Mor la traductora i professora Montserrat Franquesa als 55 anys
Petros Màrkaris, Joseph Roth i Soti Triandafílou són tres dels autors que va traduir al català amb Joaquim Gestí
Barcelona"La traducció literària en països petits com el nostre és fonamental perquè el sistema literari necessita saba nova contínuament", deia Montserrat Franquesa Gòdia el 2018 en una conversa sobre l'ofici de traduir amb Dolors Udina. Franquesa, nascuda a Lleida el 1966 i morta a Barcelona als 55 anys, ha dedicat la vida a la traducció del grec i l'alemany, a la docència universitària –des de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona– i a la divulgació de la importància de traduir des de la revista digital Visat, de la qual era cap de redacció, juntament amb Joaquim Gestí, des del 2017.
Doctorada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre els primers quinze anys de la Fundació Bernat Metge (La Fundació Bernat Metge, una obra de país, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013), Franquesa va començar a finals de la dècada dels 90. La seva primera traducció publicada va ser L'amor va arribar un dia tard, de Lilí Zografou (Pagès, 2000). Des de L'emprova del vestit de núvia, de Dora Giannakopoulou (Edicions de 1984, 2003), va treballar conjuntament amb Joaquim Gestí. El tàndem va versionar, sempre en català, nombrosos autors grecs, com ara Giorgos Viziinós (Contes, Edicions de 1984, 2006) , Soti Triandafílou (La fàbrica de llapis, Edicions de 1984, 2004) i, des del 2007, Petros Màrkaris, de qui han traduït una dotzena de títols al català, entre els quals hi ha Amb l'aigua fins al coll,Mort a Istanbul i Offshore. També van traduir al català –en aquest cas del francès– el fonamental Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal (Edicions de 1984, 2008), gràcies al qual es van normalitzar més de tres mil noms propis en català provinents del grec.
Una gran mestra i companya
A més de la tasca com a traductora del grec, Montserrat Franquesa Gòdia va traduir, en aquest cas de l'alemany, autors com Sebastian Haffner (Observacions sobre Hitler, Edicions de 1984, 2004) i Joseph Roth (Històries d'exili, Pagès, 2020). A més, Franquesa estava vinculada a l'Associació Catalana d'Esperanto, de la qual era cap de redacció –des d'aquest 2021 mateix– de la revista Kataluna Esperantisto. La seva mort prematura ha deixat part del món cultural en xoc. "La recordarem sempre somrient i treballant incansablement en el món de les lletres", han comunicat des del PEN Català. "Quina pena. Gràcies per tot, Montserrat, allà on siguis", comentava Francesc Serés, escriptor i director de l'Institut Ramon Llull. "Una gran mestra i companya, massa modesta per la feinada que feia. Et trobarem a faltar", assegurava Bel Olid, escriptora i presidenta de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.