BarcelonaLa Júlia és una guionista barcelonina de 31 anys especialitzada en documentals científics que, mentre prepara el pròxim projecte -centrat en la descoberta de l’ADN-, rep una carta des de l’illa francesa de Batz de la seva besàvia Yvonne, que la convida a assistir a la festa del seu centenari. “ El fil invisible és una novel·la basada en dues intrigues -promet Gemma Lienas-: hi ha una intriga familiar vinculada a la invasió nazi de l’illa de Batz durant la Segona Guerra Mundial, i la recerca sobre una científica important i poc recordada del segle XX, Rosalind Franklin”.

L’acció principal del llibre, que el juny passat va rebre el 38è premi BBVA Sant Joan, dotat amb 35.000 euros, transcorre el 2009 -poc abans que l’autora comencés a documentar-se-, però intercala tres flash-backs de la vida de la besàvia i fragments del guió protagonitzat per Franklin. “La científica va ser un dels punts de partida creatius -recorda-. Vaig llegir diversos assajos sobre ella, com The dark lady of DNA, de Brenda Maddox, i Qué loco propósito, de Francis Crick”. A mesura que avança en la investigació per al documental, la Júlia descobreix el paper clau de Rosalind Franklin a l’hora de descobrir la doble hèlix de l’ADN. “Va ser la primera persona que va fotografiar-ne l’estructura helicoidal a partir de les tècniques de la cristal·lografia-diu-. Va ser a causa de l’ús continuat de radiacions que es va posar malalta de càncer i va morir el 1958, amb només 37 anys”.

Homòfob, racista i masclista

Un dels fils invisibles que vol mostrar el llibre de Lienas és com la feina de Franklin va ser represa per James Watson i Francis Crick, que el 1962 van rebre el premi Nobel de medicina per haver descobert l’estructura helicoidal de la molècula de l’ADN. “Watson era molt intel·ligent, però també ha sigut un personatge controvertit: homòfob, racista, masclista... i encara és viu, així que he anat amb molt de compte de treure tot el que he escrit sobre ell de llibres i altres documents publicats”, diu Lienas, que va començar a investigar per a aquesta novel·la el 2012. Tres anys després, quan ja estava a punt de posar-se a escriure-la, va ser la número 2 de Catalunya Sí que es Pot a les eleccions catalanes. “Al Parlament no vaig tenir ni un minut per escriure aquest llibre -diu-. Aquells tres anys els vaig viure amb una intensitat brutal. Fins i tot se’m va disparar l’atenció”. Després d’escriure i publicar El fil invisible ja ha començat una altra història per a adults, que tornarà a estar situada una dècada enrere. “Fa temps que em trobo gent que m’insisteix perquè ambienti una història al Parlament -diu-. Vaig fer un primer intent a Un tresor amagat (Comanegra, 2016), protagonitzat per una periodista política que hi treballa. Si faig una novel·la sobre el Parlament serà d’assassinats”.

Més enllà de la Carlota

Un dels personatges més coneguts de Gemma Lienas és la Carlota. La jove ja té gairebé tres dècades de recorregut des que l’autora va publicar Així és la vida, Carlota (1989). D’aleshores ençà ha protagonitzat una desena de títols més. Lienas ha combinat la narrativa infantil i juvenil amb la producció per a adults. El fil invisible tanca un parèntesi d’onze anys que va obrir Atrapada al mirall (2007).