BarcelonaEls lectors de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) saben que, als seus poemes, aforismes i assajos, la creació literària i la natura s'entrellacen, s'alimenten mútuament i fins i tot es confonen. Per dir-ho en paraules que es poden trobar a L'Escrita, el seu últim llibre, "el text s'hi assenta seguint el pendent del terreny", hi ha "una brisa humida que corre tothora lletres amunt" i es pot "enquadernar diverses valls relligades pel tàlveg". "Ah, qui sabés escriure com qualsevol muntanya escriu!", exclama l'autor en un dels segments de La taula oberta, la secció inicial que obre el volum.

Publicat per L'Altra, L'Escrita pren el nom d'un afluent de la Noguera Pallaresa i representa, alhora, l'última mostra d'una literatura "aiguagrafiada" i "fontasserenada" que prèviament ha donat llibres tan enlluernadors com Obreda (Edicions 62, 2003), Treure una marededéu a ballar (Galàxia Gutenberg, 2018) i El sol i les fogueres (Tushita, 2022). "En Perejaume és un autor que té necessitat d'expandir-se: tu li treus tres branques de text i ell l'amplia una hectàrea", comenta l'editora Maria-Arboç Terrades en relació amb com ha crescut el llibre durant els últims mesos. El projecte va començar a partir de dos textos performàtics: L'arboricultor, un encàrrec de Xavier Albertí per al Teatre Nacional de Catalunya que es va estrenar el 2020, i L'Escrita, representat a la Biblioteca de les Aigües de la Universitat Pompeu Fabra en dues ocasions, el 2022 i el 2024.

De seguida s'hi va afegir una de les aportacions més singulars del volum, Dodona, motivat per un viatge del 2023. "Dodona és un oracle de Zeus situat a l'Epir. Va ser l'oracle més antic de Grècia –comenta–. Allà, el Déu dels Déus parlava per boca d'arbre. Era un roure sonor. Un arbre que emeti sons m'atreu molt. M'estira". Quan va tornar del viatge grec, Perejaume va pujar fins a una roureda del Montnegre que coneix i hi va passar una nit: "Volia veure si els arbres em deien alguna cosa", diu, abans de recordar que al seu estudi precisament hi té una taula de roure. És el lloc on acostuma a escriure. Una vegada més, natura i creació queden relligades.

A L'Escrita, els arbres són tan importants com les muntanyes i l'aigua. "Els rius són els vehicles que tenen les muntanyes per baixar. La seva escriptura va fins al mar", afirma Perejaume, que durant l'últim any ha treballat en els tres textos inicials del llibre: La taula oberta, Hidrografia i Vint-i-dues conques, i el de l'epíleg. En tots ells la natura hi batega amb una llengua dúctil i esponerosa: "El riu sonor i l'arbre parlant es poden aparellar i generar un discurs", diu, i menciona, entre les figures inspiradores, noms habituals en la seva obra com Joan Brossa, Carles Santos i J.V. Foix, però també Eduard Fontserè (1870-1970), pare de la meteorologia catalana. "És una follia que l'espècie humana hagi decidit oblidar la natura –explica–. El món tecnològic és acòsmic i immund, en el sentit que vol suplantar el món amb totes les de la llei. L'home no es pot separar de la natura que l'ha creat i el cria".