltes vegades que entraria a la guerra, però donar ara rifles a la gent no sé quin resultat pot tenir, i més si comencen a arribar cadàvers a Bielorússia. Rússia té molts recursos, nosaltres no”, afirma.

Tampoc no té cap esperança que Rússia es rendeixi: “Si Putin es posa com a objectiu aniquilar Ucraïna, tant li farà les persones que puguin morir en aquesta guerra, perquè res no el para”. I continua: “Vull expressar la meva admiració per tots els ucraïnesos. No creia que aquesta guerra pogués allargar-se tant, quan vaig veure els milers de tancs a la frontera. Ara veig que tot el món està lluitant amb Ucraïna i jo també dono suport a Ucraïna, els desitjo la victòria perquè sé que Ucraïna lluita pel nostre futur, per la pau. Sabem que els plans de Putin no es limiten a Ucraïna, s’ha parlat de Polònia, de les repúbliques bàltiques... Ucraïna va parar els peus a Putin”, assegura.

Una obra que continua oberta

Aleksiévitx, creadora d’un gènere conegut com la “novel·la de veus”, literatura feta a partir dels testimonis de primera mà que recollia anant poble per poble, continua ampliant la seva enciclopèdia sobre l’Homo sovieticus trenta anys després. Perquè malgrat que una de les seves obres més conegudes es titula La fi de l’home roig (Raig Verd), no és veritat que s’hagi acabat res. “Als anys 90 érem molt ingenus, pensàvem que havíem vençut el comunisme, i no va ser així. Si una persona s’està 20 anys a la presó, quan surt li sembla que és lliure, però no ho és, viu dins de la seva realitat. No som lliures, desgraciadament”.

L’autora explicava que té un llibre sobre l’amor acabat però abandonat a Minsk, d’on va escapar. Ara està escrivint sobre Bielorússia. “Què ha passat perquè després de trenta anys de llibertat relativa tinguem el feixisme rus? –es planteja–. Estic estudiant la maldat i la violència perquè pertanyo a un país que encara no ha pogut sortir del cercle viciós de l’odi i la violència”, afirma. La realitat no li permet ser gaire optimista:“Encara veurem moltes llàgrimes, veurem moltes desgràcies que passaran al nostre poble”.

Aleksiévitx, que és de mare ucraïnesa i pare bielorús, ha parlat de la força de l’amor i de la barreja de sangs dels fills de la Unió Soviètica. Per això defensa tant el premi Nobel de la pau per a activistes antiguerra de Rússia, Bielorrússia i Ucraïna –que ha aixecat polseguera entre els ucraïnesos– com el Nobel de literatura per a la francesa Annie Ernaux, perquè el Nobel defensa així "que la vida no és matar-se els uns als altres a la guerra, la vida no és posar-te a la torre de la central nuclear de Txernòbil, la nostra vida també és amor".

"L’ésser humà és més fort que la dictadura i no està destinat a morir, simplement, al pont de Crimea”, ha dit per tancar el seu discurs. Aquest dimarts l’escriptora encara participarà a la Biennal de Pensament de Barcelona, al CCCB.