Pol Guasch i Clara Aguilar: "La gran pregunta és si és possible acomiadar-se"

BarcelonaL'escriptor Pol Guasch i la compositora Clara Aguilar han fet una col·laboració que presentaran l'1 de juliol a Sant Andreu de Llavaneres en el marc del Festival Poesia i +, organitzat per la Fundació Palau, que comença aquest dimarts i s'allargarà fins al 9 de juliol per omplir el Maresme de nous formats al voltant de la paraula.

— Clara Aguilar: No ens coneixíem de res. L'Eduard Escoffet [el director del festival] ens ajunta i ens diu que li agradaria que féssim alguna cosa.

I què heu fet?

— C.A.: Vam buscar punts en comú i va sortir un tema i, a partir d'aquí, hem preparat una peça en la qual hem partit del text i de la posada en escena i, després, hi hem afegit la part sonora.

De què parla?

— Pol Guasch: Buscant punts en comú des dels quals ens agrada crear, pensar, llegir i imaginar vam arribar a la qüestió de la memòria i del comiat. Ens preguntàvem si era possible marxar dels llocs amb un seguit de preguntes sobre la memòria, sobre l'arribada, sobre els desplaçaments que, al final, són preguntes també sobre la nostra identitat. Aquest va ser el punt de partida de la creació.

Què passa quan diem adeu?

— C.A.: És possible acomiadar-se?

— P.G.: La gran pregunta amb la qual ens quedem és si és possible acomiadar-se, si és possible marxar dels llocs i, sobretot, què queda de nosaltres en ells i què queda d'ells en nosaltres.

Heu creat a partir de l'experiència pròpia?

— C.A.: Els comiats es poden aterrar en una separació, es poden aterrar en un desarrelament familiar o en mil coses que van sortir de les nostres converses.

— P.G.: Per a mi també té a veure amb una manera d'entendre la creació com espai de fugida i espai d'arribada. Per a mi crear sempre implica marxar d'una zona, d'un present immediat, i dirigir-me cap a una zona desconeguda.

Us heu entès?

— P.G.: Crec que molt. He tingut la sort que he pogut treballar amb gent d'altres disciplines de les quals he après moltíssim. Treballar amb artistes de disciplines diferents i que admires molt per la feina que fan i, sobretot, que treballen amb un llenguatge que per a tu és desconegut, genera un gran interès. I quan després t'hi entens personalment, llavors és meravellós, perquè les disciplines es creuen aleshores d'una manera fantàstica.

Com és Pol Guasch quan crea, segons Clara Aguilar?

— C.A.: Jo estic més acostumada a les arts escèniques, on som moltes persones amb sensibilitats diferents en una sala d'assaig. Però ell, curiosament, trobo que té molta consciència escènica. No és un autor d'aquests per a qui tot és sagrat, que el text sembla que no es pugui tocar i que la sala d'assaig sigui inamovible i, per tant, t'has d'adaptar tu a allò i no a l'escena. Ha estat una descoberta que m'ha sorprès.

Com és Clara Aguilar quan crea, segons Pol Guasch?

— P.G.: Té una intuïció salvatge. És emocionant estar treballant amb algú i veure com se li activa el pensament i com arriba a les decisions des d'una energia que crec que té a veure amb l'entrenament, amb anys d'experiència, amb coneixement sobre el llenguatge i amb molta professió, però també amb una mena de mirada genuïna, particular i prodigiosa amb el llenguatge que està treballant. Jo, que normalment treballo amb el text, sentir que la trobada genera una creació intuïtiva és una cosa que admiro.

Què té de particular el Poesia i +?

— P.G.: L'aposta per la hibridació, per implosionar llenguatges i disciplines i per oferir la possibilitat a creadors de trobar-se per crear.

Què no ens podem perdre del programa?

— C.A.: Jo aniria a veure aquest dijous la peça Res_és_nostre.

— P.G.: A mi em faria il·lusió veure la poeta Blanca Haddad.

Sou dues persones que heu despuntat els últims anys en el terreny literari i en el musical. Sentiu el focus mediàtic?

— C.A: Jo no el sento tant.

Has estat al Sónar.

— C.A: Crec que m'estan passant coses perquè estic currant i perquè tinc molta passió pel que faig. Crec que el Pol té més focus mediàtic.

— P.G.: Jo sento agraïment per poder-me dedicar al que em dedico. Hi ha hores i hores de feina, però és veritat que la meritocràcia és mentida i que també hi ha un component de sort i de deixar-te guiar per la teva intuïció i confiar en quins són els llocs on vols estar i quins són els llocs on no vols estar. I sobretot, no desconcentrar-te mai de quin és el teu interès: crear. Crec que compartim una sensibilitat, que és el fet que sabem que el que ens interessa a nosaltres és crear i poder fer d'això una forma de vida.

Us tornarem a veure junts?

— C.A.: I tant!

— P.G.: Jo també ho crec. Estem tramant alguna cosa.