UllastrellQui més qui menys, tothom ha passejat per una casa plena de fotografies familiars que observen els visitants des de les lleixes del menjador. L'escriptor Pep Puig (Terrassa, 1969) va créixer sota la mirada de la tieta Núria, que va morir quan era una adolescent i l'interrogava sovint a través del retrat de casa de la padrina. "En aquella imatge se la veu seriosa, trista, i jo em preguntava: «On guarda la pena d'aquella mort, la meva padrina?»", explica Puig. Anys després, l'escriptor de novel·les com La vida sense la Sara Amat (Proa, 2015) i El mar de cap per avall (L'Altra, 2021) s'ha apropiat d'aquella fotografia i l'ha fusionat amb dues més: el retrat del seu germà, que va morir amb 26 anys, i el del tiet d'una amiga que va morir a la guerra quan tenia 17 anys. "Tots tres comparteixen la joventut i la injustícia", subratlla l'escriptor.

D'aquesta unió ha sorgit Si una tarda de juliol un borinot (L'Altra), una novel·la breu que parla de la fi de la infantesa, de la capacitat de somiar i de la deserció en poc més d'un centenar de pàgines. Puig imagina un adolescent que passa l'estiu a casa la padrina, sabatera, quan un foraster entra a la botiga. Als ulls del protagonista, l'home podria ben bé ser l'avi que va morir a la guerra i que mai va arribar a conèixer però que sempre ha tingut molt present pel retrat de l'home al menjador. Tant el foraster com l'avi desaparegut es diuen Valentí, i és a partir d'aquí que el jove deixa volar la imaginació. "El joc era fonamental per al relat. El nen té tanta fe i tantes ganes que sigui el seu avi, que potser ho és", diu Puig.

Un fals relat detectivesc

La història del jove i el foraster transcorre al Serrall, un poble imaginari que s'inspira en Ullastrell, on l'escriptor passava els estius de petit. "El pare ens deixava a casa la padrina i tornava a Terrassa. Aleshores començava el territori mític dels nens amb els amics, la piscina i el futbol", explica Puig des de l'entrada de la casa de la padrina, que ara està en venda. "Jugàvem a cuit i amagar, i travessar els corredors a la nit amb fanals que il·luminaven poc era tota una aventura. Ara és impossible que un nen ho pugui fer", reflexiona l'autor. Ullastrell ha estat també l'escenari d'inspiració d'altres històries de Puig, com la de la Sara Amat, amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi i després se'n va fer una pel·lícula. "El poble tenia un sol carrer amb dues voreres: en una jugàvem els nens, i l'altra era la que mirava a Montserrat i on hi havia totes les botigues. Fer-se gran implicava passar d'una vorera a l'altra", afegeix.

El pas de la infantesa a l'edat adulta, els amors platònics i la nostàlgia són temes recurrents en les històries de Puig, i aquí també hi treuen el cap. A través d'un fals relat detectivesc, l'escriptor els explora i hi incorpora també una profunda mirada antibel·licista molt ajustada als temps actuals, amb Ucraïna i Israel en plenes guerres. "Aquell que hi ha a l'altre bàndol de la guerra és algú igual que tu, amb les mateixes pors i esperances. A les guerres no hi ha causes, hi ha interessos al servei d'uns pocs. És urgent desertar", destaca Puig. Aquest sentiment de desertor, "al qual arribar no és fàcil", l'ha portat a escriure també una novel·la juvenil i una altra per a adults –que està en procés de creació– sobre la mateixa qüestió. "Vaig fer la mili i vaig veure morir companys. Avui dia amb la globalització moltes coses ja no ens les creiem –conclou Puig–. És evident que darrere les guerres només hi ha les trampes, les falsedats i la hipocresia dels polítics".