Sector editorial
Barcelona

Una nit en el reialme exquisit de la bona literatura

Quaderns Crema i Acantilado celebren 40 i 20 anys de vida

Foto de família amb alguns dels autors presents a la festa d'Acantilado i Quaderns Crema / CRISTINA CALDERER Zoom

Una festa dedicada a “l’amor a la literatura, al pensament, al diàleg, a la feina ben feta i, sobretot, a la llibertat”. Així sintetitzava Sandra Ollo, editora de Quaderns Crema i Acantilado, la vetllada que va convertir el sumptuós hotel Alma del carrer Mallorca en un niu d’escriptors, editors, llibreters i periodistes durant la nit d’ahir, amb la presència de més de trenta autors de la casa com Antoine Compagnon, Bruno Monsaingeon, Stefan Chwin, Rafael Argullol, Ramón Andrés i Josep Maria Esquirol.

L’efemèride estava doblement justificada. D’una banda, Quaderns Crema celebrava els 40 anys de trajectòria, que van arrencar amb la publicació del poemari El corb, de Vicent Andrés Estellés. La germana petita, Acantilado, festejava les dues dècades de vida, durant les quals ha adquirit una rellevància i un pes estructural superiors a la branca catalana de les publicacions que Jaume Vallcorba va fundar a Barcelona el 1979. “Quaderns Crema va començar publicant força assaig filològic i acadèmic, estratègia que potser era un desastre a nivell econòmic, però que plantava cara a editorials com Gredos i Tecnos –comentava Francesc Parcerisas, que va debutar a Quaderns Crema el 1983 amb L’edat d’or i que, des de llavors, hi ha anat publicant tota la seva poesia, i també dietaris com La primavera a Pequín i Un estiu. “Més endavant, Quaderns Crema va donar a conèixer tota una generació de joves narradors, com ara Quim Monzó, Sergi Pàmies, Gabriel Galmés i Ferran Torrent –va continuar–. La gràcia va ser que en Jaume va combinar modernitat i classicisme, recuperant també les novel·les de Francesc Trabal, les traduccions que havia fet Carles Riba dels contes d’Edgar Allan Poe i molts més títols”. Parcerisas, que ultima l’edició de la correspondència amb l’amic i professor Josep Miquel Sobrer, creu que “l’èxit d’Acantilado va permetre salvar més endavant Quaderns Crema”.

Professors i alumnes

Tot i l’absència de Quim Monzó, una de les ànimes del segell català, Sergi Pàmies es movia entre els convidats amb la mirada entre tímida i analítica que el caracteritza. També hi havia Ponç Pons, acabat d’arribar de Menorca. “Ja tinc a punt un nou llibre de poemes –va dir–. L’he batejat com Els ullastres de Manhattan, el vaig escriure a Nova York fa deu anys i l’he guardat al calaix tot aquest temps, polint-lo com un diamant”.

Assegut en una butaca, el pianista i assagista Alfred Brendel –de 88 anys– anava rebent visites d'alguns dels convidats a la festa, com ara el professor Nuccio Ordine, que el 2013 va aconseguir un èxit notable amb el manifest La utilitat de l’inútil. “La literatura ens ha ensenyat que si vivim només per a nosaltres som miserables, i si en canvi ens donem als altres tot acaba prenent un sentit –deia Ordine–. Els clàssics ens ensenyen a viure. Els bons professors tenen més influència que els ordinadors”.

Entre els noms més joves presents a la festa hi havia Pol Beckmann, Marta Carnicero, Carla Carmona i Helen Oyeyemi, que acaba de presentar el seu últim i extravagant recull de contes, Lo que no es tuyo no es tuyo. “Com que ets escriptor, el millor que pots fer és inventar-te alguna cosa i atribuir-me-la”, demanava. A prop seu, Pablo Martín Sánchez parlava de la novel·la que publicarà l’any que ve a Acantilado. “He escrit sobre el meu jo de 89 anys –explicava–. Es dirà Diario de un viejo cabezota. M’he imaginat passant els últims dies de la vida a l’antic manicomi de Reus, reconvertit en residència geriàtrica. Igual que passava amb els anteriors llibres, una de les meves idees era trencar els límits de l’autoficció”. Tant Acantilado com Quaderns Crema han eixamplat el gust estètic dels lectors amb una única divisa: publicar bona literatura, ambició que en els temps actuals és quasi heroica.